El racó dels meus somnis

Fa aproximadament dos anys vaig publicar l'entrada: La Composició, aquell llarg camí... on feia unes quantes reflexions sobre diferents plantejaments a l'hora de fer una fotografia i recordo que deia que veia un piló d'errades en les fotos que havia fet anteriorment... com si les que feia noves tinguessin quelcom millor o destacable. Ara miro aquelles fotografies i em ve una pregunta al cap: "Com he estat capaç de fer aquesta foto??" Segurament ara no en faria cap, be, ho dic amb la boca petita... crec que això és bo o al menys ho vull pensar. Dos anys son molt de temps, viatges, milers de fotos i vivències, tant en lo personal com en lo estrictament fotogràfic i és un temps considerable perquè puguis veure una tendència o un canvi en la mateixa i és aquí on es troba el motiu d'aquesta entrada. És normal escoltar: - Quina composició més bona!! - Enhorabona, composició mil·limètrica!! - M'encanta aquest enquadrament!! Que vol dir això? - Doncs que...

Tants de dies fen entrades sobre Islàndia m'han fet venir "mono" de nocturnes, avui us convido a veure aquesta imatge fruit de la planificació mitjançant un parell d'aplicacions per smartphone. La nit anterior ja havia estat en aquest lloc, varen ser un parell d'hores més tard i la foto que buscava ja no era possible però vaig prendre nota de les coordenades per tornar-hi a l'endemà. Si sou una mica observadors, us haureu adonat que el meu objectiu era "encabir" Antares dins aquesta cavitat a la roca de la dreta. Per aconseguir objectius d'aquesta mena has de comptar amb un mínim de coneixements, les apps adequades, sort amb la meteorologia i moltes ganes de tirar-ho endavant, doncs a aquelles hores s'està millor al llit que aquí dalt a 2.000 m. i  fregant els 0º Perquè us feu una idea del tamany d'Antares ( estrella més brillant de la constel·lació de l'Escorpí) us adjunto aquesta escala que he trobat per la xarxa i on ocup...

Avui us proposo un recorregut per algunes cascades islandeses, segurament en reconeixereu alguna i altres us costarà una mica més saber on és. En totes he intentat donar-hi el meu punt de vista i totes i cadascuna d'elles han estat protagonistes d'unes bones sessions fotogràfiques. Començaré per una de les més maques i un dels objectius prefixats del viatge, Bruarfoss , que em va impressionar bastant tot i haver-la vist en innumerables fotos, sembla que algun pintor o dibuixant l'hagués dissenyat. Seguint el curs del riu Bruar ens trobem Midfoss, amb els tons blau cel verdós característics d'aquest riu. Raudfossar és una cascada que crida poderosament l'atenció per els tons taronges del seu curs, fruit de la gran quantitat de ferro que hi ha en el terreny, ja de lluny es veu com un paisatge irreal que es confirma a mida que t'hi vas apropant. Una de les més maques del interior, Fagrifoss , amb un salt de més de 50 metres, deixa unes formes ben curi...

Avui no allargaré gaire el text, només us vull convidar a reflexionar i a triar el que per el vostre criteri és la" bona llum " si és que alguna de les següents fotos la reflexa. Aquesta va ser una de les qüestions que es va debatir durant el viatge i que per el que veig i llegueixo en altres blocs/webs no acaba d'estar del tot clara... el que em porta a preguntar-me si cada moment té una bona llum?? i que no és pot afirmar categòricament que hi ha una que sobresurti per damunt de les altres. Totes estan fetes a la llacuna glacial de Jökulsárlón, no hi han més de 15 metres de distancia entre una localització i altre i el "gap" horari és de 10 hores entre la primera i la darrera. 19:30 p.m. 19:53 p.m. 20:12 p.m. 5:55 a.m. Tots els WB estan escollits manualment "in situ" per contrastar els resultats obtinguts amb la realitat del moment i porten lleugers retocs en LR 5