El racó dels meus somnis

Aquest passat cap de setmana el món occidental va tenir l'oportunitat de gaudir d'un espectacle totalment inusual, La Lluna, Venus i Júpiter es varen alinear en el que han anomenat la triple conjunció còsmica , jo esperava veure'l durant els tres dies en que es va manifestar però la meteorologia em va fer la guitza el divendres i el diumenge. El dissabte sí que vaig poder contemplar aquest fenomen, va ser quan pujava de la costa, de fer la posta de sol i ja a l'alçada de Girona veia nítidament el triangle que formaven les llums d'aquest astres, tenia ganes de parar i fer alguna foto...pensava que no tindria temps, però al final vaig mantenir la calma i em vaig apropar a l'estany de Banyoles, no volia solament la foto del cel, volia també el seu reflex. Després de donar un parell de voltes buscant el millor angle i d'esperar pacientment a que les llums del camp de futbol s'apaguessin, vaig arribar a aquest punt, ho tenia davant!!! Mentre m'anava ...

Han passat molts mesos ja de quan vaig estar a Kenya però de tant en tant mirant per l'arxiu fotogràfic o buscant alguna foto en trobo una d'aquell viatge. Així ha estat avui quan buscant fotos de sortides i postes de sol el LR hi ha inclòs també aquestes dues. Un torrent de records i llums m'ha vingut a la memòria, fent-me reviure moments allà viscuts com els dos que compartiré amb vosaltres en aquesta entrada. El primer es una de les increïbles i acolorides postes de sol que teniem cada dia a Massai Mara i aquesta en concret, feta desprès d'una de les tempestes que vàrem suportar molts dies al voltant de la posta de sol. M'han vingut un piló de records de colors i olors i aquesta foto d'una posta de sol amb la silueta de les acàcies ho resumeix bastant be. Un altre dels moments àlgids va estar quan vàrem sobrevolar Massai Mara amb un globus, ens vàrem enlairar abans de la sortida de sol i vàrem poder-la gaudir tota complerta des ...

Feia aproximadament un any que no visitava Lloret de Mar amb la càmera i amb ganes, potser per saturació potser per haver vist masses fotos dels companys sobre aquest lloc, no ho sé, però no em venia de ganes anar-hi. Estava fent el cafè a casa mirant el telenotícies quan em va saltar algun click per dins i em va fer anar-hi a mitja tarda i amb un destí concret, Cala Frares. No comptava que estàvem al carnestoltes i que alguns carrers estàven tallats, total quan vaig poder aparcar el sol ja s'havia amagat, quedava llum però no com uns instants abans, vaig mirar el cel i em va venir una sensació d'haver perdut el temps molt gran, però ja que hi era intentaria aprofitar el temps refrescant localitzacions gairebé oblidades i buscant algun enquadre nou. Anava caminant i mirant al cel fins que de sobte una llum em va cridar l'atenció, el cel es va tornar a il·luminar i va pintar alguns núvols errants, conduits per una lleugera tramuntana, un dels resultats d'aques...

Feia temps que em voltava per el cap fer una entrada mes "tècnica", una comparativa d'angulars extrems que pogués aclarir els dubtes que molts de nosaltres tenim a l'hora d'escollir-ne un. En principi havia pensat de fer-la al exterior, o millor encara, de nit, però he pensat que els dubtes en quan a nitidesa, distorsions geomètriques i aberracions cromàtiques no haguessin estat resolts, per això he triat una pared de la saleta de casa on hi han línies rectes i bastants detalls i on si es poden jutjar aquests apartats. La càmera utilitzada es una full frame, la Canon 5D Mark II, muntada sobre un trípode, amb aixecament de mirall activat, perfectament anivellada, enfoc per Live View i mateixos paràmetres de ISO i exposició en totes les proves i la posició mes angular i en l'obertura mes gran de cada un dels següents objectius: - Canon 17-40mm f4 L - Canon 16-35mm f2.8 I L - Samyang 14mm f2.8 m'hagués agradat completar la comparativa amb el Canon 14mm f...

Quan vaig estar a Islàndia em vaig quedar amb les ganes de veure tot allò en una altra estació que no fos l'estiu i el sol de mitjanit... em vaig quedar amb les ganes de veure la foscor, la via làctia, el cinturó de Venus, els estels i sobretot les coves de gel que es formen a les seves glaceres i que són accessibles a l'hivern. Aquest cap de setmana les previsions meteorològiques a Catalunya apuntaven a una forta davallada de les temperatures i nevades abundants, la realitat ha estat una altra ben diferent. Segurament els mitjans i els polítics s'han curat en salut, però l'onada de fred siberià ha quedat en no res. No obstant en alguns llocs del nostre país si que han baixat força les temperatures i en vistes a provar roba i equipament per un futur viatge al Gran Nord, vaig sortir de casa equipat amb unes botes Sorel per baixes temperatures, un anorac de ploma Salewa, una samarreta tèrmica i un gorro 66North, uns guants especials per tenir sensibilitat als dits ens...