Fi de festa

Sense gairebé temps de desfer les maletes, penjo avui aquesta imatge-resum del que ha estat una setmana fantàstica en tots els aspectes al País Basc... si.. ja sé que això es Belchite..jeje.. però avui només vull dedicar-li a la meva filla, la Laia, que en tot moment m'ha fet costat en el moments durs, les hores intempestives, moments de fred, de calor, de gana, de mullena i fins i tot d'esgotament.



Aquesta foto pot resumir, matinades impressionants per veure la posta de lluna al mar a Gaztelucgache, esperar fins a altes hores de la nit a Azkorri per veure la via làctia sobre el mar, "escalar" per penya-segats a Laga i Gaztelugache per buscar el millor pla, esperar sota la fina pluja una espurna de llum per fer "la foto" buscada.. etc...etc...etc...

I, també dedicar-li a l'Andoni Lamborena, amb el que vàrem compartir el millor racó d'Azkorri i que sens dubte sense un parell d'indicacions seves, segur que no haguéssim trobat la fageda d'Otxarreta ni hagués aconseguit la foto que volia i que portava al cap de Gaztelugache.

I, com a colofó, tarda-nit a Belchite, que ens va encantar i que segur que aviat i tornarem.

Canon 5D Mark II, Canon EF24-105mm f/4L USM, a 47mm. 5 segons a f/4 ISO 400 i trípode.

Comentaris

  1. Belchite es un lugar espectacular y con mucho tema fotografico, me alegro que tu viaje te haya sido fructifero Pere.

    Un abrazo amigo...

    ResponElimina
  2. Osti tu, ¿que encara estàs de vacances?
    Bona foto. Aquesta noieta té ànima fotogràfica, sino no s'aguanta tot això.
    Bona foto.

    ResponElimina
  3. Què bé que hagis contagiat aquesta bogeria a la teva filla!
    Bona foto, Pere!

    ResponElimina
  4. Carai Pere, no arribes d'un lloc que te’n vas a un altre! Quan processes?

    Per fi he trobat el problema pel que no em deixava escriure al teu blog, tenia bloquejades les cookies de «blogger.com» i no em sortia la imatge de verificació.

    Són esgarrifants les ruïnes de Belchite i donen molt joc. Es molt maco que la teva filla et segueixi amb les fotos, els adolescents són complicats.

    ResponElimina
  5. Ja veig pel que expliques que has pogut perseguir les imatges somniades, me n'alegro molt i també et felicito per aquesta filla que tens, segur que compartir la il.lusió de viure i intentar captar imatges especials amb ella hi ha donat molt més valor.
    Un petonàs a tots dos !

    ResponElimina
  6. Raimon, Belchite ens va encantar, hi tornaré segur!
    Gràcies per la visita.

    Mira qui parla, serà que tu no ho fas, oi? ;-)
    Gràcies per passar Pepet.

    Així ho espero Ester, i que sigui molt millor que jo, de moment va per bon camí.
    Gràcies per la visita.

    Ja era hora Paco!!!! Jajaja..
    Espero que la meva filla no perdi mai aquesta afició...
    I.. Belchite de nit.. no vegis.. estàvem nosaltres sols i un parell de nois de Madrid que posaven gravadores per tot arreu ;-)
    Ens veiem!

    Perseguir i atrapar Mercè, aquest cop, he portat el sarró ben ple, ara tocarà classificar i seleccionar, la feina mes feixuga, però s'ho val.
    Gràcies per passar.
    Un petó.

    ResponElimina
  7. quina sort que la teva filla segueixi aquesta gran afició.
    Seria una de les coses que més feliç amb faria que les meves filles seguissin aquesta afició.

    Salut Pere

    ResponElimina
  8. Espero que no es torci, gràcies per la visita Jordi!

    Laia :*

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab