El racó dels meus somnis

De vegades les fotos que fem o les fotos que triem per mostrar van lligades al nostre estat d'ànim, aquesta d'avui reflexa perfectament aquest fet. M'he estat repassant totes les que vaig fer aquella sessió, feia fred, estava sol i amb dolor i gairebé estan tallades per el mateix patró, fotos sense color, buscant elements potents o símbols per aïllar, boires embolicant el paisatge i tirant de tele, la majoria, com aquesta mateixa, estan fetes amb el 70-200 amb l'extender per x2, no tinc res més llarg però segurament si ho hagués tingut, seria l'òptica triada. En quant a processat, res a comentar, només he jugat amb les corbes per tal d'aconseguir quelcom més de contrast en els arbres, ni el WB he tocat, ja el vaig escollir "in situ" a 5.900 kelvins per captar la subtil llum càlida que no acabava de travessar els núvols mitjos i alts que hi havia. Ja vindran temps amb més color o més alegria però també us tinc que confessar que de les prop de 70 fo...

Àfrica, un país que enamora, sobretot si no tens que viure-hi, però que no saps perquè... quan l’has visitat un cop, tens que tornar-hi, a mi m’ha passat.. i ja estic preparant el tercer viatge cap allà, cada cop mes lluny.. cada cop mes avall.. cada cop llocs mes verges. La tardor passada vaig estar a Kenya, un lloc on, quan mires al cel tens un regal, que hi han milers d’animals salvatges.. però que quan visites un poblat... un poblat dels d'abans..te sents sorprès i a la vegada atret per aquest encant entre misteriós i verge que te la seva gent, molt hospitalària per com viuen i per les poques coses materials que tenen, me varen convidar a entrar a les seves barraques, vaig seure al seus llits, em vaig quedar negre de puces i em varen fer de models per un parell de sessions fotogràfiques. Us presento tres fotos, però he triat en primer lloc la que he processat en blanc i negre perquè es en la que s’aprecia millor "aquella mirada" tan general de la mainada, fetes en...