El racó dels meus somnis

No sé si ha estat per l'intens fred que feia, per l'hora o simplement perquè ja tocava però el cas és que durant una estona de la sortida que hem fet avui amb el Jordi he canviat els paràmetres de la càmera per visualitzar les captures en "monocrom". Es un exercici que us recomano, sobretot els que com jo anem a la recerca dels "colors" i "les bones llums" i us diré perquè: la majoria de vegades aquests colors son tant intensos o tant espectaculars que ens absorbeixen temporalment el pensament i no ens deixen veure més enllà del propis colors, quan això passa, normalment arribes a casa content per el que has viscut i et penses que portes unes bones captures a la tarja. Les decepcions solen ser proporcionals als colors viscuts i que ens han "tapat" el que era realment important de la foto que volíem fer, l'enquadrament, la composició o el missatge. Així no ens ha d'estranyar que quan revisem l'arxiu en calma, trobem que po

De vegades quan mires una fotografia no et pots imaginar el que hi ha darrera. Aquesta foto de Cala Cap Roig que us presento avui n'és un exemple. La planificació que cal fer no es limita a mirar a quina hora surt la lluna, sinó que hi ha molt més, tant... que la tenia planificada des de feia uns 5 mesos, pot semblar una exagereció però és la realitat. Està feta a l'hora blava, això vol dir que quan la lluna va sortir encara hi havia llums de posta darrera meu, això en aquest lloc passa dos vegades a l'any. Si li sumes que te que estar seré i amb la "marea" adequada les possibilitats encara es redueixen més. Un dels "secrets" es haver estat abans en el lloc i amb l'ajuda d'una brúixola, prendre nota de la posició on t'agradaria "posar" la lluna en la foto, desprès i amb l'ajuda de The Photographer Epheremis buscar els dies de lluna plena prop de la posta de sol i entre aquests, triar el que passa per les coordenades que ten

Jambo, vol dir: "Hola" amb suahili, un dels idiomes que es parlen a Kenya i que avui em serveix d'introducció per transportar-vos per uns instants a aquell país amb un petit recull d'imatges que feia dies que tenia preparades. Cada una te una historia, algunes prou interessants... - Posta de sol a Massai Mara, un lloc on he vist les tempestes més impressionants de la meva vida i normalment sorgien del no res a partir del migdia i a la posta de sol descarregaven. - Un núvol prop del llac Naivasha compentint en forma i majestuositat amb una acàcia.   - Una "església apostòlica" al mig de la vall del Rift, sembla que els núvols amenaçadors vagin a descarregar cada un sobre una edificació...serà el destí diví? El "camió" de la Coca-Cola remuntant una pujada d'una carretera a les afores de Nairobi, un remei a la crisi del petroli? Us imagineu a un repartidor de begudes fen el mateix al nostre país?? Quantes gent se sentiria indignada?

Ahir es varen inaugurar les quatre exposicions individuals d'aquesta edició del Foto-Montseny a Arbúcies on vaig tenir el plaer d'assistir i poder escoltar les diferents presentacions per part dels seus autors. Us recomano la seva visita perquè estic segur que us agradaran, cap aficionat a la fotografia o cap amant de la natura no s'h pot deixar perdre. La selecció de fotos fetes al llarg de deu anys per l' Iñaki Relanzon a Madagascar et deixa veure aquell increïble país sota un punt de vista molt particular, el fascinant mon dels bolets de l' Alex Alonso i la seva depurada tècnica per fer-los bonics, segur que no et deixarà indiferent, la gran part de temps que el Francesc Fontanals es passa sota l'aigua li ha permès tenir un impressionant arxiu i la seva exposició ne's un bon reflex o la quantitat d'orquídies que ens ha presentat el Joaquim Reberté et fan adonar del seu interessant i complert projecte. Per si encara no n'hi havia prou, hi h