Xarxes socials, necessitat real o induïda??

A finals de novembre de 2015 facebook "m'avisa" que he arribat al límit de capacitat del meu compte personal i que si no faig res aquest es convertirà en "pàgina", al principi em vaig atabalar una mica ja que no m'ho esperava, ni arribar a 5.000 "amics" ni plantejar-me crear una "Fan Page" i l'avís semblava prou seriós... amb una mica de por de que fos cert i també per no perdre tot el que havia acumulat des de 2008, vaig crear "Pere Soler - Photographer" on ja sabia que no seria igual que el meu mur però pensava que tindria més coses positives que negatives, ara no n'estic del tot segur i és un dels motius pel que estic publicant aquesta entrada.
He vist com alguns amics que també la tenen diuen que no tenen prou presència dintre dels seus seguidors i que si volen tenir aquesta presència han de pagar perquè facebook els faci "mes visibles", altres diuen que s'havien creat la pàgina però per falta de visites varen decidir tancar-la i evitar així una pèrdua de temps i recursos.
També he tingut contactes amb empreses que volien fer intercanvi de propaganda o ofertes de col·laboració i em demanaven una pàgina pro amb forces seguidors per fer tractes, sinó res.
Avui fa 4 mesos i mig que la vaig obrir, he acumulat més de 5.000 seguidors amb una "visibilitat" mitja de cada entrada de prop de 5.000 impressions com ho anomena facebook entre les que en destaca una per menys amb 1.232 i una per més amb 28.982. Una de les millors coses que ens aporta el tenir una pàgina dedicada és el complert informe estadístic relatiu a la gent que ens visita, les franges horàries que ho fan i què els interessa més.
I ja que faig aquesta entrada, crec que és imprescindible comparar facebook amb les altres dues xarxes on publico habitualment, la més antiga és Twitter, concretament des del juliol de 2.010
amb 500 seguidors i una incidència ben pobre del abast de les publicacions, una mitja bastant optimista de 150 per entrada, és la xarxa on he experimentat que hi han més "caçadors de seguidors", gent que t'afegeix i si tu no correspons al cap d'un temps t'esborra, en lloc de valorar els continguts o seguir-te pel que publiques, crec que des d'un punt de vista merament fotogràfic és la pitjor amb diferència, en canvi va molt bé per estar al dia de les noticies, tant generals com esportives, la faig servir en substitució dels telenotícies.
I finalment Instagram, a la que em resistia fins fa relativament poc, concretament mig any i on he arribat a 700 seguidors, molt millor que twitter fotogràficament parlant però on trobo a faltar la comunicació i interacció que et permet facebook o potser és perquè és el lloc on m'hi sento més còmode??
Com diu el títol de l'entrada, la necessitat d'estar a les xarxes socials és real o induïda??
Sé que hi hauran partidaris de les dues postures, inclús molta gent és contraria a estar-hi però vull deixar clara la meva postura, jo estic a favor de tenir-hi presència ja que és un gran aparador on podem donar a conèixer la nostra feina i amb la certesa de que arriba a molta gent, propera o llunyana, que d'una altra manera no ens "veuria"... però accepto totes les opinions tan a favor com en contra, tots pensem de manera diferent i tenim uns objectius molt diferents, tots son respectables però també hi podeu dir la vostra...
;-)
Bon cap de setmana!

Comentaris

  1. Jo també participo, sobretot en Facebook, i crec que és una bona forma de que els que estiguin interessats en el nostre treball puguin seguir-nos amb comoditat.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sé Vicenç, fa molts anys que et segueixo, abans per canonistes desprès pel bloc i ara també pel facebook
      Salut!!

      Elimina
  2. Abans que existissin les xarxes socials, què haviem de fer per ser visibles? Publicar un llibre o fer exposicions? Jo crec que el fet de mostrar la teva feina per les xarxes socials és una via de difusió que no té preu. Avui en dia tothom està més o menys connectat i es pot dir que les teves aplicacions arriben a qualsevol racó del món.

    Cada xarxa social és diferent i serveix per les seves coses. Per exemple a Facebook ja fa temps que vaig separar les meves fotos de la meva pàgina personal en una "fan page", per a no barrejar temes. No tinc la mateixa audiència que tu però no em queixo. Crec que avui en dia Facebook és el millor aparador i el millor entorn d'intercanvi amb els teus seguidors.

    Twitter va molt bé per a informar i estar informat. Funciona si tens dozens de milers de seguidors. Si no, no li arriba a la sola de les sabates a Facebook.

    Instagram potser té la mateixa eficàcia que la "fan page" de Facebook, si més no en el meu cas tinc la mateixa proporció de visibilitat per nombre de seguidors. La gran pega que té es que no pots veure en gran les fotos, amb lo qual triomfen més les fotos minimalistes.

    Per últim comentar Pinterest, que no és ben bé una xarxa social si no una forma de compartir les coses que t'interessen (i les que fas) en forma de taulers. Darrerament hi estan entrant les empreses per què hi ha força activitat i es un bon "portal" per mostrar-se al públic.

