El racó dels meus somnis

Aquestes darreres setmanes està plovent més del compte per la zona on visc, algunes de les tempestes han estat èpiques com la de fa dos setmanes, assolin la quantitat de 72 litres en 25 minuts, aquesta setmana tampoc ha estat exempta d'aquestes tempestes de tarda, els dos darrers dies ha caigut una bona quantitat de pluja, perquè dic tot això? doncs perquè tenia aquesta setmana "marcada" per anar a veure unes floretes molt preuades que surten en el nostre Pirineu. Aquest matí a punta de clar ja estava al lloc amb l'il·lusió d'un nen petit però quan he anat per creuar el riu des seguida m'he adonat que no podria passar, el cabdal s'havia multiplicat i feia una missió molt arriscada intentar anar a l'altre costat, he tornat dos vegades al cotxe i altres dos he reculat per tornar a intentar-ho fins que he acabat amb les botes plenes d'aigua. Cachis! he perdut el matí, he pensat... però ja dins el cotxe he decidit agafar el famós pla B i aprofitant q...

La petita Edelweiss (Leontopodium alpinum), que en alemany significa "Blanc Pur" i més coneguda a Catalunya com a Flor de Neu, ha estat la protagonista i model de la sessió d'avui en bona companyia. Hem tingut bastanta sort de que el vent ens ha respectat i ens ha deixat un parell d'hores per poder treure-li el suc a aquesta bonica flor ja que cap a les 10 del matí ha començat a bufar fort i era impossible fer quelcom "decent". No vull deixar escapar l'oportunitat de dir que és una especie protegida i en greu perill d'extinció , al menys a la nostra terra i que malgrat la llegenda popular parla de que antany per demostrar l'amor a la seva estimada els homes regalaven aquesta flor, motiu per el qual cada any pujava a més alçada per evitar que fos trobada, crec que val la pena respectar-la i admirar-la perquè a hores d'ara és un patrimoni ben preuat i molt escàs i cal tenir en compte que a la península ibèrica només es troba al Pirineu i al...

Tinc una dita des de fa molt de temps que diu: - "Per molts núvols que vegis ara, el sol sempre torna a brillar..." Aquesta frase, que també es podria aplicar a la fotografia, simbolitza la perseverança, la paciència i sobretot la creença i la fe en que les coses sempre poden millorar Per això us deixo amb aquesta papallona de vidre, la Glasswing o Greta oto que per mi és una de les més maques que podem veure, aquesta està feta en captivitat i utilitzant un fons artificial, per anunciar aquests "aires de canvi" del títol. Més notícies properament. Bon cap de setmana!

Aquest hivern s'ha posat de moda definitivament els detalls de gel, fa dies que veig la xarxa plena d'aquest tipus de fotos i això que de moment no esta fen fred de veritat, suposo que els continus anuncis en programes del temps també han contribuït a que es popularitzi aquest tipus de fotografia. Avui des d'aquest bloc vull posar-hi el meu granet de sorra... o tindria que dir de gel? ;-) F/11 15 seg ISO 200 i trípode Universos a mida , un detall de unes bombolles atrapades en el gel magnificades amb el Canon 100mm f/2.8 macro i una lent Raynox DCR-250 que he tingut que "rescatar" sota una tona de pols... ja que pel cap baix feia uns 5 anys que no utilitzava. Espero que us agradi

Estar a la Platja del Silencio i no quedar meravellat per la col·lecció infinita de textures que tenen les seves parets és gairebé impossible, pots anar de una punta a l'altre i fer un piló de fotos i segurament a la tornada en faràs una quantitat similar, la disposició de la roca i la seva configuració fa que acabis veient "codis" per tot arreu, per això he titulat aquesta entrada "Els Codis de la Terra". Vàrem tenir l'oportunitat de fer fotos amb les roques molles, amb sol i amb el cel cobert, la varietat de tons que agafen les roques no deixa de sorprendre i t'hi pots passar hores buscant patrons, seqüències i composicions. Va ser curiós que durant la segona sessió, tant l' Esteve com jo vàrem arribar a un punt on la vista ens va quedar saturada de tantes formes i colors, aquell va estar el moment de fer una pausa i mirar cap a un altre costat per recarregar una mica les ganes i la nostra capacitat per poder fer alguna fotografia "decent...

