El racó dels meus somnis

He triat aquesta foto d'un bosc de laurisilva on reina el "caos" compositiu per il·lustrar el veritable "Caos mental" que tinc dins el cap, porto dies fen plans per un viatge on m'agradaria combinar l'aventura i la fotografia al 50% i els pensaments se m'en van a milers de kilòmetres de distància de l'un a l'altre, no hi ha terme mig. Suposo que els que feu normalment aquests tipus de viatge us heu trobat alguna vegada així, en un principi tens molt clar el que vols fer i on vols anar, mires vols, plans, destinacions i quan més o menys ho tens tot decidit, ho parles amb els companys.... ufff, ja l'has "cagat"!!! Tu ho has mirat amb els teus ulls, coneixements i experiència però si no ho has anat comentant i consensuant, pots arribar a tenir tancat un viatge que quan el presentes "en societat" no va bé a ningú, les dates, l'època, la durada, el pressupost i fins i tot les localitzacions.... Per això la foto d...

Laurisilva, una paraula que definia un objectiu meu dels darrers temps i que junt amb els taginastes, son una part molt important de la flora canària i a diferència d'aquests darrers, la laurisilva si que la podem trobar en altres indrets a part de les illes afortunades, creix en illes tropicals com Madeira, Nova Zelanda..etc. El passat viatge a Gran Canària vaig poder-ne veure però amb molt poca quantitat i en una mena de jardí anomenat Reserva Natural de Los Tilos de Moya, la decepció va ser important.  En part aquest va ser un dels motius que partíssim el viatge a Tenerife en dos, un dedicat exclusivament a la nit, estrelles i taginastes al Parque Nacional de Las Cañadas del Teide i la segona part al macís d'Anaga, les seves costes i els boscos de laurisilva. Varies sortides infructuoses amb molt poc botí fotogràfic però si cultural, vàrem poder estar en un dels llocs on la laurisilva regne per damunt de les altres...

Parlar de fotografiar costes a Tenerife és parlar de Benijo i els seus voltants, sens dubte un dels indrets amb més encant i per sort,  encara verge, ni tant sols hi ha un "xiringuito" i que continuï així per molt  temps... Fa pocs dies vaig tenir la sort d'estar-hi unes quantes vegades, tant de matí com de tarda, inclús de nit i aquest fet, és clarament diferenciador, no és el mateix arribar, haver de fer la foto i al dia següent estar en un altre indret. Aquí vaig poder estudiar les marees i la seva incidència en els enquadres que volia fer, evidentment les fotos del primer dia varen ser les "convencionals" o com ara diu tothom, les "clàssiques" i les fotografies de les altres sessions van ser les més personals i més rumiades. Aquesta manera de fer, normalment la pot dur a terme la gent que viu allà, en un viatge o sortida fotogràfica és molt més difícil i només quan els interessos fotogràfics passen per davant de la majoria d'altres int...