El racó dels meus somnis

Ja fa temps que es parla de que els blocs estan de capa caiguda i que han perdut la frescura i l'interès d'altres èpoques, per això, m'omple d'orgull anunciar que he arribat a les 400.000 visites... Si! Una xifra impensable per mi fa relativament poc temps i fora de tota previsió, el creixement ha estat sòlid, sostingut i sorprenent. Per celebrar-ho, us comparteixo aquesta fotografia aèria feta fa pocs dies des d'un ultralleuger a La Garrotxa, en una zona arbrada al costat del riu Fluvià i on es pot apreciar clarament l'efecte de la tardor sobre aquests arbres de ribera, cal dir que va coincidir amb el canvi de temps que va donar pas al període de pluges i fortes ratxes de vent i la veritat és que no ho vàrem passar gaire bé allà dalt, sobretot quan vàrem volar a sotavent prop del Coll de Bracons i on la prudència ens va fer girar cua. També us vull compartir una part de la estadística d'aquestes 400.000 visites, on podreu veure els països que més visi...

De vegades les fotos que fem o les fotos que triem per mostrar van lligades al nostre estat d'ànim, aquesta d'avui reflexa perfectament aquest fet. M'he estat repassant totes les que vaig fer aquella sessió, feia fred, estava sol i amb dolor i gairebé estan tallades per el mateix patró, fotos sense color, buscant elements potents o símbols per aïllar, boires embolicant el paisatge i tirant de tele, la majoria, com aquesta mateixa, estan fetes amb el 70-200 amb l'extender per x2, no tinc res més llarg però segurament si ho hagués tingut, seria l'òptica triada. En quant a processat, res a comentar, només he jugat amb les corbes per tal d'aconseguir quelcom més de contrast en els arbres, ni el WB he tocat, ja el vaig escollir "in situ" a 5.900 kelvins per captar la subtil llum càlida que no acabava de travessar els núvols mitjos i alts que hi havia. Ja vindran temps amb més color o més alegria però també us tinc que confessar que de les prop de 70 fo...

... de vegades no ens deixen veure el bosc, amb aquesta dita popular presento la foto d'avui, fruit de la sortida al Montseny de diumenge passat amb molt bona companyia. Dons be, l'historia es que anàvem amb una clara idea del que volíem fer i un dels nostres objectius fotogràfics eren un parell d'arbres ben famosos que hi han allà. Abans de la sortida del sol i ajudats per una fina boirina vàrem poder complir el primer dels nostres objectius, poca estona desprès i ja amb les primeres llums, vàrem poder gaudir d'una sortida de sol espectacular, com l'havia imaginat la nit anterior, quina sort ens dèiem els uns als altres amb un somriure d'orella a orella per les imatges aconseguides...però el millor estava per arribar i...va arribar!!!  Desprès d'una bona caminada, amenitzada per unes galetes i quan ja ens dirigíem al cotxe, de sobte, baixa una espesa boira que ens torna a deixar el rostre amb aquell somriure de complicitat i maldat, com aquell nen q...