1-
Defineix-te
com a fotògraf de natura, principals virtuts / defectes
Resulta difícil auto-definir-se, això hauria de quedar pels
altres, però ho intentaré.
Temàticament, tot i que les meves preferències s’orientin a la
fotografia de fauna salvatge i també de paisatge, disciplines que m’apassionen
i on em desenvolupo millor, crec que sóc un fotògraf força polivalent. M’agrada
crear fotografies en general, ja siguin de paisatges, de fauna i flora, d’antigues
civilitzacions, de persones, de pobles o fins hi tot de ciutats. En el moment
actual als fotògrafs se’ns exigeix o ens auto-exigim “classificar-nos”,
integrar-nos en un “clan” en concret. Em sembla una partició empobridora. Ser
un fotògraf complert sembla que sigui dolent avui dia! A mi m’agrada fotografiar
el món, tot el que m’envolta.
En l’aspecte visual intento que les meves fotografies
transmetin equilibri i serenitat, així com de vegades un punt de misteri o melancolia
i, també, evoquin el moment que jo he viscut. M’agraden les llums al límit del
dia i la nit, i les composicions acurades o, algunes vegades, agosarades. Procuro
sempre composar a la càmera, ho considero millor que mal-enquadrar primer i
arreglar-ho després a l’ordinador. Al cap i a la fi som fotògrafs, no? Doncs
demostrem que dominem l’ofici i fem les coses bé de bon principi.
Virtuts i defectes? Sóc autodidacta, una mica llop solitari
i, com a fotògraf, m’he fet a mi mateix, la qual cosa no sé si és bona o
dolenta. Als anys 70-80 ho havies de fer per força, ja que no hi havia gaire
informació disponible. Avui dia, amb internet, penso que la gent es forma i evoluciona
no pas a partir d’ell mateix seguint una progressiva evolució natural, si no a
partir del que fan i mostren els altres. Això marca uns estils i maneres de fer
força uniformitzats.
Una de les meves virtuts com a fotògraf de natura és que
conec el que fotografio. He estat estudiós de la natura i conservacionista, i
crec bàsic conèixer el que es fotografia per a saber valorar-ho i enfrontar-se
al subjecte. Potser això em fa preferir els retrats ambientals que els primers
plans d’animals, que podrien estar fets en qualsevol zoo. Vull evocar la natura
salvatge.
M’agrada viatjar, veure coses noves... Em moc bé en entorns
naturals extrems, en destins poc visitats. No disparo milers de fotografies al
dia com veig que fan altres. Sé quan és el moment de fotografiar i quan no val
la pena prémer el disparador perquè el que sortirà no valdrà la pena.
Defectes? Després de quatre dècades de fer i veure
fotografies tot em sembla que ja ho he vist. Veig molt poques coses noves que
em colpeixin i de vegades em desil·lusiona una mica la situació actual de la
fotografia.
Cada vegada sóc més intuïtiu a l’hora de fer fotos (Defecte
o virtut?). Sempre he estat bastant àgil a l’hora de fotografiar i de vegades sóc
visceral i fotografio ràpid.
Tot i que quan més gaudeixo és amb la fotografia de fauna
salvatge, reconec que em costa la fotografia d’acció. Se’m donen millor les
imatges estàtiques, intemporals. I per a fer persones sóc massa tímid.
2-
Creus
que la fotografia de natura actual es millor o pitjor que la de la època
analògica??
Ni millor ni pitjor, és diferent.
Cert que l’impacte d’algunes imatges digitals actuals és
colpidor, però s’ha de tenir en compte que les noves tecnologies també ens ho
posen tot més fàcil. Imagineu fer fotos enfocant a mà, treballant amb un rang
dinàmic de 5 punts enlloc dels actuals 12 o 13, que per a fer fotografies
detallades haguessis de treballar amb voluminoses càmeres de gran format, no
poder corregir sobre el terreny la foto que acabes de fer ja que no veuràs els
resultats fins a 15 dies després, no poder canviar res a posteriori (com amb
les diapositives, que és amb el que jo treballava), que cada 30 dispars et
costessin 15 €... No, no era el mateix, tot era molt més complicat.
