Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta posta

La culpa és del... cha cha cha

Imatge
Un títol original i que no té res a veure amb la fotografia per encapçalar aquesta entrada d'avui, no sabia com la podia titular i m'ha sembla una bona idea recórrer a aquesta cita. El perquè de tot és senzill, en les darreres dues setmanes al menys 5 companys/es de feina m'han preguntat per "una bona càmera" per començar en aquest mon... Suposo que la resposta ja la sabeu i podria ser en tots els casos la mateixa... "qualsevol càmera és bona per començar", NO és el més important i si et gastes molts diners en un equip sense saber si realment t'agradarà la fotografia o si li podràs treure el suc, has pres una decisió equivocada i de la que segurament t'en penediràs en el futur. La primera frase que em surt de la boca és: - "Jo no soc cap expert en càmeres", en els darrers 8 anys només n'he tingut dues, bé una encara la tinc i ja té més de 4 anys... Una de les altres preguntes freqüents sol ser: quina marca de filtres utilitzes?...

Lloret 3.0

Imatge
Avui us proposo una foto de Cala Frares, a Lloret de Mar que té la seva història i que em venia de gust per la llarga temporada sense anar a la Costa Brava a fotografiar, de fet no recordo ni la darrera vegada que hi vaig estar amb aquest propòsit però si de la tarda que vaig fer aquesta foto, concretament el 31-1-2015 o sigui que fa prop de un any... Aquesta era una de la sèrie que em guardava per presentar a la categoria de Girona Natural al Montphoto però al haver eliminat aquesta categoria ja no té sentit tenir-la a la "nevera" Curiosament no hi vaig anar en busca de cap tempesta, sinó de un canvi de temps que anunciaven al telenotícies migdia de TV3, de fet ens vàrem trucar amb el Jordi Amela i ràpidament ens vàrem posar d'acord. Va ser carregar l'equip i sortir cap a Lloret amb la intenció de tenir una bona posta de sol en alguna de les cales de la localitat però a l'alçada de Girona el cel es va cobrir de una immensa capa de mamatus o mamatocúmuls, uff...

Castildetierra, la icona de les Bardenes

Imatge
Un dels llocs que m'han sorprès més en la primera visita ha estat Bardenas Reales de Navarra, la primera vegada que hi vaig estar va ser fa més de 30 anys, fent el servei militar les vàrem vorejar quan anàvem de "maniobres", aquell petit contacte em va servir per veure que aquella terra desèrtica tenia una forta personalitat i em va deixar moltes ganes de tornar-hi tranquil·lament per fer-hi una visita com cal. No va ser fins a principis d'estiu del 2.001 quan hi vaig tornar, aquest cop amb BTT per fer la dura "Extreme-Bardenas", fet que vaig repetir tres vegades més. A la memòria m'hi quedaven molts racons però un en especial, el Castildetierra , la icona de Les Bardenas Reales de Navarra, peculiar, inconfusible i amb una potència espectacular va ser el meu objectiu durant moltes escapades, molts viatges al nord (Astúries, Cantàbria, Pais Basc) acabaven en aquest lloc, de matí, de tarda, de nit... sempre se m'ha resistit, no he tingut la sort de...

L'Esperit del Torcal

Imatge
L'entrada d'avui correspon a una de les visites que vàrem fer la setmana passada al Torcal de Antequera (Malaga), un lloc del que no tenia cap foto que em cridés l'atenció, ni de nit ni de dia i que vaig escollir especialment com a cloenda del nostre viatge per Andalusia ja que anteriorment no m'havia deixat mai indiferent personalment però si fotogràficament. Els dies que hi vàrem estar varen coincidir amb la pluja d'estels de les Perseides, les famoses Llàgrimes de Sant Llorenç i us puc assegurar que ho vàrem gaudir de valent. La mostra d'avui inclou el famós "Tornillo" i la vaig fer desprès de deixar les maletes al hotel el primer dia i encara que sembli difícil de creure, la nit va ser serena, freda i estrellada com mai, com a anècdota, la guilla que recorre els diferents laberints càrstics de la zona ens va donar la benvinguda aquella mateixa tarda i també la nit següent, suposo buscant menjar per les recent nascudes cries i fent de model impr...

Vent de ponent

Imatge
Aquest hivern està sent una estació de forts vents, la majoria del nord i en concret, tramuntana, aquesta meteorologia no sol ser favorable per els interessos fotogràfics, portant en la majoria de casos, monotonia i cels blaus. En canvi el vent de ponent ens assegura en un percentatge molt alt, cels i colors interessants per la fotografia de natura, curiosament, això no es reflecteix de la mateixa manera en la resta de la península, per exemple, en les costes gallegues o asturianes, el ponent sol ser sinònim de pluges i és el vent del sud el que a ells els hi provoca el mateix efecte que ens fa el ponent a nosaltres. Això fa més certa la dita: "Mai bufa el vent al gust de tothom!!" Canon 5D Canon 17-40mm ISO 200 17mm  f/10 0,5 seg GND 0,6 Lee Tot aquest rotllo per mostrar una foto dels Ponts de Canyet, feta en un dels períodes de ponent durant l'hivern, on vaig tenir la sort de gaudir d'un espectacle de colors al cel i de bravura al mar, cíclicament unes quante...

μύκονος ανεμόμυλους

Imatge
Totes les coses bones s'acaben i aquestes mini-vacances no han estat una excepció, ara el que queda es un bon record, un grapat de Kms fets i una meravella de llocs visitats, de vegades no a les millors hores ni a les millors llums com a mi m'agradaria, però he pogut "treure" imatges com aquesta posta de sol típica de Mykonos ... sense gent!!!! :) va estar qüestió d'esperar el moment just i no dubtar, no es una foto com les que acostumeu a veure darrerament, de natura pura, però les llums s'ho valien i l'espera i la dificultat de l'exposició, han fet que me decidís per aquesta per fer-vos saber que ja torno a estar per aquestes terres. Destacar que no te edició, ni està feta amb trípode com solen estar fetes la majoria de les meves fotos, ni tant sols filtres, la llum especial del lloc i el moment "varen fer" la foto. Canon 5D Mark II i Canon 24-105mm F4.0L IS

Qui sembra vents...

Imatge
....cull tempestes...es el primer que em va venir al cap al veure la potencia del cel, just a la posta del sol, just en el moment en que tot es tornava daurat, era qüestió d'aprofitar l'instant, immortalitzar-lo per poder gaudir-ne de nou al cap d'uns dies. Aquesta introducció m'ha servit per dir-vos que de vegades la fotografia es com el bon vi, que cal deixar-la reposar, que agafi cos, textures i que envelleixi. El normal quan arribes a casa desprès d'una jornada on has fet alguna foto de la que et sens satisfet es descarregar-la ràpidament i sense pensar penjar-la a la xarxa per poder compartir amb els demés el que penses que ha estat una bona captura, però la teva tria en aquell moment està totalment condicionada per altres sensacions viscudes en la captura, son massa recents per poder escollir sense l'influencia del que acabes de viure i veure. Aquesta n'és un exemple, al principi la vaig passar per alt, però al cap d'uns dies m'agradava mes ...