Avui us volia proposar una pregunta que jo m'he fet en els darrers mesos, tracta sobre l'originalitat i la creativitat en els concursos. La foto d'aquest insecte semblant a una vespa feta a Madagascar l'any 2010, l'he presentat a un piló de concursos de natura durant 2014 (GDT, BBC, MML, Oasis, Asferico, Glanzlitcher, Montphoto, etc...) perquè? doncs perquè a mi m'agrada, em transmet i em transporta a l'instant que la vaig fer, un matí dins la selva de Andasibe-Mantadia. En cap dels certàmens ha estat escollida, ni ha passat el tall que l'hagués portat a finalista  ni tant sols en la majoria ha passat la selecció prèvia   Canon 5D Canon 100mm macro ISO 400 f/11 1/60 s toc de flaix I això em porta a preguntar-me si jo hi he posat "mes pa que formatge" al presentar-la a concursos o si realment valoro més l'imatge per el que m'ha costat aconseguir que per el que realment impacta o per la capacitat de sorprendre al espectador?? És u...

Ja estem en plena temporada de orquídies a La Garrotxa i avui us en volia presentar tres de les més primerenques, totes pertanyen a la família Ophrys. La primavera és una estació on el dia ja s'ha allargat molt per fer fotografia de paisatge, a més, si no tenim la sort de poder viatjar a llocs engrescadors, sempre podrem dedicar unes quantes sortides a fotografiar aquestes petites joies de la nostra terra. Ophrys araneola En aquesta entrada he mirat de posar una mostra amb les quatre maneres diferents de fotografiar-les que jo he fet servir, la primera, un bon apropament, centrant-me en la orquídia i buscant un fons entre difús i uniforme. Ophrys araneola En aquesta segona, he buscat donar-li un toc creatiu aprofitant una doble exposició per simular que l'orquídia està sota la pluja. Ophrys  insectivora subespecie insectivora Allunyant-me del subjecte i utilitzant una obertura molt gran, del ordre de f/3,2 per aconseguir un gran desenfoc però en lloc de buscar un...

Un dia no fa gaires mesos, un amic em va dir: "la teva fotografia es bastant previsible, tècnicament correcte però no sorprèn...et recomano que abans de sortir a fer fotos et prenguis dos whiskys..." Canon 5D + Canon 100mm f/2.8 IS L macro + trípode Fa poc vaig pensar: Potser té raó, i perquè no li faig cas??? Ara ve la pregunta, desprès de veure aquestes i les darreres fotos he pensat: potser me'n he pres masses??? Que hi dieu??   Canon 5D + Canon 100mm f/2.8 IS L macro + trípode M'agradaria que fos una crítica de veritat, jo ho veig amb els meus ulls i dubto, a la meva mainada no els hi agraden gens, ho he consultat a un parell d'amics i tampoc... i a vosaltres??? Sincerament crec que de vegades t'encaselles allà on et trobes més còmode però tinc que reconèixer que sempre, sempre, he après de les crítiques, encara que algunes al primer moment et puguin fer "mal" si desprès et fan reflexionar cal valorar-les molt positivament. Si al ...

Avui us deixo amb aquests marcòlics (Lilium martagon) del Montseny, no hi ha gaire historia per explicar, només son fruit d'un matí en la bona companyia de l'amfitriona, la Susss i el Jordi Amela . Totes les fotos estan fetes amb la 5D, el Canon 100mm f/2.8 L IS macro i trípode, algunes tenen un petit toc de flaix reduït a la mínima potència i en altres s'ha direccionat la llum amb un reflector improvisat La meva idea era fer quelcom original jugant amb la llum i els colors com a fons, això m'ha portat a utilitzar sempre una obertura molt gran, la majoria de vegades f/3.5 i fins i tot algunes a f/2.8 El WB sempre ha estat manual i escollit depenent de l'intensitat de la llum del sol o de les ombres per tal d'aconseguir un resultat molt proper a la realitat de cada moment de llum. Finalment també he dedicat una estona a fer alguna foto més "clàssica" per tal de tenir una mica d'arxiu d'aquesta bonica planta.

