Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

Història d'una Fotografia: "Volant per sobre les dunes"

Imatge
Avui la història de la fotografia no és el resultat final sinó la "història" que veritablement hi ha darrera, evidentment és una imatge aèria, feta des d'un helicòpter R-44 sense portes, i és que volar sobre el Namib era el veritable objectiu del meu darrer viatge a Namíbia. I en aquesta foto puc resumir el moment clau del viatge, el vol en si, amb aquesta foto de un Toyota Hilux amb la tenda al damunt, idèntic que el que vaig fer servir durant tot el viatge. emmarcat en el camí que porta del parking de vehicles "normals" de Sesriem al de Sossusvlei per vehicles 4x4 i que fa que durant uns 4,5 kms puguis conduir lliurement per sobre la sorra, super-divertit i perillós a la vegada. Durant les 6 vegades que el vaig fer, vaig poder veure una bona colla de vehicles atrapats a la sorra sense poder-ne sortir pels seus propis mitjans, així que quan vaig passar per sobre d'aquest "colega" no vaig poder deixar de fer aquesta foto que reflecteix el que h

Paisatges imaginaris

Imatge
Aquests darrers dies i per no ser menys que en altres èpoques he pogut llegir un piló d'articles a la xarxa publicats per amics o companys on el rerefons era cap on anem o més concretament cap on va la fotografia. Contràriament al que podríeu pensar hi he invertit una bona estona llegint-los ja que alguns anaven més enllà del típic Canon o Nikon, purisme o edició digital, etc. Fa temps segurament m'hagués posicionat d'una manera molt radical, defensant el que creia que era la "veritat absoluta" però el temps, la experiència, les vivències acumulades i molts altres factors han fet que ho miri des de la distància i una mica com si la guerra no anés amb mi i ho podria resumir fàcilment amb "que cada un faci el que li agradi" però sempre afegint al darrera "amb honestedat i sense ànims d'enganyar a ningú" El pas del temps porta a que la tecnologia avanci molt ràpidament, massa fins i tot moltes vegades però està clar que això no ho podem pa

Història d'una fotografia: "Els falsos Perseids"

Imatge
Fa dos caps de setmana i coincidint amb les  Llàgrimes de Sant Llorenç  (Perseids) vàrem pujar tota la família als Estanys de la Pera on volíem gaudir del espectacle i de pas fer alguna foto pel record. No cal dir que tot estava programat amb antelació, utilitzant el  TPE  tenia clar que no sortiria la Lluna fins molt entrada la nit, també sabíem on tindríem la Via Làctia però hi havia dos factor que no podíem controlar, la meteorologia i la freqüència de caiguda dels estels, dos factors importants però que no ens impedien anar-hi amb il·lusió. Pel camí vàrem proveir-nos de menjar al  Refugi Cap del Rec , d'aquesta manera no hi haurien urgències i podíem estar-hi una bona part de la nit. Estany Gran de la Pera El camí fins l'Estany Gran de la Pera és senzill, sobretot de dia i el pes del material no ens passa factura, en poca estona arribem al estany, era d'hora, teníem temps suficient per buscar un bon enquadrament i explorar racons amb algun component addicional qu

500.000 visites!!

Imatge
Fa poc aquest modest bloc ha sobrepassat la xifra de 500.000 visites des de que el vaig inaugurar el 8 de novembre de 2009, des d'aquella data he pogut compartir amb tots vosaltres uns quants somnis assolits, grans viatges realitzats, moltes experiències inoblidables, entrevistes amb fotògrafs que admiro i unes quantes coses més... Posta de Sol a Great Arch - Fanah Head (Ireland) Per celebrar-ho en volia fer una petita llista de les que més recordo o que més m'han marcat, segurament m'en deixi una bona colla o no les llisti per ordre cronològic però segur que serà un bon recorregut per la meva recent història: - Un dels grans somnis des de sempre, veure els baobabs de Morondava a Madagascar, assolit el 2010 - El primer premi en una categoria al concurs Montphoto, aconseguit el 2012 - Un altre gran somni, veure dansar les aurores boreals, assolit el 2012 - Passar varies nits fotografiant per Las Cañadas del Teide a Tenerife, assolit el 2013 - Estar "perdut&quo

Història d'una fotografia: "El punt sobre la i"

Imatge
Aquesta fotografia que us mostro avui seria gairebé impossible de fer sense aquestes aplicacions que tant en faciliten la vida als fotògrafs de natura i és que encertar dia, posició i fase de la lluna en un viatge o tens una flor en el cul o has fet servir un programa d'ajuda, en el meu cas va ser la segona alternativa. De fet vaig planificar un viatge a La Gomera amb final de festa al nord de Tenerife i el dia de transició el vaig fer coincidir amb aquella nit/matinada i és que coincidia: - Lluna plena - Sortida de Sol - Posta de Lluna - Localització. La foto resultant és aquesta: on la Lluna està just sobre el Roque Cinchado, el més representatiu de Los Roques de Garcia dins el Parque Nacional de Las Cañadas del Teide, amb l'afegit de que es pot veure una mica del Cinturó de Venus al horitzó i la Lluna il·luminada per la càlida llum de la sortida del Sol, una imatge que feia temps portava al cap i que només pots fer un parell de cops al any. La planificació la po

Madeira per fotògrafs (II)

Imatge
Segona part dedicada a Madeira, aquest cop centrada en tot lo que no és paisatge pur, començaré amb les flors ja que també la pots conèixer pel sobrenom de "Jardí tropical" i és que la situació geogràfica, el clima i la orografia la fan un veritable jardí, on pots trobar centenars de plantes, algunes endèmiques, altres invasives però cap et deixa indiferent. He trobat tajinastes a nivell de mar i per sobre de 1.000 metres,  tots de un color blavós però bastant diferents, en alçada hi havia una espècie endèmica semblant als tajinastes blaus de La Palma, que son els que surten a la foto següent Tajinaste blau ( Echium nervosum) , endèmic de Madeira i a menys alçada uns altres menys llargs i més amples semblants al que podem trobar a La Gomera  com el que surt a la foto feta prop de Ponta de Sao Lourenço, en aquest cas acompanyada de una colias, que va permetre jugar una bona estona abans d'anar a fer la posta de sol. Cal destacar que amb pocs kilòmetres podem

Madeira per fotògrafs (I)

Imatge
Fa unes setmanes vaig tornar de Madeira, un viatge que tenia aplaçat des de desembre de 2012 i que per una cosa o altra no he pogut completar fins aquest any. Si fa temps que seguiu aquest bloc ja sabreu de la meva obsessió per les illes, potser algun dia faci una llista de les que he visitat... a mode de inventari ;-) Des de fa anys, destino al voltant d'una setmana a les illes tropicals, ja sigui a Canàries o qualsevol altre ja que sol coincidir amb el període que son més boniques, acolorides i per descomptat fotogèniques, com és el cas de Madeira, protagonista de la entrada d'avui.  Ribeira da Janela Tinc pensat fer dos entrades del viatge, una exclusivament de paisatge i una segona de fauna, flora i macro per completar una petita guia per qui tingui pensat anar-hi. Molt m'havien parlat del aeroport de Funchal però crec que és una experiència que s'ha de viure, ja que hi arribes desprès de volar una estona vorejant la part est de la illa i al final aterre

Svalbard - El Vídeo

Imatge
Seguint amb la tradició dels darrers viatges, avui publico un petit vídeo del viatge a Svalbard del passat mes d'Abril. Bàsicament va ser un petit creuer en un veler, el S/V Noorderlicht i una travessa amb moto de neu, aquest creuer no s'havia fet mai en aquestes dates i ens vàrem tenir que anar adaptant a les condicions climatològiques i a l'accessibilitat dels llocs on volíem anar però us puc assegurar que la experiència és brutal. No m'enrotllo més i us deixo amb aquest vídeo que com sempre ha muntat, editat i maquetat el meu fill Jordi i gravat íntegrament amb un smartphone.

Fotografia de proximitat: Cala Canyers

Imatge
Amb aquesta fotografia de una albada a Cala Canyers , una petita cala que trobem desprès de la platja del Castell a Palamós, inauguro una nova secció dins del meu bloc, dedicada a la Fotografia de proximitat , on aniré pujant periòdicament fotos de llocs emblemàtics i els respectius comentaris que poden ser com arribar-hi, millors hores per anar-hi o simplement que hi ha darrera la foto amb l'objectiu final de poder contribuir a la conservació i manteniment dels mateixos a través de mostar la seva bellesa. És el cas de la foto d'avui, un matí ventós, on un dels problemes era mantenir secs els filtres degradats (un ND de 0,9 i un GND hard de 0,6) per tal de no malmetre les fotos amb gotes inoportunes a la frontal del objectiu i ho vaig resoldre amb un dels draps que faig servir per netejar les lents, amb molta capacitat d'absorció de líquid) posat davant l'objectiu, només el treia quan anava a fer la foto, d'aquesta manera els filtres no quedaven afectats per l

Entrevistes: Juan Tapia

Imatge
Una nova entrevista, aquest cop un dels fotografs espanyols amb una visió més creativa i personal, Juan Tapia, reconegut a tota Europa, he tingut la sort de compartir la entrega de premis del Wildlife Photographer of the Year 2015 i també el tinc de company a Aefona i Portfolio Natural . Puc dir sense temor a equivocar-me que és un dels pocs que quan veus una fotografia seva ja saps de qui és abans de mirar qui la firma i això avui dia és molt. 1-Defínete como fotógrafo de Naturaleza, principales virtudes/defectos 
 En el año 2002 comienzo mi aprendizaje en el mundo de la fotografía en el taller fotográfico de mi ciudad, en Roquetas de mar. Mi primera fotografía la capté con una caja de zapatos, y la verdad, fue una experiencia inolvidable, ya que con este ejercicio me quedó muy claro  el funcionamiento básico de una cámara fotográfica. En el taller empecé a fotografiar de una manera genérica en cuanto a temática, a través del mundo analógico, entre químicos y carretes cargad

Història d'una fotografia: Grues, un dia dins un hide

Imatge
Si un temps enrere m'haguessin dit que estaria 12 hores dins un hide m'hagués posat a riure sens cap dubte però, com ja he dit en repetides entrades, el que avui és blanc demà pot ser negre en aquest món de la fotografia de Natura. I com que no estic tancat a res, amb l'ajuda d'en Pedro Javier Pascual, vaig reservar uns hides per un cap de setmana de febrer amb molta antelació però com són les coses... ja fèiem tard i només en quedaven un parell si els volíem per un dissabte; aquest fet va ser clau perquè a diferència de com faig en altres viatges, en aquest, em vaig haver d'adaptar a la disponibilitat i no vaig poder triar. A primera hora, amb unes llums decents A mesura que s'acostava la data, la il·lusió i les ganes anaven creixent fins que finalment va arribar el dia. Vàrem arribar de nit, amb molta pluja i vent durant el trajecte, això va ser un impediment per saber on érem i com era el lloc. Al matí següent, a les 6:45, ja estàvem a l'aparcament

Soc pel que fotografio o fotografio pel que soc??

Imatge
Hi han molts cops que em pregunto si soc pel que fotografio o fotografio pel que soc... sembla una redundància però no ho és, simplement passa que quan tinc molt de temps per pensar i aquest dissabte l'he tingut als aiguamolls del Empordà, em bullen idees dins el cap i aquesta pregunta era una de les que més vegades ha sortit. Fa un temps em preguntava si estava encasellat fotogràficament i per sort aquesta pregunta ja fa algun temps que no me la faig, ja ho tinc clar, no tant, el que us pregunto avui... Molts de vosaltres direu que sous pel que fotografieu, per exemple, fotògraf de Natura, de ocells, paisatgista, macrero, d'arquitectura... etc.. etc... però penso que en el fons fotografio pel que soc, per les vivències acumulades, per les experiències, per la formació rebuda, pels interessos i per molts "pers" que hi podria afegir. Definitivament jo no em reconec amb la primera afirmació i menys quan he vist en els darrers anys que no hi ha cap veritat abs

"Costa Brava", creus que li escau el nom?

Imatge
Recordo que fa molts anys, quan per exemple Cala Frares era un lloc desconegut per la majoria de fotògrafs i aficionats a la fotografia, que hi vaig viure una tarda intensa, dura i fins i tot amb cert perill... I podeu pensar: "Perill a la Costa Brava?" a molta gent els hi pot fer gràcia però res més lluny de la realitat, de vegades s'hi registren forts temporals on les ones poden assolir alçades de més de 6 metres i amb les que accedir a Frares per exemple ho fa una aventura sense saber el final, sempre feliç però moltes vegades frega els límits de lo raonable per aconseguir una foto. Com deia abans, fa molts anys amb la companyia de la meva filla, vàrem accedir a Cala Frares amb temporal de llevant, fins i tot vàrem tenir que grimpar una mica però finalment hi vàrem poder plantar el trípode i la sessió va donar uns bons fruits, fins i tot un parell de premis en concursos. Penseu que cada cert temps entrava una ona més gran i forta que les altres i teníem que fer-no

Història d'una fotografia: El començament

Imatge
Aquesta vegada la història de la fotografia és la meva història en si mateix, una mica el començament de la meva passió per la fotografia aèria i de com poc a poc ha anat convertint-se en una passió per volar, comparable actualment al mateix fet de fer les fotografies. De fet no sabria dir si m'agrada més fer fotografia aèria o el sol fet de volar, el que està clar és que mai hagués volat si no hagués tingut la inquietud i les ganes de immortalitzar el mon des del cel. La foto d'avui és una petita part de la Badia de Cadis amb marea baixa, quan l'aigua deixa pas a aquesta trama de petits canals de desaigüe que des de dalt prenen formes que poden portar a la bogeria a un apassionat de les abstraccions com jo i és que quan les condicions son les idònies no pots parar de fotografiar, cada segon de vol les formes i colors canvien, tant per la incidència de la llum com per la mateixa orografia del terreny. Però si la he posat a aquesta secció és per donar a conèixer la hist