El racó dels meus somnis

Desprès d'un breu parèntesi tornen les entrevistes, aquesta vegada el protagonista no és altre que el José Fernández, un bon amic amb qui sempre compateixo alguna sortida i algun àpat quan vaig a Astúries, un fotògraf a qui admiro des de fa molts anys ja que el considero un referent en alguns apartats de la fotografia de Natura que tant ens apassiona. D'ell en destacaria que és un dels grans coneixedors de la costa asturiana, controla com ningú les condicions atmosfèriques, les marees i arrisca algunes vegades més enllà de lo prudent, coneix el cel, té un gran treball sobre la fotografia estel·lar i és un defensor aferrissat de les fusions lumíniques per aconseguir un ampli rang dinàmic a les seves fotos, no m'enrotllo més i us deixo amb la entrevista: 1 - Defínete como fotógrafo de Naturaleza, principales virtudes/defectos Mi visón fotográfica está fuertemente sesgada por mis gustos del mundo de la pintura y muy especialmente de la corriente romántica que descub...

Nova entrada de la secció "Història d'una fotografia", una secció que em motiva especialment entrada rera entrada i on vull explicar sense embuts el que hi ha darrera de les fotografies que mostro, en aquest cas una erupció del volcà Stromboli. De molts és sabut que els meus tres somnis d'infant era veure un baobab (que vaig aconseguir a Madagascar), una aurora boreal (a Noruega i Islàndia) i un erupció volcànica (a Stromboli) però en aquest cas he triat el que hi ha hagut darrera la visita al volcà per fer una entrada d'aquesta serie. I és que abans de marxar tot eren flors i violes, anar a la illa de Stromboli, pujar al seu cim i veure i fotografiar el volcà en erupció... res més lluny de la realitat... us ho explico. Mira que havia preguntat a algun company que ja hi havia anat abans i havia buscat webs i blocs de gent que relatés les seves aventures per veure les erupcions però en contra del que semblaria, no vaig trobar res, a les webs tot és molt maco i...

Aquest any Montphoto era una cita obligada, celebrava el seu vintè aniversari i no hi volia faltar per tot el que suposava tant a nivell personal com per la gent que ho ha fet possible any darrera any amb en Paco Menbrives capitanejant a tota la "tropa" que hi ha al darrera i que al llarg d'aquest anys s'ha anat convertint en una especie de família, la família Montphoto. El Forat Blau - Premi Especial Comarques de Girona Per això vaig buscar i rebuscar, mirar i remirar que hi presentava per intentar formar part del palmarès d'aquest any ja que intuïa que no seria una tasca fàcil i com s'ha pogut veure així ha estat, el nivell de participació cada vegada és més gran i amb més qualitat, tant dels participants del país com els estrangers, gent amb molt de nom i amb uns treballs reconeguts a nivell internacional. Vaig poder completar les 25 fotos que es poden presentar amb una selecció que creia que tenia alguna possibilitat però si hagués tingut que fer una...