Vik
Un dels lloc on anava amb les localitzacions mes "prefixades" era a Vik, dons tinc un contacte que viu allà i la influencia de les seves fotos em condicionava bastant, però sorpresa!!!
Vaig descobrir un del primers lloc on veritablement em vaig emocionar, la costa de Vik, salvatge, potent, fotogènica...
Tant es així, que no penjaré cap foto dels típics "Trolls" ni de l'església, ni de ...etc...etc.., que no deixen de ser maques, però que segurament tindrà tot aquell que ha anat a Islàndia amb ambicions mes o menys fotogràfiques.
La particularitat de les dos fotos d'avui es que estant fetes a unes hores on la gent "normal" sol dormir i es que quatre companys de viatge, aquell dia ens vàrem pensar i molt si anar a dormir o no, al final, prop de les 4:45 hi vàrem anar, clar, però per llevar-nos a les 6:45!!! Jo començava ja a "trovar-me" a Islàndia!!!
Reflex fet de camí de tornada cap a Vik, desprès d'haver fet la posta i sortida en una mateixa sessió dalt d'un penya-segat proper...
Portàvem dos dies a Islàndia i el mal temps, la boirina i sobretot el vent ens havia acompanyat, quan des del cotxe vàrem veure aquesta llacuna, quieta, amb les primeres llums...cap de nosaltres quatre ho va dubtar, ens vàrem oblidar de la son... i cap a fer el reflex s'ha dit, aquí en teniu una petita mostra, de color, de simetria, amb un toc abstracte o simplement una visió original, està feta a les 4:01 de la matinada, amb trípode i polaritzador ;)
Minuts abans i des del cim de la roca que es veu en el reflex anterior, vàrem poder veure com el cel encara estava rogent de la posta...i ja es veient les primeres llums que volien sortir per darrere del glacera que teníem davant...es pot distingir fàcilment amb els dos diferents tons càlids, a l'esquerra la posta, ataronjada, i a la dreta la sortida, mes groguenca, que seria 10 minuts desprès, un paisatge a mes, condimentat per les boires de les planes que teníem a sota...Com ja els vaig comentar a alguns companys de viatge, per mi, aquell va estar realment en meu primer dia del viatge a Islàndia i els dono les gràcies per haver-se quedat amb mi, quan lo "normal i assenyat" hagués estat anar a dormir... :)
La foto està feta a les 3:18, amb trípode, polaritzador i degradat neutre de 0,6.
Vaig descobrir un del primers lloc on veritablement em vaig emocionar, la costa de Vik, salvatge, potent, fotogènica...
Tant es així, que no penjaré cap foto dels típics "Trolls" ni de l'església, ni de ...etc...etc.., que no deixen de ser maques, però que segurament tindrà tot aquell que ha anat a Islàndia amb ambicions mes o menys fotogràfiques.
La particularitat de les dos fotos d'avui es que estant fetes a unes hores on la gent "normal" sol dormir i es que quatre companys de viatge, aquell dia ens vàrem pensar i molt si anar a dormir o no, al final, prop de les 4:45 hi vàrem anar, clar, però per llevar-nos a les 6:45!!! Jo començava ja a "trovar-me" a Islàndia!!!
Reflex fet de camí de tornada cap a Vik, desprès d'haver fet la posta i sortida en una mateixa sessió dalt d'un penya-segat proper...
Portàvem dos dies a Islàndia i el mal temps, la boirina i sobretot el vent ens havia acompanyat, quan des del cotxe vàrem veure aquesta llacuna, quieta, amb les primeres llums...cap de nosaltres quatre ho va dubtar, ens vàrem oblidar de la son... i cap a fer el reflex s'ha dit, aquí en teniu una petita mostra, de color, de simetria, amb un toc abstracte o simplement una visió original, està feta a les 4:01 de la matinada, amb trípode i polaritzador ;)
Minuts abans i des del cim de la roca que es veu en el reflex anterior, vàrem poder veure com el cel encara estava rogent de la posta...i ja es veient les primeres llums que volien sortir per darrere del glacera que teníem davant...es pot distingir fàcilment amb els dos diferents tons càlids, a l'esquerra la posta, ataronjada, i a la dreta la sortida, mes groguenca, que seria 10 minuts desprès, un paisatge a mes, condimentat per les boires de les planes que teníem a sota...Com ja els vaig comentar a alguns companys de viatge, per mi, aquell va estar realment en meu primer dia del viatge a Islàndia i els dono les gràcies per haver-se quedat amb mi, quan lo "normal i assenyat" hagués estat anar a dormir... :)
La foto està feta a les 3:18, amb trípode, polaritzador i degradat neutre de 0,6.
Unes fotos molt maques pere. Tot i que com dius les altres fotos típiques també són molt maques crec que es tot un encert diferenciar-se del grup per fer-ne d'altres (suposo que les típiques també les vas fer).
ResponEliminaPer cert aquest contacte teu, fotógraf, que viu a Vik, té alguna web, flickr, 500px o blog per fer-li una visita?
Salut!
Las dos son realmente fantasticas !! cada una tiene su momento,si tubiera que elegir no sabria por cual decantarme,eres un crack Pere !!
ResponEliminaUn abrazo campeón...
Evidentment Daniel que les vaig fer..., però ja fa temps que no m'agrada centrar-me en el que ja està fet, està be tenir-ho...però penso que has de fer quelcom teu, original...i que potser d'aquí un temps formin part de "les típiques" :))
ResponEliminaUna abraçada!!
Gràcies per els teus elogis Raimon.
ResponEliminaUna abraçada company!!
Espectaculares las dos, distintos motivos, distintos tonos, contrastados...tampoco sabría con cual quedarme, bueno si, con la experiencia que vivisteis esa noche...o era día? :)
ResponEliminaUn beso!
Fantàstiques, sobre tot la de la posta i sortida, fa reviure els moments màgics dels que vam gaudir a canvi d'hores de son.
ResponEliminaUna abraçada.
segueixo bocabadat veient les teves captures, estic fent el viatge "nofet", gràcies a fotos com aquestes...
ResponEliminaespero poder-hi anar algun cop
s@lut, Pere
Has acertado Eva, lo mejor... la experiencia, sin duda :))
ResponEliminaGracias por la visita!
Un petó!
Va estar un plaer compartir aquests "moments" amb Tu, Araceli... però això ja ho saps, eh? ;)
ResponEliminaUn petó!
Ric@rd!
ResponEliminaTu també tindries aquestes fotos, segur que no haguessis anat a dormir...jejeje... i, segur que ho veuràs!!!
Una abraçada!
Jejejejeeje... Aixó si que és disfrutar de l'aventura de la fotografia.
ResponEliminaL'ultima esta genial.
Sí, les postals, quan vas a llocs així les has de portar de tornada, però cercar coses diferents és el que té més mèrit.
ResponEliminaMolt xules totes dues, si bé la segona m'enamora.
Salut!
De vagades,separar-se del grup,es la millor opció per obtenir,meravelles com aquestes.
ResponEliminaCrec que ja,som uns quants que, ens contenta que haguessis pres aquesta,decisió.
La primera es genial, la segona,m'encanta.
Un petó!
Oooohh! Estic gaudint moltíssim amb les fotografies d'Islandia!!!
ResponEliminaEnhorabona, Uns colors i unes llums increibles.
Seguint el teu nivell.
Moltes felicitats Pere.
Espero que en pengis moltes més.
Bon estiu!!
Si Esteve, ja em coneixes... allà vaig començar a conèixer Islàndia ;)
ResponEliminaTe ja tinc la càmera rovellada :)))
Fins aviat!!!
Gràcies Dr!!!
ResponEliminaEspero que d'Eivissa en portem quelcom mes que postals també ;)
Una abraçada!
Esther no es que ens separéssim, de fet ens vàrem quedar quan la resta de la gent va marxar...res mes :)
ResponEliminaSon lloc on potser no tornarem mai, com per anar a dormir estava jo...jejeje...
Un petó!
Seguiré amb tot el viatge aquest cop Joan, no ho havia fet mai, però així faig una seria "complerta" i ja deixo reposar la resta :)
ResponEliminaBones vacances!!!
Una abraçada!
Com per perdre's un espectacle així!!! Ni jo aniria a dormir!!
ResponEliminaEn un lloc tant fabulós!!
Ni loca!!!
Ben fet, ben aprofitat!!
Aquí ens mostres la recompensa, rebuda, un gran espectable, visual.
;)
Ja ho sé Esther, quan t'agrada tant la natura no et pots estar per son i gana...i mes si estàs tant lluny de casa ...
ResponElimina:))
Quin contrast de situacions, tonalitats, ambdues m'agraden molt i tot i haver-ho viscut no deixa de sorprendre que a aquelles hores hi hagués unes escenes tan maques. S'entén que estimulin el desig de continuar amb la càmera i aparcar la son....
ResponEliminaGràcies per compartir aquestes imatges i felicitats Pere !
un petó
Si Mercè, un contrast molt gran en un espai molt petit i en un temps relativament curt (40 minuts aproximadament i uns 500 metres d'un lloc a l'altre), això aquí no ho veurem mai, només en llocs propers als pols es pot donar aquesta circumstància :)
ResponEliminaGràcies per la visita Mercè i fins demà!
Un petó!
i segueixo...buf...això va "in crescendo" !!!! :-) No sabria amb quina quedar-me...segurament amb totes dues!
ResponEliminaLa dels reflexes és tant perfecte que no pots deixar de mirar-la i mirar-la....
La de les boires ...no em diguis "cursi"...bé diguem-ho si vols...però la miro i la miro...i vés per on se'm repeteix"romàntica"...perquè? no sé...potser estar-se assegut contemplant un paisatge com aquest segurament... és un moment molt dolç?
i ara que ja m'he posat al dia...més...please!!! :-)
Un moment??? no una nit...dolça ;)
ResponEliminaPer poquet no anem a dormir, ja havia sortit el sol feina mes d'una hora quan ens ficàvem al llit :))
Estic amb tu, de triar-ne una, ara mateix tampoc sabria quina triar....la del reflex la tinc de fons d'escriptori i en gran, a 27" es "maqueta" ;)
En vindran mes....
Un petó!!!