El racó dels meus somnis

Belchite, un lloc ple d'història, de llegendes i de.. ruïnes!! Per els fotògrafs te un encant especial, no sabria com dir-ho, te interès de dia, te una bona situació tant per sortida com per posta de sol. Tenia previstes un parell de fotos del lloc amb mes personalitat, que per mi es l'església de San Martin de Tours, un lloc que amb determinades llums donava la sensació d'estar al mig d'una pel·licula de terror, la seva silueta, la col·locació dels diferents elements feia que esperessis que d'un moment a l'altre sortís d'alguna de les obertures una bruixa volant damunt la seva escombra màgica. Vaig esperar cap als voltants de la posta de sol per captar aquesta imatge, volia un contrallum que dones força a la silueta, però que no fos molt contrastat, que el primer pla tingués una mica de vida i que els negres no arribessin a ser negre total, no comptava amb la sort de que alguns raigs de sol es filtressin e il·luminessin unes herbes seques que tenia al dav...

Sense gairebé temps de desfer les maletes, penjo avui aquesta imatge-resum del que ha estat una setmana fantàstica en tots els aspectes al País Basc... si.. ja sé que això es Belchite..jeje.. però avui només vull dedicar-li a la meva filla, la Laia , que en tot moment m'ha fet costat en el moments durs, les hores intempestives, moments de fred, de calor, de gana, de mullena i fins i tot d'esgotament. Aquesta foto pot resumir, matinades impressionants per veure la posta de lluna al mar a Gaztelucgache, esperar fins a altes hores de la nit a Azkorri per veure la via làctia sobre el mar, "escalar" per penya-segats a Laga i Gaztelugache per buscar el millor pla, esperar sota la fina pluja una espurna de llum per fer "la foto" buscada.. etc...etc...etc... I, també dedicar-li a l' Andoni Lamborena , amb el que vàrem compartir el millor racó d'Azkorri i que sens dubte sense un parell d'indicacions seves, segur que no haguéssim trobat la fageda d...