...la sang altera. Avui us proposo tres imatges plenes de color per contrastar amb aquests dies grisos i plujosos que portem, segur que vindran dies millors. Us animo a que li treieu la pols al objectiu macro i sortiu al camp, aquestes bestioles us estan esperant vestides amb les millors gales Com a anècdota o curiositat us diré que totes tres fotos han estat fetes en mesos de maig passats, així que ja teniu els deures posats, si els trobeu molt esquius, sempre podeu fer floretes ;-)

Pensar que fa un temps em dedicava casi exclusivament al macro et fa adonar de lo ràpid que passa el temps i de com anem evolucionant cap a lo que ens atrau i motiva de manera natural, d'aquí ve el títol. Va estar un dit i fet, el temps d'agafar el macro, la càmera i el trípode i en una hora ja estàvem a Castelló, al papallonari, feia 4 anys que no hi anava i no tenia gaires expectatives però la sessió va estar molt bona i productiva, a part de poder fer proves tècniques i algun que altre experiment. La companyia també va contribuir que les més de tres hores que vàrem estar "a la sauna" semblessin minuts, la poca afluència de gent i el sol, que incentivava a les papallones a tenir una bona activitat. Aquestes eren les úniques erugues que vaig veure, potser és una mica aviat encara, no havien la majoria d'espècies "interessants"però si suficients elements per poder gaudir de la sessió. Aquesta fotografia està feta amb el 100mm f/2.8 L IS macro de Ca...

Tinc la satisfacció de compartir amb tots vosaltres la publicació d'una petita selecció de fotos meves en el nº 18 de la revista IRIS, editada per AEFONA , clicant en la següent imatge us en podeu descarregar un exemplar i a continuació us deixo una captura de les pàgines on surten les meves fotos:

Fa unes setmanes vaig tenir l'ocasió de veure el treball de Niall Benvie i em va descobrir un nou mon per mi dins el macro, i jo que pensava que en aquest apartat no era precisament un principiant, dons va ser la primera disciplina fotogràfica que em va atrapar ja fa molts anys. Dons be, el Niall fa servir una tècnica amb la que pots prescindir dels fons i deixar aïllat al protagonista dins un fons blanc, això ressalta les textures i fa que les transparències de les ales no reflexin la llum, podeu pensar que es Photoshop, però no, no hi ha cap retoc, i ara us explico com estàn fetes. Senzill, el fons no es tal, es la llum d'un flash Nikon SB-26 amb un difusor gegant de la casa LumiQuest, disparat com a esclau del Canon 580 EXII que a la vegada estava situat a 45º respecte a la càmera i separat uns 70 cms mes o menys, amb aquesta parafernàlia s'aconsegueix tenir el fons totalment blanc (es el difusor!!!), s'eliminen les molestes ombres fruit de la llum d'un sol f...

Ja ha arribat, per fi, la primavera!! Volia compartir amb vosaltres aquesta foto que vaig fer l'any passat, era un dia amb molts núvols i el sol sortia i s'amagava darrera d'ells, el que provocava que hi haguessin zones de llum i ombres. Anava darrera un espiadimonis, quan m'estiro al terra per poder-li fer la foto en el mateix pla i coincideix amb un raig de llum il·luminant la flor en mig de les branques plenes de teranyines, com una metàfora de com la primavera lluminosa s'obre pas enmig d'un hivern mes fosc. Espero que així sigui i deixem enrere aquest hivern, ple de desgràcies i revoltes. Bona setmana a tothom.

L'entrada d'avui es per compartir que aquesta foto ha estat triada com a Foto de la semana - 9 a Focus on Planet , es tracta d'una Boophis viridis, una granota nocturna endèmica de Madagascar, va ser presa durant una de les primeres sortides nocturnes, a la riba d'un riu en el bosc humit (selva) de Andasibe-Mantadia, durant el nostre viatge de setembre de 2010. Va ser una sort trobar-nos amb dos exemplars d'aquesta espècie, molt coloristes i agraïts de fotografiar, solen trobar-se en les fulles humides de plantes baixes, lo que facilita una mica la cerca amb llanternes o frontals, ja que brillen en rebre la llum. Com anècdota explicar que aquesta nit el nostre xofer ens va deixar tirats al mig de la selva i vam haver de caminar uns quants quilòmetres per arribar al nostre allotjament a una hora raonable per poder sortir a punta de alba el dia següent. Està feta amb una Canon 5D MarkII amb el 100mm f2.8 L IS de Canon, els paràmetres, ISO 200, 1 / 80 a f10 amb l...

Avui toca macro, aquest any no he estat tant productiu amb els insectes, potser en part, perquè m’he bolcat mes al paisatge i a la fotografia nocturna, però els petits mons estan dintre meu, m’han acompanyat des de els inicis i ha estat la major motivació fotogràfica que he tingut fins ara. Serveixi aquesta introducció per presentar-vos aquest saltamartí penjat sota una flor que em vaig trobar a primeres hores del matí, suposo que va estar la postura amb la que va passar tota la nit, veient el mon al reves, de cap per vall, vigilant que cap bestiola mes gran se'l cruspís. Em va donar la sensació que invadia el seu espai, com si un ser mes poderós que nosaltres en observes de nit, mentre descansem... Sigui com sigui, el vaig trobar divertit i amb una pose original, tant com per dedicar-li una estoneta, buscant la millor llum i el millor angle per poder-lo presentar en societat, això es: davant vostre! I avui, aprofito per compartir que, el macro de les Girafes de Madagascar ...