Per altre banda, abans resultava més fàcil innovar. No hi
havia aquesta sensació de “tot està fet”. Als anys 80-90 varen sorgir tècniques
creatives com la fotografia d’acció amb velocitats lentes, el open-flash, les dobles
exposicions, la fotografia d’alta velocitat, fotografiar animals amb grans
angulars i controls remots, etc, que varen donar un aire fresc a la fotografia
de natura. Es podien fer coses noves que encara no s’havien explotat. Avui dia
sembla que tot estigui fet ja i que les úniques innovacions vinguin de si fas
servir el Photoshop més o menys intensament. Avui s’intenta marcar la
diferencia amb el tractament de la fotografia original.
Prefereixo treballar amb la tecnologia digital, però sense
menysprear el que vaig fer abans d’ella. Veig autors actuals que infravaloren
imatges de temps passats, com si perquè ja no estan a la darrera moda ja no
tinguin valor. És com si no es valorés el quadre d’un pintor impressionista o
una cançó de The Beatles perquè es va fer fa molts anys.
3-
Ets
propens a canviar de marca sovint buscant un suposat millor rendiment tècnic?
Mai. Em sembla una tonteria pensar que seràs millor fotògraf
per canviar de marca. Sóc usuari de Canon des de 1980, gairebé des dels meus inicis.
I el fet de no canviar no té res a veure amb una fidelitat a la marca, ja que
en la vida m’han pagat ni un euro. Podria fer perfectament el que faig amb una
Nikon, per exemple. És una qüestió de prioritats i de racionalització de les
meves inversions econòmiques. Prefereixo gastar els diners en altres coses, com
viatjar i treballar en els meus projectes.
4-
Participes
habitualment en concursos si/no.... raonar el perquè
Com a concursant ben poc, en general només a dos
d’importants a l’any. I alguns anys ni aquests. Com a jurat força, ja que
m’inviten molt a ser-ne.
Des la banda de la organització, el problema amb els
concursos és que abans n’hi havien pocs i ara tothom en munta, sovint amb
finalitats lucratives o d’aconseguir imatges gratuïtes. S’ha d’anar amb compte
amb quins es participa, que no siguin una presa de pèl.
Des de la banda dels fotògrafs, en els darrers anys ha
sorgit tota una fornada d’autors especialitzats a participar en tots els
concursos possibles, siguin del nivell i país que siguin. Per a alguns guanyar
un d’aquests premis és com aconseguir un gran “Like” en una xarxa social. Abans
els aficionats anaven de cul per a veure el seu nom en el crèdit d’una
fotografia impresa en una revista. Ara aquest interès s’ha traslladat als
concursos.
Jo, si em presento a un concurs, és per veure si valoren una
determinada imatge que a mi m’agrada, el meu treball personal. No crearia mai fotografies
específicament orientades a un concurs o jurat determinat amb la finalitat de
guanyar. Hi a persones molt preocupades per això i s’acaba creant un “estil
foto concurs” en base a les guanyadores d’altres edicions o certàmens. I quan
una persona guanya un concurs amb una foto, aleshores presenta la mateixa o una
molt similar a tots els concursos possibles per a intentar repetir guardó. I els seus seguidors l’imiten i fan el mateix.
5-
Si
tinguessis que triar i no tinguessis massa temps, sabries dir-nos quina consideres
la teva millor fotografia i perquè?
Pregunta clàssica i difícil (o impossible) de respondre. Jo
funciono més per treballs, per reportatges, per projectes, que per imatges
individuals. De tota manera, ja que me’n fas dir una, escullo aquesta de l’Agró
Goliat en una llacuna del Parc Nacional de Kruger, que va ser guardonada en el concurs
European Photographer of the Year 2009 de la GDT. És una fotografia de
composició molt meditada, serena, però que enganya. Està feta des d’un mirador d’un
lodge, amb un caçador d’animals africans al meu costat donant-me la tabarra parlant
sense parar de les seves caceres. Es un retrat ambiental de fauna, amb una
composició acurada i minimalista, de color intens i que evoca els gravats
japonesos (una de les meves grans aficions), té tot el que busco en una imatge.
6-
Ets
professional o et planteges ser-ho i perquè?
Vaig començar a fer fotos com aficionat cap el 1976, vaig
vendre les primeres fotografies a finals d’aquella dècada i sóc professional
des dels anys 80. Perquè? Perquè era el meu somni, dedicar la vida al que
m’agradava. I vaig sacrificar (i encara sacrifico) moltes coses per tal
d’aconseguir-ho.
7-
Quina
valoració fas de la teva presència a les xarxes socials i quina és la teva
preferida per mostrar el teu treball??
