Jambo

Jambo, vol dir: "Hola" amb suahili, un dels idiomes que es parlen a Kenya i que avui em serveix d'introducció per transportar-vos per uns instants a aquell país amb un petit recull d'imatges que feia dies que tenia preparades. Cada una te una historia, algunes prou interessants...
- Posta de sol a Massai Mara, un lloc on he vist les tempestes més impressionants de la meva vida i normalment sorgien del no res a partir del migdia i a la posta de sol descarregaven.
- Un núvol prop del llac Naivasha compentint en forma i majestuositat amb una acàcia.
- Una "església apostòlica" al mig de la vall del Rift, sembla que els núvols amenaçadors vagin a descarregar cada un sobre una edificació...serà el destí diví?
El "camió" de la Coca-Cola remuntant una pujada d'una carretera a les afores de Nairobi, un remei a la crisi del petroli?
Us imagineu a un repartidor de begudes fen el mateix al nostre país?? Quantes gent se sentiria indignada?
Guerrer massai fent foc amb mètodes rudimentaris i us puc dir que no hi va estar gaire estona... ens posem per un sol instant al seu lloc??? Ho aconseguiríem??
Parrillada de carn per dinar al restaurant "Carnivore" a Nairobi, entre la seva extensa carta, hi ha fins i tot filet de cocodril i mandonguilles d'estruç, que per cert, estaven boníssimes.
Que tingueu una bona setmana!!

Comentaris

  1. Bones Pere, primer de tot felicitar-te per la magnifica xerrada que vas fer el passat divendres a Arbúcies dins del marc del Foto-Montseny, personalment no vaig poder assistir, però els comentaris que m'han arribat han sigut per repetir-ho. dit això anem per feina, jeje
    la capçalera de la teva entrada es la marca de la teva fotografia, paisatge etc.... que normalment m'agraden i m'atrauen molt, el que mes m'agrada de l'entrada d'avui i potser perquè no ens hi tens acostumats, es aquest petit recull de fotos, que podem veure desde paisatge fins a la vida social d'aquest llocs que tens la sort de visitar.
    gràcies per tot Pere, una abraçada.
    Cesc Noguera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cesc, la veritat és que et vaig trobar a faltar, ep! No per el caliu amb que em varen acollir sinó perquè bona part de la culpa de que està allà era teva :)
      He volgut trencar una mica, fa molts mesos que només mostro paisatges i la majoria de la gent te la sensació que no faig res més i això no és cert del tot jejeje.
      Gràcies a tu.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Bonica sèrie de fotos d'un país de deu ser màgic. Quina sort poder visitar-lo.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vicenç, fa uns anys (pocs) fins i tot em vaig plantejar d'anar-hi a viure...ja et pots imaginar lo que enganxa ;)
      Salut!

      Elimina
  3. Pere en clau de foto-reportatge. L'altre día ens vares mostrar animalons al foto-montseny. Avui fotografia social. A veure si acabes abandonant el paisatge, je, je...
    Bona i variada sèrie :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, abandonant el paisatge i fer fotos a models... ^^
      No ho crec, només he fet honor al que diu en el meu perfil, foto de natura i viatges ;)
      Salut!

      Elimina
  4. Bona entrada Pere!! la primera m'agrada molt .Salut!!

    ResponElimina
  5. La luz del cielo de la primera es una pasada, un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José, ese lugar...tiene un cielo por la noche que te haria poner los dientes largos...jejeje.
      Un abrazo!

      Elimina
  6. "Jambo" Pere!!!
    Bonito reportaje el que nos muestras, con una foto principal que se me va la olla!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jambo Iker!
      Mejor que no se vaya muy lejos...que después pasa lo que pasa juasss!!
      Un abrazo!

      Elimina
  7. com be dius...a mi si m'interessa...:-)
    M'agrada que hagis fet aquest reportatge social i m'agrada que comparis el seu fet quotidià amb moltes de les nostres actituds, que sovint mereixerien més que una reflexió.
    Jo em quedo amb la de la coca-cola, ja que m'ha fet recordar una imatge d'un amic meu que sovint fa trekins al Nepal i tenia una imatge d'una nena amb una coca cola a molts mils de metres d'alçada...
    No vaig poder venir a Arbúcies :-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bingo Montse!!
      Aquest és el rerefons i el missatge que hi ha "amagat"... o no tant.
      Et vaig trobar a faltar...em va sorprendre la bona assistència que hi va haver, fins i tot varen posar cadires addicionals ;-)
      Ja hi posarem remei..
      Un petó.

