El racó dels meus somnis

Que ràpid que passa el temps quan estàs de vacances i encara mes quan fas el que mes t'agrada!!! En aquesta entrada i en les properes aniré fen un petit resum, per ordre cronològic de les anècdotes i parts mes destacables del viatge a Islàndia. Per començar, la cascada de Gullfoss, de les mes famoses i visitades, es troba dins l'anomenat "cercle d'or turístic", en aquest dia el temps no va acompanyar gaire, dons feia molt de vent i aquest ens portava les fines gotes d'aigua fins deixar els filtres i objectius empapats, i que afegia una dificultat extra a les fotografies. Us deixo una vista general, des del camí i un detall mes artístic on es pot apreciar la força amb la que l'aigua passa per aquest lloc. Poc desprès estàvem a Geysir, un altre lloc que no pots deixar de visitar, la veritat es que ens va acompanyar una fina pluja intermitent, però que a la vegada va servir per tenir mes contrastada l'aigua contra el cel. En aquest lloc ja es va donar

El cap de setmana passat va ser Lluna Nova, una condició indispensable per obtenir bones imatges del cel que tenim a sobre nostre, dons la foscor realça el mantell d'estrelles que ens donen llum cada nit, tenia una idea al cap, anar al Pirineu per tal d'evitar la contaminació lumínica, però la sorpresa va estar majúscula quan, contra tota previsió meteorològica, arribem a lloc i estava tot cobert de núvols i a mes estava entrant la boira...quina mala pata, vaig pensar, però amb els companys, vàrem decidir esperar a veure si s'obria, menjar quelcom i... i...res! Però com no es costum de "la casa" defallir al primer contratemps, ja de baixada, vàrem parar a un lloc on hi ha una gran creu de fusta, per tal de tenir un primer pla mes o menys interessant, la sort va estar que els núvols mica en mica s'havien anat esvaint...i al final vàrem poder completar una sessió entretinguda i bastant satisfactòria.  Una de les que mes m'agrada es aquesta on hi ha en Jord

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, una idea al cap, fer la sortida de sol a les Agulles d'Amitges... 5:15; sona el despertador, l'Enrique comprova que estem tots desperts... desprès d'una nit freda perquè un "calorós" ha tingut la brillant idea d'obrir una finestra en algun moment..., amb una temperatura exterior per sota dels 0º, amb el cos encara enfredolit i mig adormit, sortim del refugi direcció al punt escollit durant la tarda anterior....mala sort! El cim que tenim al darrera ens tapa la somiada sortida de sol amb els rajos banyant les puntes de les Agulles... fem les fotos de rigor i anem a esmorzar, resignats, però contents amb les captures de la posta de sol i nit anteriors...però no amb  les que acabem de fer... Però...desprès d'esmorzar decidim tornar-hi, la tramuntana que bufava durant les darreres hores ha encalmat, l'estany està com un mirall, ja en el lloc es veu la cara de satisfacció de tots tres, tenim les