El racó dels meus somnis

Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...

Avui repassant i classificant el meu arxiu fotogràfic he tornat a reviure un dels somnis de joventut que vaig poder tatxar de la llista farà uns 5 anys i que no és un altre que estar davant els imponents baobabs de Madagascar i més concretament a la famosa Allée des Baobabs, a uns kilòmetres de Morondava. Tenir-los davant em va tornar a l'infantesa, quan llegia i rellegia el llibre de Antoine de Saint-Exupéry, "El Petit Princep" on vaig veure per primera vegada aquests arbres tan atípics, que sembla que hagin nascut al reves, aquest lloc, Madagascar, també forma part de la meva llista de viatges "inacabats"... Aprofitant que és el dia dels Reis Mags d'Orient, vull llançar el desig de que cap nen al mon es quedi sense poder fer realitat el seu somni, per alguns serà més material, per altres més  espiritual, el meu era un somni irreal però es va acabar complint, així que no desespereu...

Si hi ha un lloc que per si sol val un viatge a Madagascar, aquest és l'avinguda dels Baobabs, a uns kilòmetres de Morondava, la ciutat més gran de l'oest de Madagascar. Estar-hi a la posta de sol és un privilegi, jo ho qualificaria sens cap mena de dubte d'un dels espectacles naturals que "s'han de veure" alguna vegada a la vida. La pols vermella en suspensió combinada amb la llum baixa i càlida de la posta fa que tot es torni de un color taronja intens difícil de veure en un altre lloc, les siluetes tant característiques dels arbres fan la resta. En la foto d'avui hi he volgut incloure una figura humana, perquè els que no hi hagueu estat encara, tingueu una idea clara de la immensitat que tenen els baobabs en aquest lloc. El moment no és tant extrem com en altres fotografies que he mostrat, d'aquí que hi hagi part del cel de color blau, intents i net, que contrasta amb el taronja de la llum de posta, un bon exemple de colors complementaris en un...