El racó dels meus somnis

Sense gairebé temps de desfer les maletes, penjo avui aquesta imatge-resum del que ha estat una setmana fantàstica en tots els aspectes al País Basc... si.. ja sé que això es Belchite..jeje.. però avui només vull dedicar-li a la meva filla, la Laia , que en tot moment m'ha fet costat en el moments durs, les hores intempestives, moments de fred, de calor, de gana, de mullena i fins i tot d'esgotament. Aquesta foto pot resumir, matinades impressionants per veure la posta de lluna al mar a Gaztelucgache, esperar fins a altes hores de la nit a Azkorri per veure la via làctia sobre el mar, "escalar" per penya-segats a Laga i Gaztelugache per buscar el millor pla, esperar sota la fina pluja una espurna de llum per fer "la foto" buscada.. etc...etc...etc... I, també dedicar-li a l' Andoni Lamborena , amb el que vàrem compartir el millor racó d'Azkorri i que sens dubte sense un parell d'indicacions seves, segur que no haguéssim trobat la fageda d...

Nooo!!! No es contaminació lumínica!!! Noooo!!! Que això es Madagascar, home!!! Que mes voldrien que tenir contaminació lumínica!! Evidentment, la llum càlida del l’horitzó son les restes d’una espectacular i acolorida posta de sol a l’Avinguda dels Baobabs, prop de Morondava, un lloc de culte per els visitants aficionats a la fotografia, per les possibilitats compositives que te i res mes lluny de la contaminació lumínica coneguda i patida per tots nosaltres, dons a molt llocs no hi ha mes llum que la feta amb un generador o, com en aquest lloc, la de les fogueres. Us tinc que dir que portava un dia bastant gris fotogràficament parlant, fins i tot, ja estan en aquest lloc… però mica en mica el sol va anar baixant i jo m’anava activant i en poca estona vaig poder fer la “friolera” de 110 fotos, fotos de baobabs clar, amb sol, a contrallum, amb cel vermell, rosa, lilós i finalment nocturnes i de la lluna. Va estar una injecció de moral i ganes incontrolable, dons els que em conei...

Un dels objectius fotogràfics que em tenia fixat per el viatge a Madagascar era sens dubte poder captar un insecte girafa (Trachelophorus giraffa) perquè des de la primera vegada que en vaig veure un en foto em va semblar un prodigi de la natura… en miniatura, però prodigi al fi i al cap i em varen entrar unes ganes tremendes de veure’l “actuar” en directe, però mai m’hagués pensat veure’n una parella junts. Es com una barreja entre una grua i un insecte, amb la particularitat de que el mascle te el coll característic molt mes llarg que la femella, aquesta es la primera foto que he vist publicada a internet o en un mitja d’una parella junta, a Andasibe-Mantandia National Park ja en varem poder veure i fotografiar algun, però a estat a Ranomafana on realment ens han fet de models i la sessió va estar molt profitosa. Aparentment semblen de grans mides, però el mascle no fa mes de 4 cm i la femella deu voltar els 3 cm. Canon 5D Mark II, Canon EF 100mm macro f/2.8L IS USM a 1/80 segon...

Hola de nou!!! El viatge s'ha acabat, podria dir el tòpic. "ara tot tornarà a la normalitat..." però no! Amb les experiències i vivències que hem tingut en el viatge a Madagascar amb l'Iñaki Relanzon , hi haurà un abans i un després. Ja vindran més entrades i més fotos sobre aquest tema, ara només vull deixar constància del que per mi ha estat un viatge diferent de tots els que havia fet fins ara, amb tots els aspectes... dons hi han hagut moments durs, moments d'angoixa, hem après molt, sobre molts aspectes, no tant sols els noms dels animals.. ;-), hem vist com treballa un professional al mig de la selva i per sobre de tot, volia des d'aquí fer un petit tribut a tots, tots.. els integrants del grup, per la solidaritat, companyerisme, bon rotllo i sobretot bon humor que ha estat present durant tot el temps. (JuanPa....acuerdate que hay traductor, ok?..) Per il·lustrar aquest text, penso que res millor que un petit tros de la selva del Parc Nacional de R...