El racó dels meus somnis

Avui es per mi una entrada "obligada" el meu tribut al Pep Guardiola que durant 4 anys ens ha fet gaudir del FUTBOL com mai abans havia fet ningú, es un moment per deixar de banda els colors que cada un de nosaltres portem dins i rendir tribut a aquest gran personatge. El barcelonisme i tots al seguidors del bon futbol lamentarem aquest dia, doncs ha tancat una època daurada per el futbol català i espanyol. No oblidem com juga i amb quins jugadors ho fa la selecció.. Es una reflexió per tots els que manen en aquest esport, ens deixa (momentàniament espero...) un innovador i un mestre de la pilota, un entrenador que ha fet i farà historia, que ha aportat tàctica, saber fer i sobretot educació i bones maneres per sobre de tot i que ha tingut que suportar una pressió afegida i angoixant per part de un determinat sector de la premsa i la permissibilitat de ser atacat de qualsevol manera davant l'impunitat atorgada per els "comitès" arcaics del nostre futbol.

Diumenge farà dos setmanes que vaig tornar d'Astúries i sembla ja tant lluny, el dia a dia de la feina sens menja vius i ens esborra els bons records. La gran sort que tenim els que ens agrada la fotografia es que en qualsevol moment podem obrir "una finestra" al passat repassant el nostre arxiu i precisament avui era un dia ideal per fer-ho doncs sentia la necessitat de veure racons amagats , llocs salvatges, inhòspits i sense petja humana.   5D MarkII + 17-40mm a 17 f/8.0 i 0,6 ISO 100 Degradat neutre soft de 0,3 Un dels llocs que m'ha vingut a la memòria ha estat aquest que us presento avui, un lloc on no és gens fàcil arribar-hi i molt menys amb la marea alta com era el cas, un lloc que podria anomenar familiarment com a " territori José Fernández " doncs tinc que reconèixer que durant el darrer tram on vas a parar a la platja vaig passar una mica de por, el penya-segat es tornava totalment vertical i el camí que temps enrere hi devia haver ara nom

Gueirua era un dels llocs on tenia posada una marca des de feia temps, era un dels objectius del viatge a la costa oest d'Astúries, tenia una foto al cap i havia consultat la taula de marees i el TPE exhaustivament, no volia deixar res a l'atzar. De fet, en una tertúlia amb el David Álvarez y el José Fernández ja els hi vaig deixar caure...les meves intencions. Però en aquest viatge no vaig tenir sort, la foto "nocturna" que volia fer no va estar possible en cap de les tres vegades que hi vaig estar, sempre va estar cobert, ni tant sols es veia una estrella, llavors vaig decidir utilitzar al pla B i si, la cosa va anar millor i vàrem tenir una bona sortida de sol. Aquesta es una de les fotos que vàrem poder fer, com veieu hi ha color, intensitat i les agulles,  Gueirua  sens va mostrar amb pintures de guerra , la natura que m'havia negat repetidament una nit serena ens acabava de fer un regal i evidentment el vàrem aprofitar. 5D MarkII + 17-40mm a 17 f/8.0 i

La costa oest d'Astúries es una de les meravelles naturals que a dia d'avui encara podem admirar amb tot el seu esplendor, agressivitat i potencia. Des del primer dia em vaig sentir com en un altre mon , cada lloc, cada localització em semblava mes potent i mes salvatge que l'anterior, aquestes roques i la bravura del mar em feien anar de bòlit amb la càmera. Han estat uns dies molt intensos, ara toca reposar, deixar "refredar" les fotos a la "nevera" i d'aquí uns dies poder tornar a reviure tantes emocions i tants bons moments, tan socials com fotogràfics. Vull agrair i fer palesa la meva admiració a José Fernández per haver compartit algunes de les seves localitzacions, haver estat un company increïble de sortides, per la seva constància i per el seu treball que, un cop vist el que hi ha al darrera encara m'impressiona mes. També al David Álvarez amb qui hem compartit una jornada entera i amb qui ho hem passat de conya tant a la natura c