Diumenge farà dos setmanes que vaig tornar d'Astúries i sembla ja tant lluny, el dia a dia de la feina sens menja vius i ens esborra els bons records.
La gran sort que tenim els que ens agrada la fotografia es que en qualsevol moment podem obrir "una finestra" al passat repassant el nostre arxiu i precisament avui era un dia ideal per fer-ho doncs sentia la necessitat de veure
racons amagats, llocs salvatges, inhòspits i sense petja humana.
5D MarkII + 17-40mm a 17 f/8.0 i 0,6 ISO 100 Degradat neutre soft de 0,3
Un dels llocs que m'ha vingut a la memòria ha estat aquest que us presento avui, un lloc on no és gens fàcil arribar-hi i molt menys amb la marea alta com era el cas, un lloc que podria anomenar familiarment com a "
territori José Fernández" doncs tinc que reconèixer que durant el darrer tram on vas a parar a la platja vaig passar una mica de por, el penya-segat es tornava totalment vertical i el camí que temps enrere hi devia haver ara només s'intuïa, no tenia gens clar arribar a la sorra d'una peça i que cap onada no ens mulles de dalt a baix i tot tenint en compte que era de nit encara i el terra estava totalment humit i relliscós.
Passats uns minuts i ja amb la marea retirant-se vàrem poder gaudir d'aquest espectacle, entre l'abundant nuvolositat que hi havia i que finalment va descarregar.
Com a anècdota us diré que quan ja guardàvem la càmera varen arribar de la platja del costat, gràcies a que la marea ja havia baixat molt, dos mariscadors que, estranyats al veure'm a mi i a la Laia ens varen dir:
"Como habeis bajado?? Que os habeis quedado a dormir aquí??"
i quan els hi vàrem ensenyar per on hi havíem arribat es varen dur les mans al cap i varen exclamar al mateix temps:
"Estais locos...locos!!!, por ahí no se puede..."
Ara ens queda el record i les ganes de tornar-hi, un lloc del que es veuen poques fotos i ara sabem el perquè.