    En qualsevol cas jo estic molt a favor de fer servir les xarxes socials per donar a conèixer el teu treball.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Santi,
      Estic molt d'acord amb l'anàlissis que en fas de les tres xarxes socials, encara que instagram ho veig com una mena de flickr més de caire social que per ensenyar realment el que fas, és un lloc on triomfa el "si me comentas, te comento..." i evidentment això no té cap interès ni tampoc ho pots posar en valor doncs saps que hi sol haver darrera dels likes.
      Pinterest no ho he provat encara i espero no fer-ho sinó tindria que buscar un temps que no tinc ;-)
      Moltes gràcies per la teva aportació/opinió.

      Una abraçada

      Elimina
  3. En el fons, el que fa el món virtual, és replicar el real. Sempre hi ha hagut, hi haurà, necessitat de tenir vida social i les xarxes ho virtualitzen, fent molt més còmode arribar a un gran públic massa. Per això (pel volum) i perquè són empreses que cerquen benefici han de diferenciar qui és massa de qui en vol obtenir un rèdit d'aquesta prescència. No sé si 5000 "amics" és la xifra correcta però aquí és on Facebook creu que algú ja no és massa i passa a ser quelcom diferent.

    Per tant les xarxes social no són una necessitat induïda sinó que responen dins del món virtual a una necessitat real que ja practiquem en el món físic.

    Ara bé, totes són iguals? No. Facebook és la versió mil.zero de l'extingida "second life": vas caminant pel carrer, entre amics i t'hi trobes bars, botigues, empreses, algun que altre "mangui"... Twitter en canvi és com un immens diari: hi llegeixes notícies, comentaris de les notícies a l'estil de cartes al director, alguna animalada, secció contactes i entre tot això anuncis de grans enpreses de manera indiscriminada poc a veure amb Facebook on tot està molt més relacionat amb els nostres interessos. Instagram és la nostra caixa on hi desem les fotos i que només obrim de tant en tant per ensenyar-les a les nostres visites. De totes les altres xarxes com LinkedIn, Pinterest... a dia d'avui encara estan per descobrir majoritàriament.

    Per acabar. En el teu cas és normal i lògic que estiguis més còmode a Facebook (tot i la lleugera decepció que intueixo amb la "fan page") però la reflexió és: què m'hauria d'haver gastat (en €, en temps...) en el món físic per arribar a aquests milers de seguidors virtuals, sempre tenint en compte que són complementaris i no pas substitutius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rubèn!!
      Un bon anàlisis i raonament de la necessitat de les xarxes socials, tu ho has experimentat aquesta setmana, hi ha gent que hi "entra" fàcil i en canvi altres que no volen/poden accedir-hi.
      A la llarga i utilitzades amb seny son un bon aparell per donar-nos a conèixer, sobretot els que tenim quelcom que un pur interès social.
      M'ha agradat com defineixes instagram, una caixa on tens les fotos per "ensenyar"... és una manera de veure-ho, encara que jo li voldria donar una semblança amb facebook, missió impossible... de moment.
      Lo de la "fan page" segurament està preparat perquè paguis per tenir visites i enfocat de cara a les empreses, jo no ho volia veure així però finalment veig que els que m'ho deien tenien raó, evidentment no penso pagar perquè la gent vegi les meves fotos compartides però per altra banda no puc acceptar més gent a la personal, encara que de tant en tant ho faig ja que hi ha gent que desactiva els seus comptes o simplement deixa amistat.
      Està clar que sense aquestes eines no tindria la repercussió que puc tenir amb elles però sempre utilitzant-les amb moderació i sense sentir-te esclavitzat per elles.
      Gràcies i fins dijous!!

      Elimina
  4. #Fail Pere!!! Com pot ser que valoris twitter com la pitjor?!
    És evident que tens raó en una cosa: tries la xarxa en que t'hi sents més còmode. El problema a FB passa per tenir-ne més de 5000 "amics", si fossin un centenar com els meus... :) Com a professional, has fet servir FB com a aparador de la teva feina i ha agafat dimensió, en el meu cas és una xarxa estrictament personal i reservada a gent que conec (pots veure que ets, doncs, una excepció!). En canvi, Twitter per mi ha estat una revolució! Accés directe a les fonts, accés a recursos, col·laboracions, actes, nous interessos, cursos, amistats! Tot depèn del filtre que hi posis i del sentit comú en les interaccions... com a tot arreu, oi? ;) Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. #true Carol!! jeje
      No dic que sigui la pitjor en general però si per mi o al menys per difondre, va tot massa ràpid, noticies curtes i moltes, pim pam i la meva fotografia requereix de calma, serenor i tranquil·litat... i en això facebook no és la millor sinó la menys pitjor, també em queixo de que tots els posts es "perden" massa ràpid i jo no et dic res si tens una fan-page... que en aquestes ho tenen muntat per fer $$ i els que volen màxima audiència han de passar per caixa sinó et quedes com jo, amb un 2-5% de repercussió entre els seguidors però és el que hi ha.
      Tinc les dos xarxes des de la mateixa època i una té el 2000% més de seguidors que l'altre, publicant-hi el mateix, llavors pocs dubtes tinc de quina em permet arribar a més gent. ;-)
      (Tinc que deixar de ser una "excepció" ja!!!) :-))
      Una abraçada

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab