El racó dels meus somnis

Com ja tots sabeu, dissabte passat es va inaugurar el Foto-Montseny 2011 i les diferents exposicions i des d'aquí volia transmetre el meu agraïment a tots els que hi vareu assistir, als companys d'exposició i als organitzadors , dons la seva feina s'ha notat i aquesta festa de la fotografia de les nostres comarques ha agafat un resó i una dimensió que pocs podien imaginar. No cal dir que els actes del dissabte varen estar tot un èxit, des del mini-taller de l' Oriol Alamany, passant per la magnifica masterclass impartida per Ell mateix sobre la fotografia de paisatge i que a tots ens va deixar molt engrescats i realment se'ns va fer molt curta. I acabant amb les presentacions de cada exposició, amb la presencia de les autoritats i d'algun canal de TV regional i estatal. Fet aquest incís volia parlar-vos del difícil que ha estat triar unes poques fotografies per representar aquest projecte/viatge...de les mes de 1.300 fotos que vaig portar-me, en tenia un...

Un instint bàsic del home, des de sempre, ha estat volar...ja des de molt antic havia fet proves amb diferents artilugis per tal d'emular als ocells amb mes o menys fortuna fins l'arribada de l'avió. Jo no he estat una excepció, des de petit que m'agraden els avions i les alçades, recordo la primera vegada que vaig agafar un avió, va estar per anar a Mallorca...tot just havia fet 18 anys, eren uns altres temps, molt diferents d'ara, on no hi havien tants mitjans...i em va impressionar i agradar molt. A aquella primera experiencia, li varen seguir unes quantes mes, passant per helicòpters, globus, avions de tota mena i el cap de setmana passat un ultralleuger. Castellfollit de la Roca Us tinc que dir que aquesta ha estat la vegada que m'he sentit mes "ocell", el vent a la cara, el fred, la velocitat..que vaig trobar a faltar en els viatges en globus...la pau, la fragilitat...m'hagués agradat veurem la cara, dons segur que en ella s'hi ref...

Una vegada, ja fa molt anys, vaig veure a fotonatura una fotografia que em va meravellar, es tractava d'una fageda molt petita que hi ha a la província de Biscaia, de nom Otzarreta, però mes conegut entre els fotògrafs de natura com el " Bosc de Isabel ", referint-se a la Isabel Diez San Vicente , una gran fotògrafa vasca, de la que us recomano la visita a la seva web si encara no la coneixeu i amb qui compartiré exposició a Arbúcies, junt amb l' Oriol Alamany , el Vicenç Gimeno i Josep Guiolà , dintre del Foto-Montseny 2011 que comença el 26 d'aquest mes i que estarà allà fins a primers de gener de l'any vinent. Com deia, al veure aquesta fotografia...vaig dir-me algun dia tinc que veure això amb els meus propis ulls i ha estat així, aquest any hi he estat per tercera vegada, de fet cada cop que passo per Biscaia vaig a donar-hi una ullada, esperant trobar-hi aquell toc de boira que la fa diferent entre mils i ja demanant l'impossible, que el riuet ba...

Avui us presento un altre lloc de culte per els fotògrafs de natura, el Parc Natural del Monte Santiago , que està situat al nord de la província de Burgos just passat el Port d'Orduña, es un Parc on l'emblema principal es una petita fageda que te el terra format per un empedrat on el pas del temps i la meteorologia ha creat una mena de catifa de roques rectangulars cobertes de molsa.   (L'empedrat, la icona del Parc) El lloc es immens, per una banda el camí acaba a un mirador on es pot veure el Salt del Nervión, que val la pena no perdre-se'l i per altre en un laberint de petites fagedes joves i boscos caducifolis.   (Natura morta) En el meu darrer viatge hi vaig dedicar un dia, un dia escollit escoltant els partes meteorològics, esperant trobar-hi boires i pluja, però la boira la vàrem veure camí del parking i es va esfumar ràpidament, la pluja en canvi ens va acompanyar tot el dia...i va contribuir a "treure" aquest colors pujats de to que d'a...

Aquest cop no hi haurà foto a l'entrada, només es per fer-vos saber que he estat convidat a participar en el Foto-Montseny d'aquest any a Arbúcies amb una selecció de 20 fotografies juntament amb quatre companys mes, als que admiro i us recomano que no us perdeu la seva mostra. Ha estat tota una experiencia triar 20 fotos per l'exposició, espero que us agradin... Ens hi veiem allà!

He estat uns dies per terres càntabres, el meu objectiu principal era la Costa Quebrada, un lloc idil·lic per els amants de la fotografia de natura i de costa en especial. Però buscant destins per complementar el temps que hi ha entre la sortida i la posta de sol, vaig topar amb informació sobre aquesta Cova de Coventosa i em va agradar el que vaig veure. l'Antonio observant una columna gegant d'uns 30m. Vaig posar-me en contacte amb els nois de Zalama  per tal de demanar informació i assessorament, dels que tinc que destacar la seva amabilitat, especialment al Martín (logística) i sobretot al Antonio, que va estar el que ens va fer de guia, company i model en l'aventura subterrània, ajudant-nos fins i tot amb la il·luminació extra del seu potent frontal. També tinc que fer una menció especial a  Vicente Benedito de Fotonatura, per els seus consells i assessorament. La famosa "Sala de los Fantasmas" L'experiència realment va estar única per nosaltre...