El racó dels meus somnis

Un any més que arribem al final amb un bon bagatge, tant a nivell fotogràfic com personal i sobretot un any on he pogut culminar algun dels somnis que tenia pendents des de fa molts anys, com aquest moment que reflexa la foto, un petit fragment d'una nit sencera al cim del Stromboli i ara ja només em queda desitjar-vos a tots/totes: Molt Bones Festes i un 2017 ple de joia, alegries i salut!!

Ja fa temps que es parla de que els blocs estan de capa caiguda i que han perdut la frescura i l'interès d'altres èpoques, per això, m'omple d'orgull anunciar que he arribat a les 400.000 visites... Si! Una xifra impensable per mi fa relativament poc temps i fora de tota previsió, el creixement ha estat sòlid, sostingut i sorprenent. Per celebrar-ho, us comparteixo aquesta fotografia aèria feta fa pocs dies des d'un ultralleuger a La Garrotxa, en una zona arbrada al costat del riu Fluvià i on es pot apreciar clarament l'efecte de la tardor sobre aquests arbres de ribera, cal dir que va coincidir amb el canvi de temps que va donar pas al període de pluges i fortes ratxes de vent i la veritat és que no ho vàrem passar gaire bé allà dalt, sobretot quan vàrem volar a sotavent prop del Coll de Bracons i on la prudència ens va fer girar cua. També us vull compartir una part de la estadística d'aquestes 400.000 visites, on podreu veure els països que més visi

Avui us vull compartir un curt vídeo sobre Irlanda, amb algunes de les localitzacions on vaig estar fotografiant aquest passat octubre i que mostren una cara salvatge d'aquest petit país. Com sempre, ha estat gravat íntegrament amb un smartphone i la edició i muntatge has estat fet pel meu fill Jordi. Esperem que us agradi.

Doncs si, com diu avui el títol, aquest any... Irlanda!! I perquè us preguntareu, la resposta no és fàcil, cada any per les mateixes dates la destinació escollida era Escòcia i si us tinc que dir la veritat aquest any tenia moltes possibilitats de tornar a ser-ho però quelcom va passar abans del estiu i vaig començar a mirar localitzacions d'Irlanda com un boig... Avui en dia tenim la sort i la desgràcia que Sant "google" ens dona molta informació, massa moltes vegades i també incorrecta d'altres però a mi em va servir per planejar aquest viatge. Donat que no volia perdre molt de temps pel camí, vaig programar tres localitzacions amb possibilitats fotogràfiques on destinaria tres dies a cada una... per allò de les possibilitats i casualitats ;-) Si us tinc que dir que a les 36 hores d'estar allà vaig pensar que havia errat el destí potser no ho creureu però és la realitat, pluja i més pluja, vent i més vent... per acabar-ho d'arreglar les marees tampoc coi

Desprès d'un breu parèntesi tornen les entrevistes, aquesta vegada el protagonista no és altre que el José Fernández, un bon amic amb qui sempre compateixo alguna sortida i algun àpat quan vaig a Astúries, un fotògraf a qui admiro des de fa molts anys ja que el considero un referent en alguns apartats de la fotografia de Natura que tant ens apassiona. D'ell en destacaria que és un dels grans coneixedors de la costa asturiana, controla com ningú les condicions atmosfèriques, les marees i arrisca algunes vegades més enllà de lo prudent, coneix el cel, té un gran treball sobre la fotografia estel·lar i és un defensor aferrissat de les fusions lumíniques per aconseguir un ampli rang dinàmic a les seves fotos, no m'enrotllo més i us deixo amb la entrevista: 1 - Defínete como fotógrafo de Naturaleza, principales virtudes/defectos Mi visón fotográfica está fuertemente sesgada por mis gustos del mundo de la pintura y muy especialmente de la corriente romántica que descub

Nova entrada de la secció "Història d'una fotografia", una secció que em motiva especialment entrada rera entrada i on vull explicar sense embuts el que hi ha darrera de les fotografies que mostro, en aquest cas una erupció del volcà Stromboli. De molts és sabut que els meus tres somnis d'infant era veure un baobab (que vaig aconseguir a Madagascar), una aurora boreal (a Noruega i Islàndia) i un erupció volcànica (a Stromboli) però en aquest cas he triat el que hi ha hagut darrera la visita al volcà per fer una entrada d'aquesta serie. I és que abans de marxar tot eren flors i violes, anar a la illa de Stromboli, pujar al seu cim i veure i fotografiar el volcà en erupció... res més lluny de la realitat... us ho explico. Mira que havia preguntat a algun company que ja hi havia anat abans i havia buscat webs i blocs de gent que relatés les seves aventures per veure les erupcions però en contra del que semblaria, no vaig trobar res, a les webs tot és molt maco i

Aquest any Montphoto era una cita obligada, celebrava el seu vintè aniversari i no hi volia faltar per tot el que suposava tant a nivell personal com per la gent que ho ha fet possible any darrera any amb en Paco Menbrives capitanejant a tota la "tropa" que hi ha al darrera i que al llarg d'aquest anys s'ha anat convertint en una especie de família, la família Montphoto. El Forat Blau - Premi Especial Comarques de Girona Per això vaig buscar i rebuscar, mirar i remirar que hi presentava per intentar formar part del palmarès d'aquest any ja que intuïa que no seria una tasca fàcil i com s'ha pogut veure així ha estat, el nivell de participació cada vegada és més gran i amb més qualitat, tant dels participants del país com els estrangers, gent amb molt de nom i amb uns treballs reconeguts a nivell internacional. Vaig poder completar les 25 fotos que es poden presentar amb una selecció que creia que tenia alguna possibilitat però si hagués tingut que fer una

Aquest hivern de 2016 tenia tres caps de setmana marcats per anar a fer la llum zodiacal al Pirineu de Girona, feia dies que ho havíem parlat amb els companys i més o menys estava tot lligat però com sempre la meteorologia era la que manava, condicionats a més per la fase de la Lluna no eren gaires les dates disponibles, total, un any més que ens va passar la oportunitat per davant sense poder fer res. Aquest passat cap de setmana varem anar al Pirineu lleidatà per fer una foto somniada, planificada i estudiada però va quedar pendent, no va poder ser, un dia per la boira densa, humida i molt espesa, un altre per una forta tempesta que va fer impossible deixar el refugi però com la natura és desconcertant i imprevisible, vaig poder fotografiar la llum zodiacal de finals d'estiu. Llum Zodiacal sobre les Agulles de Travessani Sempre hem associat la llum zodiacal a unes hores desprès de la posta de sol a finals d'hivern però poques vegades tenim en compte que els cicles de la

Ja feia dies que tenia ganes de publicar aquesta entrada per acompanyar el petit vídeo resum del viatge al llac Baikal d'aquest passat hivern. Durant el viatge vaig poder gravar més de 80 escenes dels llocs que em varen semblar més emblemàtics amb la idea de poder mostrar-ho aquí al bloc, un vídeo curtet però amb intenció i ambició de contribuir a difondre aquest lloc tant extrem i on la natura es mostra particularment dura, sobretot al hivern com el vàrem veure aquest febrer passat. Cal destacar que tot ha estat enregistrat per mi amb un smartphone, l'edició, maquetació i muntatge l'ha fet en Jordi, el meu fill. Espero que us agradi.

Un títol original i que no té res a veure amb la fotografia per encapçalar aquesta entrada d'avui, no sabia com la podia titular i m'ha sembla una bona idea recórrer a aquesta cita. El perquè de tot és senzill, en les darreres dues setmanes al menys 5 companys/es de feina m'han preguntat per "una bona càmera" per començar en aquest mon... Suposo que la resposta ja la sabeu i podria ser en tots els casos la mateixa... "qualsevol càmera és bona per començar", NO és el més important i si et gastes molts diners en un equip sense saber si realment t'agradarà la fotografia o si li podràs treure el suc, has pres una decisió equivocada i de la que segurament t'en penediràs en el futur. La primera frase que em surt de la boca és: - "Jo no soc cap expert en càmeres", en els darrers 8 anys només n'he tingut dues, bé una encara la tinc i ja té més de 4 anys... Una de les altres preguntes freqüents sol ser: quina marca de filtres utilitzes?

Segona entrada d'aquesta serie, aquest cop dedicada a un lloc increïble i desconegut per molta gent, inclús de la pròpia zona, es tracta de "La Iglesiona del Cabo Vídio" Tot va començar ja fa uns anys quan vaig escoltar al meu amic David Álvarez de " Naturaleza Cantábrica " que la mencionava, fins llavors no en sabia res, no havia vist fotos i el meu cap es va imaginar l'indret... Al 2014 ja hi va haver un intent que va resultar frustrat pel fort onatge i és que per poder-hi accedir s'han de donar una serie de condicions meteorològiques que en garanteixin la visita "segura" ja que és un lloc on t'hi pots "quedar" fàcilment si no tens un mínim de precaucions. Finalment aquestes passades festes nadalenques i en una breu escapada a les costes occidentals asturianes hi vàrem poder accedir. Portava temps mirant les taules de marees buscant-ne una de baixa que coincidís amb un coeficient alt i amb hores centrals del dia per garant

Avui he pogut tenir una llarga conversa amb una assídua lectora del bloc, no intervé fent comentaris però no s'ha perdut cap entrada des de fa molts mesos, m'ha fet tanta il·lusió que mentre parlava amb ella ja estava escrivint aquesta entrada. Perquè? Fàcil, parlava amb ella com si parlés amb mi mateix, una sensació molt curiosa però com més conversàvem més m'adonava que coneixia al detall moltes de les entrades d'aquest bloc i el que més m'ha agradat és que m'ha fet pensar i reflexionar sobre el que faig. Al final de la conversa m'he trobat com en un laberint sense saber com sortir-ne o com trobar algunes de les respostes a preguntes que m'ha fet, m'ha "interrogat" sobre la meva trajectòria i de com he anat canviant de manera de fer, plantejaments, objectius, especialitats, etc... sense deixar de pensar en la veritable raó de la meva dedicació a la fotografia i que ella m'ha ajudat a veure i que no és altre que un vincle per asso

El fotògraf protagonista de la entrevista d'avui apart de ser astrofísic de professió, premiat per partida doble en el Wildlife Photographer of the Year i estar en nòmina de National Geographic USA, ha estat un dels que m'ha marcat dins la meva trajectòria/evolució fotogràfica, sobretot en l'apartat de fotografia nocturna i més concretament en els "paisatges astronòmics" tal com ja vaig comentar en aquesta entrada del 20-6-2010, " Paisatge Astronòmic ", poc desprès de conèixer al Jordi i de la que en destacaria una frase: " ara veig totes les fotografies anteriors que havia fet i les esborraria de cop " 1- Defineix-te com a fotògraf de natura, principals virtuts / defectes  Tot i que vaig començar fent fotos d'ocells actualment la meva relació amb la fotografia de natura és a través del paisatge. Dins d'aquesta modalitat destaquen els paisatges astronòmics, ja que aquesta ciència es una de les meves grans passions (soc astrofísi

En aquest món tan efímer de les xarxes socials tot va tant ràpid que a la que et pares per fer un breu descans t'adones que quan reprens la marxa tot ha avançat tant que sembla impossible d'atrapar. Amb aquesta idea fa dos mesos vaig inaugurar la secció d'entrevistes i avui dono vida a "Història d'una fotografia", una nova secció on intentaré explicar tot el camí fins arribar a la imatge final ja que cada cop és més habitual "consumir" fotografies sense perdre-hi més que uns pocs segons, desvirtuant tot el treball i planificació que hi ha al darrera i sobretot amb l'intenció que quedi recollit en aquest petit bloc, de fàcil accés i on seguirà durant molt de temps, al contrari del que passa amb xarxes com instagram, facebook, etc on només val el moment, l'impacte, els likes, i on desprès de poques hores ja està engolit per la pròpia activitat del mitjà. La foto triada és "L'arbre estel·lar", una silueta d'un pi mort per un l

El protagonista de la entrevista d'avui no és altre que el fotògraf de Terol Pedro Javier Pascual amb un estil propi en el que destaca la creativitat i la passió per la Natura, s'ha fet un lloc entre els grans referents europeus en la fotografia macro, tant de vegetals com d'invertebrats, acumulant una bona llista de premis en els principals concursos nacionals i internacionals amb un aspecte personal que li dona un plus afegit i és que la majoria de les fotografies les fa molt aprop de casa seva. 1- Defínete como fotógrafo de Naturaleza, principales virtudes/defectos Soy un apasionado de la fotografía y mi escenario de trabajo es la naturaleza en general y particularmente el mundo de lo más pequeño. En la fotografía me gusta la expresión artística y no busco documentar la realidad sino plasmar mi interpretación más creativa del escenario que fotografío. Creo que mi principal virtud es tener imágenes en la cabeza y por pura cabezonería llevarlas a cabo. Otra de mis

Crec que no fa falta presentar al Tino Soriano , una llarga i dilatada carrera en el mon de la fotografia l'avala, però per si no fos prou, guanyador del World Press Photo l'any 1998 entre altres distincions destacades i encara que no està centrat en la Natura en exclusiva, he pensat que seria prou interessant tenir les seves respostes ja que ens pot aportar molt des de la seva visió com a foto-reporter, free lance o fotograf de National Geographic i com a colofó us enllaçaré una entrevista que li varen fer a Desnivel que crec que val molt la pena, al menys a mi m'ha agradat molt el que diu i com ho diu. 1- Defínete como fotógrafo de Naturaleza, principales virtudes/defectos Aprovecho esta especialidad para mejorar mi percepción de la luz y de la composición, preferentemente mediante el paisaje, que es el principal vínculo que tengo con ella. Además vivo junto al lago de Banyoles, mi principal fuente de inspiración desde hace treinta años. La virtud es mi buena vol

Un dels debats que tinc amb més freqüència amb els amics i companys amb qui comparteixo sessions o tertúlies fotogràfiques té com a protagonista el títol de la entrada d'avui: - Que és "Art a la Natura"? Sembla una pregunta fàcil de respondre però crec que no ho és, és una pregunta amb "trampa" ja que el que per mi ho és per altres no i viceversa, no hi ha res escrit sobre aquest tema on puguem agafar una referència fiable. Portem ja una bona part del any i molts concursos han fet públics els resultats finals o les seleccions prèvies i per acabar d'alimentar aquest debat, una de les categories amb més disparitat de criteris i diversitat de resultats acaba essent: Art a la Natura, si, el rerefons dels concursos també hi té a veure... Tothom és lliure de presentar el que vulgui i a la categoria que li sembli bé, només faltaria però si hi han 10 o 12 categories, perquè ens empenyem a posar les coses difícils als espectadors, aficionats, al jurats i a nosa