El racó dels meus somnis

De vegades les fotos que fem o les fotos que triem per mostrar van lligades al nostre estat d'ànim, aquesta d'avui reflexa perfectament aquest fet. M'he estat repassant totes les que vaig fer aquella sessió, feia fred, estava sol i amb dolor i gairebé estan tallades per el mateix patró, fotos sense color, buscant elements potents o símbols per aïllar, boires embolicant el paisatge i tirant de tele, la majoria, com aquesta mateixa, estan fetes amb el 70-200 amb l'extender per x2, no tinc res més llarg però segurament si ho hagués tingut, seria l'òptica triada. En quant a processat, res a comentar, només he jugat amb les corbes per tal d'aconseguir quelcom més de contrast en els arbres, ni el WB he tocat, ja el vaig escollir "in situ" a 5.900 kelvins per captar la subtil llum càlida que no acabava de travessar els núvols mitjos i alts que hi havia. Ja vindran temps amb més color o més alegria però també us tinc que confessar que de les prop de 70 fo

Encapçalo l'entrada d'avui amb el títol de la cançó del Bruce "The Boss", m'ha semblat adient per el relat que posaré avui i que poc o res té a veure amb els que faig habitualment en el meu racó, aquest és més personal i és una vivència que volia compartir amb tots vosaltres. Com molts de vosaltres sabeu, fa anys que arrossego un problema al maluc, fruit d'un accident mentre anava amb BTT per un tram asfaltat i un cotxe se'm va endur per endavant... El 2011 escoltant promeses miraculoses d'un traumatòleg reconegut de Barcelona, em vaig fer una artroscòpia de maluc, moltes hores al quiròfan, molt de dolor, total per res, als 8-9 mesos l'artrosis seguia avançant i limitant-me més i més... mentre el Dr deia que esperés... esperar... a que??? RX desprès de l'artroscòpia El 2012 vaig provar una altra solució miraculosa, cel·lules mare mesenquimals extretes de la medula òssia en un dels centres mèdics més importants de Barcelona, segons toth

Fa poc parlava amb un amic sobre la temàtica de la fotografia de natura que és fa darrerament per una gran majoria, la anomenada conceptual o artística s'ha convertit en una obsessió per aquesta majoria i realment hi han autors que fan autentiques meravelles i en canvi d'altres es queden en el camí, un cop més confonen ser "original" o "creatiu" amb "tot si val" si és diferent. És un mon que també m'agrada però amb mesura, no per bolcar-hi totes les energies ja que et podria portar a un pou de frustració en el moment que t'adonis que allò que fas no t'omple i et trobes buit d'inspiració o senzillament que el "foton" que acabes de fer, fa temps que l'ha fet un altre i el pitjor de tot, la seva foto et sembla millor... Per això avui m'he decidit a pujar aquesta foto, tot el contrari del que deia al començament, una fotografia de paisatge astronòmic amb la que vaig gaudir molt fent-la, que no necessita gaires expl