Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta desert

Història d'una Fotografia: "Una nit a Sesriem Canyon"

Imatge
Un dels meus somnis/objectius del viatge a Namíbia eren evidentment les fotografies nocturnes, tenia 5-6 localitzacions on volia mirar de passar-hi la nit gaudint dels cels increïblement nets i clars però com tot a la vida no ho podem controlar, hi varen haver canvis improvisats, uns per falta de permisos (i no va ser que no ho lluitéssim) altres fruit de la exploració de llocs. El relat d'avui correspon a aquests últims, ja que en cap cas la localització havia sortit en les converses i planificacions prèvies al viatge. No us faig esperar més, el lloc és Sesriem Canyon, una mena de canyó natural esculpit per riu Tsauchab al llarg de milions d'anys, té una llargada propera al kilòmetre i en alguns punts, una fondària de uns 30 metres amb amplades que oscil·len dels dos metres als quatre i sol ser l'únic punt on els animals poden trobar aigua en tota la zona del Namib-Naukluft National Park (aquest punt el desconeixíem abans de la aventura que segueix). La foto que preced...

Castildetierra, la icona de les Bardenes

Imatge
Un dels llocs que m'han sorprès més en la primera visita ha estat Bardenas Reales de Navarra, la primera vegada que hi vaig estar va ser fa més de 30 anys, fent el servei militar les vàrem vorejar quan anàvem de "maniobres", aquell petit contacte em va servir per veure que aquella terra desèrtica tenia una forta personalitat i em va deixar moltes ganes de tornar-hi tranquil·lament per fer-hi una visita com cal. No va ser fins a principis d'estiu del 2.001 quan hi vaig tornar, aquest cop amb BTT per fer la dura "Extreme-Bardenas", fet que vaig repetir tres vegades més. A la memòria m'hi quedaven molts racons però un en especial, el Castildetierra , la icona de Les Bardenas Reales de Navarra, peculiar, inconfusible i amb una potència espectacular va ser el meu objectiu durant moltes escapades, molts viatges al nord (Astúries, Cantàbria, Pais Basc) acabaven en aquest lloc, de matí, de tarda, de nit... sempre se m'ha resistit, no he tingut la sort de...

La Terra Promesa

Imatge
Hola de nou, Feia dies, molts dies que no feia una entrada al bloc, ha estat el temps més llarg des de que el vaig crear, el motiu principal ha estat un nou viatge a " La Terra Promesa ", Islàndia. Un viatge totalment atípic, llarg, dur i a la vegada gratificant i "necessari" (per la meva salut mental), fruit de molts mesos de planificacions i recerca de localitzacions amb l'ajuda dels companys. És un viatge que tinc que "pair" i que segurament reviuré durant moooolt de temps, doncs el llocs i les condicions en les que hi he estat son inimaginables, fora de tot catàleg d'agència de viatges i fins i tot no escoltant les recomanacions de seguretat de les autoritats islandeses. A mida que les emocions es vagin refredant aniré pujant alguna entrada, de moment avui i com inici us deixo amb dos imatges que reflecteixen una mica els que us dic. Kilòmetres de desert de roca vermella i negra i només de tant en tant un petita mata de molsa i algunes a...

Maspalomas

Imatge
Avui us proposo un viatge imaginari al sur de l'illa de Gran Canària, just on es troba el desert de Maspalomas, un lloc bastant verge al mig de un dels complexos turístics més importants d'aquesta illa. Vaig tenir la sort de presenciar-hi una posta de sol que em va deixar veure com els tons de la sorra anaven canviant a mida que el sol s'apropava a l'horitzó. Aquest cop no hi varen haver núvols espectaculars sinó un cel ras i blau però això no va ser motiu per no estar content amb les fotos fetes, les formes i les ombres en continua transformació eren motiu més que suficient per no parar de donar-li a l'obturador. De paisatge general no en vaig fer gaires, no perquè no volgués sinó perquè una bona part de les dunes estaven trepitjades, a la part dreta d'aquest espai s'hi troba una famosa platja nudista gai, el constant anar i venir de la gent limitava els enquadraments. També us tinc que dir que va ser muntar el tele i començar a fer abstraccions i ...

Godafoss - La cascada dels Deus

Imatge
Islàndia es un país de salts d'aigua, no, millor dit, de cascades, dons la dimensió de la majoria es mes que un simple salt... i, entre totes elles, que ni han moltes i de totes formes i mides, la que em va impactar mes va estar Godafoss, que traduït vol dir "La Cascada dels Deus". Aquella tarda la llum no era cap virgueria, però a mida que s'anava fent mes fosc aquell lloc adquiria una màgia especial, una llum que em va permetre fer molt llargues exposicions i captar el "sentiment" que em produïa veure aquell espectacle de la natura, de fet, durant molts de dies, quan algú m'ha preguntat per la que creia la millor foto del viatge...deia sens dubte, una de Godafoss... (que ara mateix no puc publicar perquè està "esperant noticies" ;)...), però us deixo aquesta, on hi ha el Jordi G . amb el trípode plantat, per captar tota la magnitud des del cim. Molt a prop d'aquest lloc hi ha el trencant per anar cap a la zona de Askja, una zona que mol...