El racó dels meus somnis

Hi han llocs en les nostres contrades on la fotografia que hi pots fer sol ser sempre agraïda, amb aquesta premissa us volia presentar avui un territori, el Cabrerès , on hi he passat llargues estones, esperant moments amb la càmera o simplement passejant a peu buscant noves localitzacions. Aquest lloc no em deixa mai indiferent, quan estic allà a hores intempestives o quan s'hi donen alguns fenòmens atmosfèrics, sempre hi noto la fúria de la Natura, amb majúscules, i no deixa mai de sorprendre'm que hi passi quantitat de gent i ni tant sols s'aturin per donar-hi una ullada i gaudir-ho. Canon 5D + 70-200mm a 200mm f/8 1/100 s a ISO 50, filtre degradat neutre de 0,6 Aquest darrer cap de setmana no va estar pas una excepció i després d'una bona i llarga jornada fotogràfica, la natura ens va regalar aquesta visió que podeu veure a la foto d'avui com a cloenda, minuts desprès, cames ajudeu-me que n'estava caient una de bona sobre nostre però per sort la major ...

Una de les coses que mes em feia créixer les ganes d'anar a Kenya eren les postes de sol, tothom que hi havia estat me'n parlava, postes de sol d'un vermell potent, de un taronja intens, de.... però gairebé ningú parlava de les tempestes, potser perquè a l'època dels seus viatges no varen coincidir amb elles, però aquest no es pas el meu cas, desprès d'uns dies allotjats a Amboseli i al llac Nakuru, amb una sequera bestial, on es morien els animals i els llacs gairebé estaven secs, ens vàrem dirigir a Massai Mara, via Nairboi i.... llavors vàrem començar a disfrutar de la potencia de la mare natura, amb uns matins de colors, de vegades apagats, de vegades intensos, que donaven pas a un dia radiant... i cap al tard i desprès de regalar-nos amb una varietat de núvols de cotó... es formaven les tempestes, cada dia diferents, de color, d'intensitat, amb sol, sense.... La foto d'avui està feta mentre tornàvem al Karen Blixen Camp , que per cert us recomano si ma...