Un dels objectius fotogràfics que em tenia fixat per el viatge a Madagascar era sens dubte poder captar un insecte girafa (Trachelophorus giraffa) perquè des de la primera vegada que en vaig veure un en foto em va semblar un prodigi de la natura… en miniatura, però prodigi al fi i al cap i em varen entrar unes ganes tremendes de veure’l “actuar” en directe, però mai m’hagués pensat veure’n una parella junts. Es com una barreja entre una grua i un insecte, amb la particularitat de que el mascle te el coll característic molt mes llarg que la femella, aquesta es la primera foto que he vist publicada a internet o en un mitja d’una parella junta, a Andasibe-Mantandia National Park ja en varem poder veure i fotografiar algun, però a estat a Ranomafana on realment ens han fet de models i la sessió va estar molt profitosa. Aparentment semblen de grans mides, però el mascle no fa mes de 4 cm i la femella deu voltar els 3 cm. Canon 5D Mark II, Canon EF 100mm macro f/2.8L IS USM a 1/80 segon...

Segur que ho deu haver pensat la presa abans de ser capturada per aquesta mosca predadora (Asilidae), però de bon matí els insectes tenen la costum de sortir a menjar, en aquest cas el "preu" de l'esmorzar, ha estat la seva vida, dons no sols s'ha quedat sense menjar sinó que ha servit d'aliment a la mosca assassina i de retruc han fet de models per mi. Tot ha passat en un instant, no he vist la captura, estava pendent d'un espiadimonis de coloraines, molt maco, mentre unes fulles s'han mogut, desprès les del costat, que han estat les que m'han cridat l'atenció i he vist el desenllaç final, com ja estava travessada per el fiblo mortal i que m'ha permès captar-ho per tots vosaltres. Degut a les precàries condicions de llum, he tingut que tirar de flash, a 1/4 de la seva potencia per tal de poder ressaltar els detalls del cos de la mosca i recolzar-me en un mono-peu per minimitzar la trepidació. Canon 5D Mark II, Canon EF100mm f/2.8L Macro ...

Aquesta setmana tenia ganes de fer un macro, un macro diferent, irreal... i mentre estava descansant al sofà de casa, vaig veure a la terrassa una planta mig seca on hi anaven una gran quantitat de cernidores i abelles, me va faltar temps per muntar-hi el trípode davant i amb el 100mm F/2.8L IS enfocar a la busca d'una composició interessant, hi havia dos exemplars diferents dels altres, mes grans, mes amenaçadors i me vaig proposar capturar-ne un d'ells amb la càmera. Al poc d'iniciar l'espera, vaig tenir sort, un es va posar a la fulla que tenia mes aprop i completament de cares a mi, no me vaig fixar gaire en el fons, estava mes perquè no sortís volant que per altre cosa, però me va cridar poderosament l'atenció el reflex que es formava darrera seu, aquesta mena d'aurèola verda que si.. que li dona el toc irreal que buscava, com si la mosca sortís d'un raig de llum verda, kryptonita potser??  llavors ja es va desencadenar ràpidament tot el proces d'e...

Les papallones son un dels insectes mes atractius del nostre planeta, des de que vaig tenir la meva primera reflex... i d'això ja fa una pila d'anys.... sempre he buscat la manera de poder captar-les amb tota la seva bellesa, a diferents hores, amb diferents sistemes, però la majoria de vegades amb resultats decebedors. Un bon dia, vaig conèixer al Jose Manuel Sesma , un prestigiós entomòleg i un gran comunicador, que va donar una xarrada sobres macrofotografia a Castellbisbal (BCN), a partir d'aquell dia res va tornar a ser igual, i algunes de les fotos que només tenia en la meva imaginació varen començar a fer-se realitat, no tant per la tècnica, sinó per la manera de fer i afrontar una sessió de macro. Un exemple es la foto que avui us presento, una Melitaea cinxia, un espècimen molt corrent de les nostres terres, sobretot aquí a La Garrotxa, aquesta encara te signes de la rosada de la nit anterior i fins i tot, porta un paràsit enganxat al mig de l'ala i amagat ...