Quan estava planejant aquest viatge tenia clar que l'objectiu principal era poder veure i fotografiar les
Llums del Nord, però com sempre que depens de la natura i la meteorologia, hi havia un punt d'incertesa, el cap em bullia.. lluna nova...lluna plena...encertaré amb el temps fins i tot en la versió mes pessimista del viatge em conformava en veure una sola aurora.
Aurores sobre les muntanyes a prop de Tromsvik (Kvaloya) Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8
Ara ja a casa i després de deixar passar uns dies, m'he adonat que anar-hi amb lluna plena va estar un encert i deixant enrere el mite, el qual deia que amb la potencia de la llum de la lluna les aurores no es veuen o si es veuen, en baixa intensitat. Com vareu poder apreciar, en la darrera entrada i en aquesta, no tant sols no és veritat, sinó que aquesta llum extra li dóna volum, color i una sensació de lloc que les fetes amb lluna nova no tenen.
Gustos a part, aquí es pot gaudir del paisatge i del cel, és més còmode de fotografiar, ja que no estàs mai totalment a les fosques, no vaig utilitzar el frontal més que un parell de vegades i ni tant sols teníem problemes per enfocar.
La primera foto està feta en un pas de muntanya a l'interior de l'illa de Kvaloya on vàrem viure el primer espectacle amb intensitat; feia fred i tenia gana però l'emoció que ens transmetia el que teníem al davant no ens deixava anar a menjar ni a dormir i ens va fer allargar molt la sessió; també perquè en el subconscient rondaven els relats d'altres fotògrafs que no les havien pogut veure per mal temps o simplement per baixa activitat, no era qüestió de que al dia següent ens trobéssim amb el cel tapat.
Com a anècdota us diré que la darrera foto d'aquesta sessió la vaig fer a les 3:51.
Aurora ballant sobre el mar a Ersfjorden (Kvaloya) sota l'atenta mirada de Júpiter i Venus
Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8
El segon dia, el plantejament va ser més relaxat. Teníem un bon piló de fotos al sarró, ens podíem permetre gaudir més de l'espectacle i buscar enquadraments més acurats; al menys aquesta era la idea abans de sortir de la cabana però, que equivocats estàvem, a les 19:30 ja teníem l'aurora al damunt els nostres caps!!!
Amb una intensitat molt més gran que el dia anterior, les perspectives no podien ser millors, vàrem poder fer les primeres fotos davant del nostre allotjament (per assegurar) i ens vàrem dirigir al fiord de Ersfjorden, que mirava cap a l'oest i estava resguardat del vent del sud que estava fent, be!!! tindríem reflexes!!
Poc ens podíem imaginar amb l'intensitat que es manifestaria aquella nit l'aurora ni que per primer cop la veuríem "ballar", es movia ràpid i sense ordre, de vegades rítmica altres incontrolada...però amb molta rapidesa, tanta que per uns instants em vaig dedicar a mirar-la, gaudir-la i no pas a fer-li fotos.
Quan vaig baixar la mirada em vaig adonar que els companys havien fet el mateix, en aquell moment segurament "la foto" érem nosaltres, la nostra boca badada, el nostre somriure d'aquell que sap que està contemplant i vivint una de les experiències més inoblidables de la seva vida.
Era tanta la magnitud, velocitat i potència amb que es movia, que amb els 10-15 segons d'exposició que utilitzàvem eren suficients per "pintar" tot el cel de color verd.
Aquella nit un dels somnis que tenia des de petit s'havia fet realitat, havia vist
ballar les aurores!!
