El racó dels meus somnis

Ja fa temps que es parla de que els blocs estan de capa caiguda i que han perdut la frescura i l'interès d'altres èpoques, per això, m'omple d'orgull anunciar que he arribat a les 400.000 visites... Si! Una xifra impensable per mi fa relativament poc temps i fora de tota previsió, el creixement ha estat sòlid, sostingut i sorprenent. Per celebrar-ho, us comparteixo aquesta fotografia aèria feta fa pocs dies des d'un ultralleuger a La Garrotxa, en una zona arbrada al costat del riu Fluvià i on es pot apreciar clarament l'efecte de la tardor sobre aquests arbres de ribera, cal dir que va coincidir amb el canvi de temps que va donar pas al període de pluges i fortes ratxes de vent i la veritat és que no ho vàrem passar gaire bé allà dalt, sobretot quan vàrem volar a sotavent prop del Coll de Bracons i on la prudència ens va fer girar cua. També us vull compartir una part de la estadística d'aquestes 400.000 visites, on podreu veure els països que més visi...

Un instint bàsic del home, des de sempre, ha estat volar...ja des de molt antic havia fet proves amb diferents artilugis per tal d'emular als ocells amb mes o menys fortuna fins l'arribada de l'avió. Jo no he estat una excepció, des de petit que m'agraden els avions i les alçades, recordo la primera vegada que vaig agafar un avió, va estar per anar a Mallorca...tot just havia fet 18 anys, eren uns altres temps, molt diferents d'ara, on no hi havien tants mitjans...i em va impressionar i agradar molt. A aquella primera experiencia, li varen seguir unes quantes mes, passant per helicòpters, globus, avions de tota mena i el cap de setmana passat un ultralleuger. Castellfollit de la Roca Us tinc que dir que aquesta ha estat la vegada que m'he sentit mes "ocell", el vent a la cara, el fred, la velocitat..que vaig trobar a faltar en els viatges en globus...la pau, la fragilitat...m'hagués agradat veurem la cara, dons segur que en ella s'hi ref...