Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta colors

Fotografia de proximitat: Cala Canyers

Imatge
Amb aquesta fotografia de una albada a Cala Canyers , una petita cala que trobem desprès de la platja del Castell a Palamós, inauguro una nova secció dins del meu bloc, dedicada a la Fotografia de proximitat , on aniré pujant periòdicament fotos de llocs emblemàtics i els respectius comentaris que poden ser com arribar-hi, millors hores per anar-hi o simplement que hi ha darrera la foto amb l'objectiu final de poder contribuir a la conservació i manteniment dels mateixos a través de mostar la seva bellesa. És el cas de la foto d'avui, un matí ventós, on un dels problemes era mantenir secs els filtres degradats (un ND de 0,9 i un GND hard de 0,6) per tal de no malmetre les fotos amb gotes inoportunes a la frontal del objectiu i ho vaig resoldre amb un dels draps que faig servir per netejar les lents, amb molta capacitat d'absorció de líquid) posat davant l'objectiu, només el treia quan anava a fer la foto, d'aquesta manera els filtres no quedaven afectats per l...

400.000 visites!!

Imatge
Ja fa temps que es parla de que els blocs estan de capa caiguda i que han perdut la frescura i l'interès d'altres èpoques, per això, m'omple d'orgull anunciar que he arribat a les 400.000 visites... Si! Una xifra impensable per mi fa relativament poc temps i fora de tota previsió, el creixement ha estat sòlid, sostingut i sorprenent. Per celebrar-ho, us comparteixo aquesta fotografia aèria feta fa pocs dies des d'un ultralleuger a La Garrotxa, en una zona arbrada al costat del riu Fluvià i on es pot apreciar clarament l'efecte de la tardor sobre aquests arbres de ribera, cal dir que va coincidir amb el canvi de temps que va donar pas al període de pluges i fortes ratxes de vent i la veritat és que no ho vàrem passar gaire bé allà dalt, sobretot quan vàrem volar a sotavent prop del Coll de Bracons i on la prudència ens va fer girar cua. També us vull compartir una part de la estadística d'aquestes 400.000 visites, on podreu veure els països que més visi...

Laberint

Imatge
Avui he pogut tenir una llarga conversa amb una assídua lectora del bloc, no intervé fent comentaris però no s'ha perdut cap entrada des de fa molts mesos, m'ha fet tanta il·lusió que mentre parlava amb ella ja estava escrivint aquesta entrada. Perquè? Fàcil, parlava amb ella com si parlés amb mi mateix, una sensació molt curiosa però com més conversàvem més m'adonava que coneixia al detall moltes de les entrades d'aquest bloc i el que més m'ha agradat és que m'ha fet pensar i reflexionar sobre el que faig. Al final de la conversa m'he trobat com en un laberint sense saber com sortir-ne o com trobar algunes de les respostes a preguntes que m'ha fet, m'ha "interrogat" sobre la meva trajectòria i de com he anat canviant de manera de fer, plantejaments, objectius, especialitats, etc... sense deixar de pensar en la veritable raó de la meva dedicació a la fotografia i que ella m'ha ajudat a veure i que no és altre que un vincle per asso...

La Fageda de La Grevolosa

Imatge
Estem immersos a la tardor, les nostres muntanyes es posen les millors gales i ens conviden a visitar-les amb la càmera a la ma i amb molta ambició per treure-lis el cantó bo. Alguns fem viatges en busca de llocs desconeguts, per tenir la foto "original" o poc vista, altres ho fem anant a localitzacions més conegudes però amb el mateix propòsit. Avui us volia presentar una alternativa per els que vivim aprop de La Garrotxa i que no és altra que la Fageda de la Grevolosa, no tant coneguda com les altres, està al costat del Coll de Bracons i a mig camí entre Joanetes i Sant Andreu de la Vola. Aquesta fageda te com a característica principal l'alçada dels seus faigs, alguns sobrepassant els 40 metres i amb amplades superiors al metre. Quan estàs a dins sembla que estiguis a l'interior d'una catedral en la que aquests altíssims faigs son els seus pilars i les branques i fulles les seves voltes. Pujant cap al coll ja s'intueix la tardor, com podeu veure en aqu...

Landmannalaugar

Imatge
Landmannalaugar, des de petit havia volgut anar a aquest lloc, veure les seves muntanyes de colors, trepitjar-les, empatxar-me de natura...tant, que fins i tot vaig arribar a pensar que no existien, que eren fruit d'un conte escrit per una ment diabòlica, recargolada que volia jugar amb els nostres desitjos, posar-nos el caramel a la boca, per quan arribarem allà trobar-nos qualsevol cosa menys les muntanyes de colors.... Però no! Existeixen!!! El dia que hi anàvem era gris, trist, fins i tot va caure alguna gota, però quan vàrem arribar a la part mes alta del camí i ens disposàvem a baixar...un paisatge de somni es va mostrar davant nostre, era l'anticip, fins i tot es va obrir el cel uns instants perquè poguéssim fer les fotos amb algun raig de sol, aquesta primera foto n'és una d'elles, no cal dir que vaig quedat mut uns instants, em vaig allunyar dels companys i dels cotxes, vaig muntar el 70-200mm i em vaig dedicar a gaudir mes que fotografiar.... Ara, ja tot me...