El racó dels meus somnis

Fa aproximadament dos anys vaig publicar l'entrada: La Composició, aquell llarg camí... on feia unes quantes reflexions sobre diferents plantejaments a l'hora de fer una fotografia i recordo que deia que veia un piló d'errades en les fotos que havia fet anteriorment... com si les que feia noves tinguessin quelcom millor o destacable. Ara miro aquelles fotografies i em ve una pregunta al cap: "Com he estat capaç de fer aquesta foto??" Segurament ara no en faria cap, be, ho dic amb la boca petita... crec que això és bo o al menys ho vull pensar. Dos anys son molt de temps, viatges, milers de fotos i vivències, tant en lo personal com en lo estrictament fotogràfic i és un temps considerable perquè puguis veure una tendència o un canvi en la mateixa i és aquí on es troba el motiu d'aquesta entrada. És normal escoltar: - Quina composició més bona!! - Enhorabona, composició mil·limètrica!! - M'encanta aquest enquadrament!! Que vol dir això? - Doncs que...

Una vegada mes he intentat apropar una foto meva a l'estil Ansel Adams, un dels referents, del que en podeu veure una mostra de la seva obra als enllaços que hi han a la dreta del blog, es tracta d'una panoràmica dels Picos de Europa, vistos des dels cims de Cabrales amb les darreres llums de la tarda, aprofitant l'ocasió por donar relleu i volum a les muntanyes. La vista que us presento avui, esta presidida per el Naranjo de Bulnes, mes conegut allà com a Picu Urriellu, que impressiona tant de lluny com quan ets allà. Si algun dia hi aneu, no deixeu de pujar-hi, us ho recomano. Si hi ha un lloc a Espanya on els seus paisatges et sorprenen dia rere dia, aquest lloc es Astúries i ja no parlem dels pics, dons allà el temps canvia a cada moment, pots pujar-hi amb un sol espatarrant i trobar-te una bona turmenta a dalt, o al reves, però l'important es pujar!!! Jo gairebé puc dir que m'hi vaig passar unes vacances senceres, dons hi vaig estar-hi de nit, de...

Un dels símbols del Delta, la típica barraca, aquesta me va cridar poderosament l'atenció, desseguida vaig pensar en un B/N, dons els contrastos del cel amb el blanc de la construcció eren brutals i a mes els vaig magnificar utilitzant un polaritzador i com no, una edició a l'estil A. Adams :) També vull destacar un lloc de molta bellesa, però que poc a poc es va convertint en una deixalleria, parlo de El Goleró, malauradament la costa d'aquest lloc està mes que bruta i he pogut veure com any rera any la brossa s'hi acumula sense que sembli importar a ningú, espero que no s'adonin compte massa tard del que hi passa i que si mes no, aquest text serveixi com a denuncia/recordatori, però us deixo una de les perles que de vegades ens regala aquest indret. I finalment deixar constància de que havia estat tres vegades al Delta, però a principis del 2009 hi vaig anar amb la Neus i al seu costat vaig descobrir un nou delta, inclús aquest any, quan hi hem tornat amb ella...

Els que em coneixen saben que no crec en “trobar” la fotografia, de fet una vegada escoltant a Mariano Zuzunaga parlant de “que és la fotografia...” i que la fotografia sempre la “trobes” vaig fer un bon son.. :) i es que sempre he pensat que si no tens una bona planificació, localització i tècnica, es difícil assolir nous reptes en fotografia, acabes encasellat amb lo que t’hi trobes còmode, dons avui m’he adonat que també pots “trobar” la fotografia i aquí en teniu un exemple. Res mes lluny del que anava a buscar, dons venia de fer la sortida de sol des de Collfred i me dirigia cap a la riera Gurrí a Sant Privat i m’ha cridat l’atenció un camp ple de gallarets amb contrast amb un cel blau impressionant... dons be... per fer quelcom diferent hi he donat una exposició de 30 segons ajudat per un filtre de densitat neutre... i quan he vist el resultat... m’he quedat una mica parat... dons es distingia ven be un fantasma dibuixat per els núvols, l’he passat a blanc i negre i l’efecte en...

Cada cop m’agrada mes l’obra de l’Ansel Adams, fotògraf nord-americà, especialitzat en natura, amb uns blancs i negres molt potents, dons be, des de la distancia, tant en temps com en situació volia dedicar-li aquesta imatge com a tribut per el seu treball. Feta sota la pluja, ja quan vaig sortir de casa, acompanyat amb la meva filla ens plovia i la pluja ens va acompanyar durant tota la sessió, però a la vegada ens va permetre fer unes fotos que en una situació de llum normal no tindrien la riquesa de detall i gama tonal com la que varem poder captar. Canon 5D Mark II, Canon 17-40mm. F/4 L a 31mm. , 15 segons a f/22 ISO 50, filtre ND8, trípode i cable disparador.

Aquest cap de setmana he pogut dur a terme una de les fites que tenia pendents des de fa temps i que era fotografiar la Cova del Bisbe (La Garrotxa) per dintre i sense llum, només amb una llarga exposició, la següent foto es un dels resultats desprès de 5 segons, feta amb trípode i amb cable disparador, vaig provar amb mes exposició fins a 17 segons i varen sortir uns colors de les parets que no m'hagués pensat mai... A banda de la dificultat de la foto en si, cal afegir la de portar el material fins allà dalt, trípode inclòs ( uns 8.5 Kgs), dons el camí no es del tot fàcil i en alguns llocs fins i tot cal grimpar una mica.   De camí no varen voler desaprofitar l'ocasió de la bona llum que hi havia al pont de Llierca per fer unes quantes fotos, primant la composició i enquadrament. La que segueix n'és una mosta:

Vides separades es una imatge que vaig "veure" mentre contemplava aquestes dos meduses a l'Oceanogràfic de València, a la Ciutat de les Arts i les Ciències, tot i la dificultat que entranyava la foto, vaig voler-la fer, prescindint dels vidres bastant bruts que hi havia i de la mobilitat que tenien dins l'aigua, me va motivar aquest enquadrament en diagonal i des seguida vaig pensar en un tractament en blanc i negre, dons el color de l'aigua era d'un blau molt fort i si be contrastava molt amb la transparència de les meduses, li donava un toc una mica irreal, a mes, en blanc i negre, les petites partícules que flotaven a l'aigua semblen petits estel dins aquest univers de ficció buscada. Espero que us agradi.