El racó dels meus somnis

Feia dies que no sortia i en tenia moltes ganes, de fet vaig arribar de negre nit. No era la idea inicial, però ja em va venir bé, vaig poder fer unes quantes nocturnes dels enquadraments clàssics i quan semblava que ja s'intuïa la llum varem sortir cap a la localització triada. Hi varem arribar desprès d'una bona grimpada, feta amb molt de compte doncs els riscos eren evidents, gairebé no hi havia camí, era fosc molt fosc i per fer-ne via no em vaig posar el frontal (error!), però finalment hi varem arribar. El mar estava mogut, el cel gris i trist però les ganes em varen poder i vaig començar a rumiar enquadraments...una roca em "molestava" per aquí...m'hagués agradat una altra per allà... però al final era inevitable no posar-hi aquesta roca punxeguda en la majoria, era La Icona que li donava personalitat a l'enquadrament. Us deixo aquesta foto com a resum del començament d'un nou dia, una nova sortida de sol, una nova sessió fotogràfica, una bona ...

Aquesta foto que penjo avui fa dies que tenia ganes de posar-la, va estar una de les moltes que vaig fer aquell matí a La Estiva, per sobre la vall de Pineta. Ja sé que l'imatge més emblemàtica és el Mont Perdut, però a mi la que em va impactar més és la d'aquestes siluetes, del Pic de Pineta i la Punta Felqueral. Va ser de nit, però per un moment una tímida llum blavosa que precedia la sortida de sol em va deixar veure aquestes dos crestes imponents davant meu, va estar un instant, però l'impacte va ser notable, les tenia a tocar i d'una manera que no les havia vist mai, com a dents de serra . Podeu estar segurs que una cosa es veure-les des del fons de la vall i l'altre a pocs metres a una alçada similar i llavors em vaig proposar que esperaria les bones llums, si es donaven, per captar aquestes punxes amb tota la seva força i un toc de color. Pic de Pineta 2.863m. i Punta Felqueral Vaig tenir sort i al cap d'uns quants minuts els prim...

Ahir al vespre, mentre tornava de fer una sessió de posta de sol a les Guilleries, que al final va resultar descafeïnada per la boira i els núvols vaig veure com el cel s'anava obrint i cada cop es veien més estrelles, fins i tot amb les llums del cotxe posades, en principi no volia parar perquè creia que problema seria la contaminació lumínica, doncs estava a l'alçada del Coll de Condreu i sota els meus peus tenia bona part de la comarca de la Garrotxa amb Olot i alguns municipis més. Però al final em vaig decidir i ben abrigat, el termòmetre del cotxe marcava -3º, vaig muntar el trípode, vaig fer unes quantes fotos amb el 16-35mm. per cobrir 180º i encabir-hi tota la Via Làctia. La sort va estar que feia un lleuger vent que va acabar de netejar el cel de núvols, que la Lluna no sortia fins a les dotze i que darrerament els municipis sembla que han pres consciència de l'enllumenat nocturn i o bé s'han adaptat amb llums que contaminen menys o bé la crisi ha fet que ...

Aquest diumenge passat varen tancar les exposicions del Foto-Montseny 2011 a Arbúcies, on hi participava amb Islàndia l'Illa del Nord , una mostra de 18 fotografies que et porten a fer la volta complerta a l'illa. Ha estat un èxit de public i de repercussió mediàtica i us volia donar les gràcies a tots els que hi heu pogut anar i per tots els que no l'hageu pogut veure us faig saber que l'exposaré de nou al Casino Guixolenc, gentilesa de l' Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols, des del 13 de gener fins al 8 de febrer. Reynisdrangar, Trolls petrificats prop de Vik Us deixo amb una de les imatges que formen part de l'exposició, es tracta d'aquesta formació basàltica que hi ha a la costa a tocar la població de Vik, que l'anomenen Reynisdrangar i que simbolitza un vaixell on anaven dos trolls i que els va sorprendre la sortida de sol i els va petrificar. Llegendes al marge, es un lloc amb molt potencial i que fa la delíci...

Ja estem al 2012!!! Un any que comença amb incertesa econòmica i social i no sabem el que ens té preparat el destí, però  intentarem per tots els mitjans que sigui igual o millor que el que hem acabat. Des de que vaig començar el bloc, l'imatge de la capçalera ha estat sempre la mateixa, però avui ha arribat el moment de fer un canvi, un canvi que també simbolitza la meva trajectòria en el món de la fotografia i òbviament dels meus interessos i motivacions actuals. Em produeix una mica de tristor aquest canvi en el bloc, però aquesta panoràmica del Mont Perdut a la sortida del sol estava demanant pas dintre del meu arxiu fotogràfic i quina entrada millor que la primera de l'any per publicar-la?? Està feta a partir de la fusió de dos fotos horitzontals preses a uns 2.100m. d'alçada davant el macís del Mont Perdut (3.355m.) ajuntada amb PS i retallada en un 15% aproximadament, varen ser uns instants molt estressants provocats pels canvis de colors constant...