      Elimina
  8. En Pere fora de la casella?;-)
    Bona nen.Ens mostres l'aspecte mes diari de aquest viatge.
    Un peto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si...ara no recordo qui deia no se que d'una casella...jajaja
      L'aspecte diari si, el real no exactament. He estat dubtant molt de fer aquesta entrada amb aquestes fotos o amb unes altres que podrien ferir més d'una sensibilitat, al final ha guanyat el seny.
      Un petó.

      Elimina
  9. Els núvols de la segona i tercera són ben curiosos,
    Estan molt ben col.locats, els hi vas posar tu?
    Salut!

    ResponElimina
  10. Quina sèrie més interessant i quin contrast entre els cels espectaculars de les tres primeres i el reportatge social de les altres. Però totes transmeten el impacte del viatge!
    un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Els cels que vaig viure a Kenya son difícils d'oblidar, a cada regió varen ser molt potents però amb quedo amb les tempestes de tarda de Massai Mara :-)
      Un petó.

      Elimina
  11. Jambo a tu també Pere!

    El que més m'agrada és precisament la combinació entre fotografia de natura i fotografia social que ens mostres donant una visió més complerta del reportatge encara que ens el presentis en forma de "pinzellades".

    Per cert, ja només per curiositat. Lo de la última foto són pollastres? Tenen pinta de ser bastant grans.

    No sé com es diu adéu en Suahili ;) a veure si ens fas més entrades tan chules com aquestes.

    PD: L'altre dia vaig anar a petar a una web a on hi havia molts macros (intentava fer una classificació taxonòmica) i en vaig veure moltes d'un tal braid44 de fa uns quants anys (no recordo ara la pàgina). Et sona?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jambo Dani!
      No sé que son les aus del restaurant, pollastres no jajaja.
      M'estic plantejant fer una entrada "social" de pinzellades de tots els viatges que he fet...a veure si m'animo ;)
      Suposo que si, conec de ben aprop en Braid44 jejeje, no tinc idea de quina web podia ser, n'he començat unes quantes abans de dedicar-me en exclusiva al bloc.
      Kwaheri!!! (Adeu)

      Elimina
  12. Molta gent parla de la "crida d'Africa", pero la veritat es que es deuen referir a l'Africa Negra doncs he estat a Egipte, Tunissia... I la veritat es que no hem donen ganes de tornar-hi...
    Sempre m'ha atret més els països nordics...
    La primera en gran ha de ser bestial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Esteve,
      Jo vaig sentir la "crida d'Àfrica", he estat igualment a Egipte i Tunísia però realment és a partir de l'Àfrica central i sud on s'escolta aquesta crida.
      Res a veure amb la contaminació de El Caire o les medines de Tunis...
      A la tornada em va agafar la boixa idea d'anar-hi a viure algun dia i potser....algun dia...perquè no?
      Ara, entra la crida d'Àfrica i la "picada" del fred, amb els ulls tancats aquesta darrera ;)
      Salut!

      Elimina
  13. Seguint amb el fil dels comentaris, m'agrada molt la part social d'aquesta entrada al blog. Es també important quan fem una foto, saber al lloc on ens trobem i intentar copsar, ni que sigui una mica, la realitat d'allò que envolta les fotos que fem, que normalment, per desgacia, dista molt de ser el lloc idílic que es veu a les fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau,
      Me'n alegro que us agradi aquesta vesant diferent dels viatges, diguem-ne "la cara B", potser m'animarà a fer més entrades d'aquest estil.
      De idil·lic res de res, una cosa es que anem a buscar unes fotos interessants i l'altre la realitat amb que viu aquella gent.
      Salut!

      Elimina
  14. Jambo Sr Soler!!!
    Jo tb em vaig perdre la xerrada d'Arbucies, pero tinc justificant com dirien a l'escola...
    Com ja saps l'Afrika continental es la meva devoció i nomes sentir el so del "jambo" ja se m'escapa el somriure. Gràcies per fer-me viatjar un altre cop a la terra de les acacies, els lleons i l'horitzó mes dolç i ampli que mai he vist. Imagino que si algun cop tinc la oportunitat d'anar a l'Antàrtida pensaré el mateix pero amb sensació de silenci i fred.
    Bé, fotos molt xules amb el seu punt curios. La Coca-Cola es molt simpàtica i trobo preciosa la del arbre & nuvol.
    Sr Soler... hihihiiii, encara que es un gran paisajista, on hi son els bitxets?????? :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jambo Núria,
      A la propera no tens excusa...ni amb justificant.
      Dels millors records que en tinc son els de les llums de matí i de posta...un espectacle!!
      Els bitxets estan als Parcs Nacionals...jeje...algun dia potser..
      :P

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab