El racó dels meus somnis

Tal com vaig anunciar fa uns dies al facebook, avui us presento una primera prova del nou Samyang AF 14mm F/2.8, el primer objectiu ultra gran angular amb autofocus per montura Canon. La prova no serà tant extensa com voldria ja que he pogut estar poques nits al camp fent fotos degut a la onada de fronts i borrasques que ens han estat visitant aquests dies. En un principi us mostraré dues fotos fetes amb el nou objectiu muntat a la 5D MKIII a ISO 3200 i 6400, foto complerta i cantonades al 100%. Les fotos estan fetes a La Garrotxa, al costat de casa en un cim apartat on no hi ha massa contaminació lumínica. Desprès li tocarà a la 5D MKIV a ISO 3200 i 6400 amb igual format de prova com l'anterior per acabar amb un parell de fotos fetes amb la MKIV i el Canon 24-70mm F/4 L IS que com podeu suposar no és un objectiu especific per nocturnes. Aquestes proves estan fetes des d'un mirador proper a Cala d'Hort a Eivissa amb Es Vedrà com a principal protagonista.  5DMKIII ...

Un nou capítol del darrer viatge a Namíbia, la estada a Etosha, el gran parc de Namíbia, un lloc on la visita és obligada si vas de viatge a aquell país. Les carreteres que hi porten son relativament bones, asfaltades i amb moltes rectes, que permeten accedir-hi amb poques hores des de gairebé tots els llocs emblemàtics. Girafes bevent en un dels waterholes il·luminats Consta de tres grans llocs on allotjar-se, Okakuejo, Halali i Namutoni que estan administrats per Namibia Wildlife Resorts, la empresa oficial del govern que també porta la majoria dels altres grans parcs, com el Namib. La veritat és que estan molt ben gestionats, tenen un preu molt assequible, les instal·lacions son netes i amb un manteniment correcte i en tots ells hi pots menjar d'una forma més que decent i per un preu molt ajustat. El wi-fi és de pagament i va amb uns tiquets que no duren gaire però que et permeten estar en contacte amb l'exterior i en tots tres hi ha una piscina on refrescar-se en les ...

Spitzkoppe era un dels motius que no em podia treure del cap des de que fa uns anys vaig començar a mirar localitzacions de Namíbia, poc a poc es va convertir en una obsessió i no podia imaginar-me un viatge a aquell país sense passar uns dies a aquest lloc. Quan estàvem planificant el viatge i ja amb les dates triades, vaig estar recollint informació de internet i vaig veure que no hi havia masses opcions en quan a allotjament ni intendència així que sense perdre temps vaig contactar amb els que gestionen les reserves del càmping que hi ha dins el parc, curiosament aquest no està dins la xarxa de parcs de NWR (Namib, Etosha, etc) però la comunicació va ser fluida i el preu molt econòmic. Via Làctia amb la Lluna situada dins el típic i emblemàtic arc Actualment és molt fàcil arribar-hi en cotxe ja que només has de conduir uns pocs kilòmetres per les pistes de terra, al menys des de Walvis Bay i la carretera resulta bastant distreta ja que els paisatges son canviants i sorprenents...

Quan vaig tornar a Africa pel meu recent viatge a Namíbia i la primera nit vaig poder gaudir del espectacle nocturn que tenia sobre el meu cap, vaig veure que feia massa temps que no anava al hemisferi sud. Havia estat tants anys anant al nord que m'havia oblidat del encant que té i la atracció tant forta que ens exerceix als que estimem la natura. Aquesta foto d'avui correspon a un petit bosc d'arbres Aloe (Aloe dichotoma) presidits pels Núvols de Magallanes, veritable objectiu d'aquella nit. Els havia vist en diferents ocasions però mai havia pogut captar-los en bones condicions fotogràfiques. Així que era la primera vegada que tenia ocasió de fotografiar-los en les condicions desitjades: - Cel estrellat i net . Per sort els pocs núvols que varen engalanar la posta de sol es varen esvair un cop entrada la nit i només en quedava una petita constància aprop del horitzó. - Absència de contaminació lumínica . La imatge està captada mirant cap al desert del Kalahari...

Avui la història de la fotografia no és el resultat final sinó la "història" que veritablement hi ha darrera, evidentment és una imatge aèria, feta des d'un helicòpter R-44 sense portes, i és que volar sobre el Namib era el veritable objectiu del meu darrer viatge a Namíbia. I en aquesta foto puc resumir el moment clau del viatge, el vol en si, amb aquesta foto de un Toyota Hilux amb la tenda al damunt, idèntic que el que vaig fer servir durant tot el viatge. emmarcat en el camí que porta del parking de vehicles "normals" de Sesriem al de Sossusvlei per vehicles 4x4 i que fa que durant uns 4,5 kms puguis conduir lliurement per sobre la sorra, super-divertit i perillós a la vegada. Durant les 6 vegades que el vaig fer, vaig poder veure una bona colla de vehicles atrapats a la sorra sense poder-ne sortir pels seus propis mitjans, així que quan vaig passar per sobre d'aquest "colega" no vaig poder deixar de fer aquesta foto que reflecteix el que h...

Aquests darrers dies i per no ser menys que en altres èpoques he pogut llegir un piló d'articles a la xarxa publicats per amics o companys on el rerefons era cap on anem o més concretament cap on va la fotografia. Contràriament al que podríeu pensar hi he invertit una bona estona llegint-los ja que alguns anaven més enllà del típic Canon o Nikon, purisme o edició digital, etc. Fa temps segurament m'hagués posicionat d'una manera molt radical, defensant el que creia que era la "veritat absoluta" però el temps, la experiència, les vivències acumulades i molts altres factors han fet que ho miri des de la distància i una mica com si la guerra no anés amb mi i ho podria resumir fàcilment amb "que cada un faci el que li agradi" però sempre afegint al darrera "amb honestedat i sense ànims d'enganyar a ningú" El pas del temps porta a que la tecnologia avanci molt ràpidament, massa fins i tot moltes vegades però està clar que això no ho podem pa...

Fa dos caps de setmana i coincidint amb les  Llàgrimes de Sant Llorenç  (Perseids) vàrem pujar tota la família als Estanys de la Pera on volíem gaudir del espectacle i de pas fer alguna foto pel record. No cal dir que tot estava programat amb antelació, utilitzant el  TPE  tenia clar que no sortiria la Lluna fins molt entrada la nit, també sabíem on tindríem la Via Làctia però hi havia dos factor que no podíem controlar, la meteorologia i la freqüència de caiguda dels estels, dos factors importants però que no ens impedien anar-hi amb il·lusió. Pel camí vàrem proveir-nos de menjar al  Refugi Cap del Rec , d'aquesta manera no hi haurien urgències i podíem estar-hi una bona part de la nit. Estany Gran de la Pera El camí fins l'Estany Gran de la Pera és senzill, sobretot de dia i el pes del material no ens passa factura, en poca estona arribem al estany, era d'hora, teníem temps suficient per buscar un bon enquadrament i explorar racons amb algun component a...