El racó dels meus somnis

Si hi ha un lloc que per si sol val un viatge a Madagascar, aquest és l'avinguda dels Baobabs, a uns kilòmetres de Morondava, la ciutat més gran de l'oest de Madagascar. Estar-hi a la posta de sol és un privilegi, jo ho qualificaria sens cap mena de dubte d'un dels espectacles naturals que "s'han de veure" alguna vegada a la vida. La pols vermella en suspensió combinada amb la llum baixa i càlida de la posta fa que tot es torni de un color taronja intens difícil de veure en un altre lloc, les siluetes tant característiques dels arbres fan la resta. En la foto d'avui hi he volgut incloure una figura humana, perquè els que no hi hagueu estat encara, tingueu una idea clara de la immensitat que tenen els baobabs en aquest lloc. El moment no és tant extrem com en altres fotografies que he mostrat, d'aquí que hi hagi part del cel de color blau, intents i net, que contrasta amb el taronja de la llum de posta, un bon exemple de colors complementaris en un...

Ja ha començat el compte enrere...no veig el moment de tornar a fer les maletes per anar cap al Gran Nord i és que el fred "atrapa". Una vegada em varen dir abans d'anar per primera vegada a Africa: "Ves en compte, que Africa t'enganxarà per sempre..." i al principi va estar així, és un continent que he visitat fins a quatre vegades i segurament alguna més en el futur. Però lo que realment enganxa és el fred, al menys a mi, estar tot el dia sota zero és una experiència gairebé mística, inoblidable i que crea una forta addicció.  Fa dies que llegeixo sobre una possible erupció solar de magnitud X, la més alta de l'escala i que podria provocar molts problemes a tota la tecnologia de les zones properes als pols, sobretot el nord, això unit a que es preveu que aquest 2013 si que serà finalment el darrer any d'aquest cicle solar, fan que les ganes de tornar a viure aquella experiència vagin creixent dia a dia. Avui volia compartir amb tots vosaltres ...

Aquesta és la paraula que utilitzo per parlar d'aquesta localització ja que segons el diccionari, el significat és: "manteniment tenaç d'un propòsit..." i el meu propòsit en aquest lloc és captar un bon moment de llum però se'm resisteix. Hi he estat tres cops amb el Jordi Amela , amb la meva filla, sol, de nit, de matinada, plovent...jajaja Ja veieu que no m'he quedat curt en visites però si en resultats, les dos fotos d'avui son de lo millor que he pogut salvar. Accedir a aquest lloc no és gens senzill i menys si hi vas a les fosques, es necessiten les dos mans per "grimpar" i un bon frontal per veure on poses els peus. La meva recomanació és que no hi aneu sols pel  que pugui passar... i menys si no hi heu estat mai. Una caiguda podria resultar fatal. Aquesta primera està feta des d'un petit replà que no fa més de dos pams, fent equilibris per no anar a parar a l'aigua i per fer l'enquadrament més net que em permetia l'as...

Segona entrada de la recent l'escapada a Gran Canària. Dedicada exclusivament a les ones i al Daniel Montero , el responsable de que hi dediquéssim tot un dia en contra del excepticisme que teníem per fotografiar aquest tema, sobretot jo. Aquell dia vaig aprendre que vol dir " Mar de fons " i creieu-me que no ho oblidaré mai doncs la sensació que experimentes quan veus el mar planer, tranquil i de cop i del no res, s'aixeca una ona de 7-8 metres o més, que xoca amb força contra les roques i arrossega tot lo que troba, es indescriptible, al menys amb paraules i difícil d'entendre si no ho has viscut mai. Aquestes ones gegants no és formen allà, venen de molt lluny (aquell dia i segons en Daniel , venien de Galícia) i pocs metres abans de topar amb la costa s'aixequen agafant formes i colors impressionats i es coneix com a mar de fons. Va estar muntar el 70-200mm i començar a disparar, durant la jornada vàrem estar en quatre localitzacions escollides per e...

Avui, primer dia de l'any m'he adonat que en cada viatge que he fet aquest 2012, les millors llums les tinc precisament el primer dia... ... com aquestes a la Platja del Silencio a Astúries, un "sisè sentit" em va fer anar a aquest lloc amb les maletes dins el cotxe encara i desprès de 1.000 Kms conduint, gairebé havia donat per acabada la jornada "fotogràfica" quan uns petits núvols alts es comencen a pintar desprès de que el sol s'hagués amagat uns minuts abans. Em va agradar aquest enquadre per la simbologia de la roca amb el número 1 i he cregut que avui era el dia ideal per dedicar-li el protagonisme en una entrada, la 1era del any. Els millors desitjos per tots en aquest nou any que acabem d'encetar.