El racó dels meus somnis

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM a 17mm, 1/40 segons a f/8 ISO 100, filtre degradat neutre de 0,9, trípode i cable disparador. Avui no hi ha qüestions fotogràfiques, avui hi ha un sentiment, el nostre sentiment, el sentiment català. Ahir vaig veure esvair-se el dia des d’un lloc emblemàtic, la Mare de Deu del Mont, va estar una posta de sol com calia l’ocasió, acolorida i espectacular i amb una companyia adient per el moment i la data, Mossèn Cinto, del que us deixo un fragment anomenat Partint Mon cor a Catalunya més s’aferra quan la tinc, ai de mi!, d’abandonar; m’agraden les zumzades de la mar, però mos ulls se giren cap a terra. Me mira somrient més alt estel en l’espinós viatge de la vida; bé m’agrada ma terra beneïda, mes, ai !, mos ulls se giren cap al cel. Mossen Cinto Verdaguer La posta de sol, va deixar pas a una nit freda i estrellada, amb un Via Làctia que va perdent el seu esplendor d’estiu, però que ahir encara es veia majestuosa….. però això formarà part...

Va estar mirar el temps per TV3 el divendres i de sobte em varen venir unes ganes incontrolades de fer una sortida de sol, les condicions atmosfèriques eren les ideals per poder captar núvols de colors, nomes hi havia un perill, el vent, que per una part, donaria color al cel, però que podia “esborrar” el reflex buscat…i deixar-me amb mitja foto somiada. Arriba la nit, poso el despertador i a dormir…. el primer que vaig fer al despertar-me va estar sortir a la terrassa de casa i mirar al cel, cap al nord estava ben estrellat… cap a l’est… núvol!!! be!!! Ja tenia el primer requisit dels desitjats!!! Sense esmorzar i amb només un cafè a la panxa surto en direcció a l’estany de Banyoles, a la localització prevista, muntar el trípode i el porta-filtres a les fosques va estar un vist i no vist, el dia es llevava perfecte, amb un esclat de núvols just al lloc on tenien que estar, calcular l’exposició i l’enquadrament va estar molt fàcil i tachan… era la foto que buscava… podia haver es...