Vik

Un dels lloc on anava amb les localitzacions mes "prefixades" era a Vik, dons tinc un contacte que viu allà i la influencia de les seves fotos em condicionava bastant, però sorpresa!!!
Vaig descobrir un del primers lloc on veritablement em vaig emocionar, la costa de Vik, salvatge, potent, fotogènica...
Tant es així, que no penjaré cap foto dels típics "Trolls" ni de l'església, ni de ...etc...etc.., que no deixen de ser maques, però que segurament  tindrà tot aquell que ha anat a Islàndia amb ambicions mes o menys fotogràfiques.
La particularitat de les dos fotos d'avui es que estant fetes a unes hores on la gent "normal" sol dormir i es que quatre companys de viatge, aquell dia ens vàrem pensar i molt si anar a dormir o no, al final, prop de les 4:45 hi vàrem anar, clar, però per llevar-nos a les 6:45!!! Jo començava ja a "trovar-me" a Islàndia!!!
Reflex fet de camí de tornada cap a Vik, desprès d'haver fet la posta i sortida en una mateixa sessió dalt d'un penya-segat proper...
Portàvem dos dies a Islàndia i el mal temps, la boirina i sobretot el vent ens havia acompanyat, quan des del cotxe vàrem veure aquesta llacuna, quieta, amb les primeres llums...cap de nosaltres quatre ho va dubtar, ens vàrem oblidar de la son... i cap a fer el reflex s'ha dit, aquí en teniu una petita mostra, de color, de simetria, amb un toc abstracte o simplement una visió original, està feta a les 4:01 de la matinada, amb trípode i polaritzador ;)
Minuts abans i des del cim de la roca que es veu en el reflex anterior, vàrem poder veure com el cel encara estava rogent de la posta...i ja es veient les primeres llums que volien sortir per darrere del glacera que teníem davant...es pot distingir fàcilment amb els dos diferents tons càlids, a l'esquerra la posta, ataronjada, i a la dreta la sortida, mes groguenca, que seria 10 minuts desprès, un paisatge a mes, condimentat per les boires de les planes que teníem a sota...Com ja els vaig comentar a alguns companys de viatge, per mi, aquell va estar realment en meu primer dia del viatge a Islàndia i els dono les gràcies per haver-se quedat amb mi, quan lo "normal i assenyat" hagués estat anar a dormir... :)
La foto està feta a les 3:18, amb trípode, polaritzador i degradat neutre de 0,6.

Comentaris

  1. Unes fotos molt maques pere. Tot i que com dius les altres fotos típiques també són molt maques crec que es tot un encert diferenciar-se del grup per fer-ne d'altres (suposo que les típiques també les vas fer).

    Per cert aquest contacte teu, fotógraf, que viu a Vik, té alguna web, flickr, 500px o blog per fer-li una visita?

    Salut!

    ResponElimina
  2. Las dos son realmente fantasticas !! cada una tiene su momento,si tubiera que elegir no sabria por cual decantarme,eres un crack Pere !!

    Un abrazo campeón...

    ResponElimina
  3. Evidentment Daniel que les vaig fer..., però ja fa temps que no m'agrada centrar-me en el que ja està fet, està be tenir-ho...però penso que has de fer quelcom teu, original...i que potser d'aquí un temps formin part de "les típiques" :))
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  4. Gràcies per els teus elogis Raimon.
    Una abraçada company!!

    ResponElimina
  5. Espectaculares las dos, distintos motivos, distintos tonos, contrastados...tampoco sabría con cual quedarme, bueno si, con la experiencia que vivisteis esa noche...o era día? :)
    Un beso!

    ResponElimina
  6. Fantàstiques, sobre tot la de la posta i sortida, fa reviure els moments màgics dels que vam gaudir a canvi d'hores de son.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. segueixo bocabadat veient les teves captures, estic fent el viatge "nofet", gràcies a fotos com aquestes...
    espero poder-hi anar algun cop
    s@lut, Pere

    ResponElimina
  8. Has acertado Eva, lo mejor... la experiencia, sin duda :))
    Gracias por la visita!
    Un petó!

    ResponElimina
  9. Va estar un plaer compartir aquests "moments" amb Tu, Araceli... però això ja ho saps, eh? ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  10. Ric@rd!
    Tu també tindries aquestes fotos, segur que no haguessis anat a dormir...jejeje... i, segur que ho veuràs!!!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Jejejejeeje... Aixó si que és disfrutar de l'aventura de la fotografia.
    L'ultima esta genial.

    ResponElimina
  12. Sí, les postals, quan vas a llocs així les has de portar de tornada, però cercar coses diferents és el que té més mèrit.
    Molt xules totes dues, si bé la segona m'enamora.
    Salut!

    ResponElimina
  13. De vagades,separar-se del grup,es la millor opció per obtenir,meravelles com aquestes.
    Crec que ja,som uns quants que, ens contenta que haguessis pres aquesta,decisió.
    La primera es genial, la segona,m'encanta.
    Un petó!

    ResponElimina
  14. Oooohh! Estic gaudint moltíssim amb les fotografies d'Islandia!!!
    Enhorabona, Uns colors i unes llums increibles.
    Seguint el teu nivell.
    Moltes felicitats Pere.
    Espero que en pengis moltes més.
    Bon estiu!!

    ResponElimina
  15. Si Esteve, ja em coneixes... allà vaig començar a conèixer Islàndia ;)
    Te ja tinc la càmera rovellada :)))
    Fins aviat!!!

    ResponElimina
  16. Gràcies Dr!!!
    Espero que d'Eivissa en portem quelcom mes que postals també ;)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  17. Esther no es que ens separéssim, de fet ens vàrem quedar quan la resta de la gent va marxar...res mes :)
    Son lloc on potser no tornarem mai, com per anar a dormir estava jo...jejeje...
    Un petó!

    ResponElimina
  18. Seguiré amb tot el viatge aquest cop Joan, no ho havia fet mai, però així faig una seria "complerta" i ja deixo reposar la resta :)
    Bones vacances!!!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  19. Com per perdre's un espectacle així!!! Ni jo aniria a dormir!!
    En un lloc tant fabulós!!
    Ni loca!!!
    Ben fet, ben aprofitat!!
    Aquí ens mostres la recompensa, rebuda, un gran espectable, visual.
    ;)

    ResponElimina
  20. Ja ho sé Esther, quan t'agrada tant la natura no et pots estar per son i gana...i mes si estàs tant lluny de casa ...

    :))

    ResponElimina
  21. Quin contrast de situacions, tonalitats, ambdues m'agraden molt i tot i haver-ho viscut no deixa de sorprendre que a aquelles hores hi hagués unes escenes tan maques. S'entén que estimulin el desig de continuar amb la càmera i aparcar la son....
    Gràcies per compartir aquestes imatges i felicitats Pere !
    un petó

    ResponElimina
  22. Si Mercè, un contrast molt gran en un espai molt petit i en un temps relativament curt (40 minuts aproximadament i uns 500 metres d'un lloc a l'altre), això aquí no ho veurem mai, només en llocs propers als pols es pot donar aquesta circumstància :)
    Gràcies per la visita Mercè i fins demà!
    Un petó!

    ResponElimina
  23. i segueixo...buf...això va "in crescendo" !!!! :-) No sabria amb quina quedar-me...segurament amb totes dues!
    La dels reflexes és tant perfecte que no pots deixar de mirar-la i mirar-la....
    La de les boires ...no em diguis "cursi"...bé diguem-ho si vols...però la miro i la miro...i vés per on se'm repeteix"romàntica"...perquè? no sé...potser estar-se assegut contemplant un paisatge com aquest segurament... és un moment molt dolç?
    i ara que ja m'he posat al dia...més...please!!! :-)

    ResponElimina
  24. Un moment??? no una nit...dolça ;)
    Per poquet no anem a dormir, ja havia sortit el sol feina mes d'una hora quan ens ficàvem al llit :))
    Estic amb tu, de triar-ne una, ara mateix tampoc sabria quina triar....la del reflex la tinc de fons d'escriptori i en gran, a 27" es "maqueta" ;)
    En vindran mes....
    Un petó!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab