El racó dels meus somnis

En el viatge que fa poc vàrem fer a Ses Illes amb l'amic Pepet teníem en ment anar a passar una nit a les Pedreres de S'Hostal prop de Ciutadella, unes pedreres de marès que amb el pas del temps han esdevingut un lloc amb una forta personalitat paisatgística i visual i ho volíem aprofitar per crear escenaris irreals on la llum la poguéssim decidir nosaltres.   Canon 5D Mark II + Samyang 14mm f/2.8 a 30" Aquesta primera es la que dona sentit al títol, des del fons i amb el "totem" banyat per la via làctia com si d'un escenari de teatre es tractes, el Teatre dels Somnis , sobrenom per el que també es coneix a Old Trafford, l'estadi on juga el Manchester United. En un principi vàrem estar a punt de no anar-hi perquè ens feia una mica de por la possible contaminació lumínica provinent de Ciutadella, però un cop allà, de dia i amb la brúixola a la mà ens vàrem adonar que aquella nit seria ideal, la via làctia feia el curs allunyant-se de la temuda co

Tinc el plaer de compartir amb tots vosaltres " La luz interior " el vídeo promocional d'aquest any de AEFONA en el que he tingut la sort de col·laborar-hi al costat de molts noms il·lustres i amics i companys d'afició. Us recomano que no us el perdeu, val la pena.

Amb aquest títol, Carl Sagan ens donava a conèixer el mon dels estel en un serie de capítols que varen donar pas al llibre " Cosmos ", una obra que va obrir els ulls a molta gent i ens va ajudar a molts a "veure" que teníem damunt els nostres caps. He triat posar el títol de la serie documental en lloc del llibre per l'afegit que te al darrera i amb el que em sento plenament identificat, " un viatge personal "...   Canon 5D Mark II + Samyang 14mm f/2.8 a 30" ... i aquesta foto del centre de la Via Làctia i la llum celístia il·luminant el mar en una nit sense lluna i sense la tant famosa contaminació lumínica, per donar pas a una petita serie d'entrades de fotografia nocturna, concretament de paisatge astronòmic fet a les Illes Balears. Espero que gaudiu contemplant-la tant com jo ho he fet al capturar-la i que us sentiu tant "petits" tant i a la vegada tant afortunats de viure en un mon així, on la natura està per sobre

Tinc la satisfacció de compartir amb tots vosaltres la publicació d'una petita selecció de fotos meves en el nº 18 de la revista IRIS, editada per AEFONA , clicant en la següent imatge us en podeu descarregar un exemplar i a continuació us deixo una captura de les pàgines on surten les meves fotos:

...fa quatre dies estàvem a l'hivern i ara mateix estem a tocar de l'estiu... el temps passa inexorablement, ràpidament i per tothom igual. Jo soc un enamorat de la costa, millor dit, de les costes, m'agrada la Costa Brava, la basca, la càntabra, l'asturiana, la noruega, la islandesa i una llarga llista que seria feixuc de llistar i de llegir. A que ve això us direu, no? Doncs a que per aquestes dates i fins ben entrada la tardor ja no es pot anar a fer fotos "amb tranquil·litat" a la nostra costa, poblacions com Platja d'Aro i Lloret de Mar com a mes representatives tenen ja la seva oferta d'oci i vacances omplerta en un bon percentatge. I, que te a veure amb la fotografia? Doncs que fotos com la que avui acompanya la entrada ja son difícils de fer, no tant per les llums, ni tant sols per el verdet de les pedres, sinó per la brutícia i per una "moda" creixent de cel.lebrar les festes juvenils en aquests llocs emblemàtics.   C

Una nit d'estiu qualsevol en el Pirineu, tres elements: Antares , l'estrella, característica, mística i espectacular, la meva preferida , l'escorpí, la constel.lació que alberga a l'esmentada Antares i que dona llum, sentit i color al centre de la Via Làctia i el pi , el pi d'Amitges. Tres elements que volia reunir en una foto i amb aquesta idea i desprès de consultar repetidament el TPE i l'Stellarium vaig intentar portar-la a terme a prop del refugi d'Amitges, en un lloc molt conegut i concorregut per els amants de la natura, la muntanya i la fotografia, no necessàriament per aquest ordre. Una de les inquietuds que tenia es veure si podia "capturar-ne" el reflex, sempre parlant d'una sola foto. Enfatitzo en una sola foto, doncs ara està molt de moda el fer dos i tres o fins i tot mes captures, una per el cel, l'altre per el reflex, l'altre per el primer pla..etc... i aquí hi ha sols una imatge, sense llum artificial i essent