Pel professional les xarxes socials són imprescindibles per
a que els aficionats et coneguin. No tant per aconseguir clients, ja que les
empreses cal anar a buscar-les o et busquen per altres bandes.
On m’agrada més mostrar el meu treball és al bloc (http://blog.alamany.com ), ja que puc
combinar imatges amb una de les meves altres aficions: escriure. Estic
treballant en una nova web (http://www.alamany.com)
basada en galeries dels meus reportatges, no només imatges soles.
Però això no són ben bé xarxes socials. El lloc on
m’agradava més posar fotografies era Whytake, on les imatges eren de qualitat,
el disseny net i elegant, i la comunitat seriosa i respectuosa. Però dissortadament
va tancar. Ara on sóc clarament més actiu és a Facebook, no és que
m’entusiasmi, però hi tinc una bona comunitat de seguidors i de gent a la que
segueixo. Fa uns mesos vaig entrar a Instagram, un lloc on les imatges son les
protagonistes, tot i que la visió no és de elevada qualitat. A veure com va. Ni
Google+ ni Twitter em diuen res, la veritat.
8-
Com a
fotògraf, quin és el viatge que més t’ha marcat i perquè?
Potser el de gairebé tres mesos a Austràlia, el 1992, que va
ser el primer gran i llarg viatge a un destí llunyà. Fins aleshores, per
qüestions econòmiques, amb la meva companya Eulàlia Vicens només havíem arribat
fins on podíem anar amb cotxe (Però no cregueu que anàvem aprop, ¡havíem
arribat a Turquia fins la frontera amb Iran, a la península de Varanger a la
Noruega àrtica, o a Abu Simbel al sud d’Egipte!).
El meu viatge més satisfactori ha estat l’illa de Socotra a
Iemen. Va ser una arriscada aposta 100% personal d’un destí totalment
desconegut aleshores. Però només em va donar que satisfaccions, a més de dos
articles a la revista National Geographic.
9-
Ets
purista o inclous en els teus treballs retocs i manipulacions digitals per
millorar les presentacions més enllà dels ajustaments bàsics?
Venint d’un món com el de la diapositiva, on exactament el
que fotografiaves es el que es plasmava en la imatge final, arrastro una
filosofia de poc retoc i nul·la manipulació que suposo que alguns consideren
purista. Però “purista” és un terme que sembla pejoratiu, com mancat d’evolució.
Jo en diria “autèntic”. Advoco per la integritat de la imatge original, tinc un
compromís amb la realitat, em bé de gust plasmar el que veig i visc, no una
obnubilació onírica d’una vivència que mai he experimentat.
10-Com veus el futur de la fotografia de
natura, cap a on anirà en el futur sota el teu criteri?
Ni jo ni ningú ho sap. I si fem una predicció segur que ens equivoquem. Aprecio clarament una creixent permissivitat en el públic en acceptar imatges cada vegada amb més fortes manipulacions: el primer pla tret d’una foto i el fons d’una altra fins i tot feta en un dia u hora diferent (perquè no estaves al lloc a l’hora adequada); esborrar ocells o branques molestes d’una foto (perquè no has sabut composar adequadament al disparar la foto); estirar les muntanyes per a que semblin més estilitzades (perquè no saps apreciar o captar la seva veritable bellesa)... Aleshores en diuen que és Art.
Un fet que m’amoïna és que es qualifiqui com a “fotografia documental” a les creacions que plasmen més la realitat, i com a “fotografia artística” a la més manipulada . No té res a veure una cosa amb l’altra. Jo en diria “fotografia” a una cosa, i potser “imatge digital” a l’altra, com fan a National Geographic, per exemple. La fotografia, pel fet de ser manipulada no sempre és Art, de vegades és un xurro infumable. I la fotografia de caire més realista no sempre és estrictament documental, també pot ser Art, ho demostra abastament la historia de la fotografia.
La llàstima és que ara les fotografies no manipulades sembla que tenen un menor impacte en el públic i entre els clients, que juguen a segona divisió. M’agradaria que es pogués diferenciar una cosa de l’altra, per a poder valorar-les en justícia.
ORIOL ALAMANY - Imágenes vivas
http://www.alamany.com
http://blog.alamany.com
http://www.facebook.com/oriolalamany.photography
http://www.naturephotoblog.com/author/oriol-alamany
http://instagram.com/oriolalamany/
Moltes gràcies Oriol!!
