El cel de la Garrotxa

Ahir al vespre, mentre tornava de fer una sessió de posta de sol a les Guilleries, que al final va resultar descafeïnada per la boira i els núvols vaig veure com el cel s'anava obrint i cada cop es veien més estrelles, fins i tot amb les llums del cotxe posades, en principi no volia parar perquè creia que problema seria la contaminació lumínica, doncs estava a l'alçada del Coll de Condreu i sota els meus peus tenia bona part de la comarca de la Garrotxa amb Olot i alguns municipis més.
Però al final em vaig decidir i ben abrigat, el termòmetre del cotxe marcava -3º, vaig muntar el trípode, vaig fer unes quantes fotos amb el 16-35mm. per cobrir 180º i encabir-hi tota la Via Làctia.
La sort va estar que feia un lleuger vent que va acabar de netejar el cel de núvols, que la Lluna no sortia fins a les dotze i que darrerament els municipis sembla que han pres consciència de l'enllumenat nocturn i o bé s'han adaptat amb llums que contaminen menys o bé la crisi ha fet que no hi hagi tant potència lumínica, en qualsevol cas vaig poder fer aquesta foto que us presento i que pocs anys enrere hagués estat del tot impossible de presentar-la així, ara sí, i per veure-ho només teniu que aixecar el cap de nit i veureu aquest cel de la Garrotxa.
La foto no té cap retoc, son 7 fotos verticals on només hi està aplicada la correcció de lent amb el LR i ajuntades amb PS.

Comentaris

  1. Hola Pere. D'això sí que se'n diu un cel estrellat. Les noctures són les meves pendents, però a 3 sota zero ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon,
      Desprès de veure la teva entrada...no crec que el fred t'espanti, oi? ;)
      Tu ho tens ben a prop.
      Salut!

      Elimina
  2. Molt bonica.
    És clar que no hi ha mal que per bé no vingua.
    Bén ensamblades.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Vicenç, aquesta serà un entrant, la propera estarà feta a un cim del Pirineu, si les inclemències del temps ho permeten :)
      Salut!!

      Elimina
  3. Brutal.... però com diu en Ramon, a 3 sota zero uffffff
    Felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Jordi, de vegades la temperatura no ho es tot..jejeje
      Salut!

      Elimina
  4. Precioso cielo, Pere. Las estrellas están muy logradas, y la unión de las 7 fotos no se nota nada. Echo en falta algo más de suelo. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel,
      Ese suelo "estaba", quise hacer una base de suelo muy pequeñita y al montar la panoramica PS se lo "comió" ;)
      Un abrazo!

      Elimina
  5. molt ben captat aquest cel estrellat, et felicito!

    ResponElimina
  6. Pitjant a sobre, veure-la amb el fons negra i a fosques, com estar allà i sense passar fred! ;)
    Ara que no hi ha res com viure el moment.
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther,
      Aquesta vegada la veig molt millor a casa en la pantalla del Mac que aquí, hi han moltes estrelles i constel·lacions que no s'aprecien be :)
      Segur, ja saps que soc mes de camp que de casa.
      Un petó!

      Elimina
  7. Preciós arc d'estels, Pere. Jo també en vull fer un de complet, a veure si pot ser...
    Salutacions !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Pepet, en tenim un de pendent...o dos, per la teva terra.. ;)
      Salut!!

      Elimina
  8. doncs sí...l'he mirat amb el fons negre...i és tot un espectacle!!! :-)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Pere, increïbles!!! m'han encantat les fotografies, uns colors i una llum impressionants, enhorabona!

    ResponElimina
  10. Quina passada de cel !
    M'ha agradat veure'l sobre el fons negre i imaginar que estava estirada a terra contemplant només el cel.
    Bon treball amb les 7 fotos.
    La veritat és que no resulta tan fàcil poder veure un cel així, els que vivim a ciutat hem de tenir sort que quan sortim i ens trobem lluny de contaminació lumínica i una mica enlaire, a més es donin aquestes circumstàncies, claredat a l'atmosfera i els núvols lluny.
    Per tant doncs, gràcies per compartir-la.
    Un petó Pere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Una llàstima no poder-la veure a tamany real, suposo que seria un bon mural de uns 4 metres de llarg, l'arxiu resultant té més de 200 Mb!!! i al comprimir s'ha perdut bona part del detall i de informació.
      Gràcies a tu per passar!!
      Un petó!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab