El racó dels meus somnis

Un lloc de culte per els fotògrafs de natura sens dubte és San Juan de Gaztelugache i els seus voltants, un indret paradisíac prop de Bakio a Biscaia. En el meu darrer viatge vaig tenir la sort de poder-hi anar un parell de vegades, només arribar va coincidir amb la posta de sol i just el darrer dia, amb nit de lluna plena, i vaig poder veure com aquesta es posava dins el Cantàbric mentre la marea anava deixant pas a una gran quantitat de roques que al arribar estaven submergides. Un espectacle molt recomanable, tant si ets un obsés de la fotografia com si ets un enamorat de la natura, dos característiques amb les que em sento identificat. La part no "visible" d'aquesta sessió fotogràfica es que, evidentment ets tens que llevar a unes hores intempestives, has de fer un bon trajecte a les fosques i desprès de tot, al arribar has d'esperar que amb la baixada de la marea, sorgeixi un camí que no veus i que et doni pas a la localització que tenies prevista, immersa so...

Sovint parlant amb els companys, sorgeix el dilema de si cal “perdre” el temps quan el cel està pla, absent total de núvols, per anar a fer una sortida o una posta de sol al mar o al nostre racó preferit… Amb la foto d’avui vull que jutgeu vosaltres mateixos i arribeu a una conclusió sobre el qüestió d’aquest debat. La posada en escena era aquesta: Viatge “fotogràfic” al País Basc, planificat amb detall, cuidant aspectes com les marees i la meteorologia, localitzacions etc. Segons el planning tocava Barrika, dinem a Sopelana, molt aprop del lloc en qüestió i fregant-nos les mans tot mirant un cel espectacular, ple de núvols… A mesura que es va anar passant la tarda i acostant-se la posta de sol, el cel va quedant net, es va buidar dels núvols que ens havien acompanyat bona part del dia. Que fem?... ens preguntàvem. Dons sens dubte vàrem baixar les escales i cap a la platja de Barrika, les localitzacions memoritzades, la marea al punt i el cel… que comença a agafar un to taron...

Feia dies que tenia ganes de fer una circumpolar on per la llum i color no es pogués distingir massa si era de dia o de nit, simplement que el que ho determinés fos les traces deixades per les estrelles, be, aquest divendres passat, vaig veure com el cel es netejava de núvols i deixava entreveure que a una mica d'alçada hi hauria una atmosfera transparent, els ingredients necessaris per dur a terme el meu projecte. En segons vaig determinar el lloc en qüestió i m'hi vaig dirigir ràpidament, l'enquadrament tenia que ser quelcom mes original que les "tradicionals" fotos de circumpolars sempre amb la Polar en un del terços superior, vaig decidir centrar-la, com si d'un remolí es tractes i gràcies a una llarga i única, exposició de 1.800 segons, donar vida i color al entorn que m'envoltava. Fins i tot es varen afegir a "la festa" uns petit núvols alts, que emergien per sobres el Pirineu i van donar el toc càlid que trencava la fredor de la foto. ...

M'he decidit a pujar aquesta foto de la Fageda d'en Jordà (Garrotxa) com a avis per els que la tingueu com a objectiu fotogràfic, dons amb el vent i els canvis climàtics tant sobtats dels darrers dies, els arbres s'estan quedant sense fulles, aquest cap de setmana passat estava esplendorosa i plena de color, amb l'ajuda de la boira i la pluja que feien de difusor, es podien aconseguir fotos amb uns colors que moltes vegades es difícil de veure. Aquesta foto d'avui esta feta sota una fina pluja aquest diumenge al matí, amb l'afegit que gairebé estava sol, donat el mal temps i que no hi havia cap mena d'ombra ni reflex. Em va agradar aquest arbre caigut en forma d'arc i vaig aprofitar per composar la foto amb ell com a protagonista central, buscant l'originalitat enmig d'una fageda mes que fotografiada. Espero que us agradi i que pugueu aprofitar els poquets dies de color que li queden aquest any. Canon 5D Mark II, Canon EF 24-105mm f/4L US...

Si hi ha una fageda famosa a Espanya, sens dubte que es la de Otxarreta, un lloc que ha servit d’inspiració fins i tot a Jose B. Ruiz per la portada del seu darrer llibre “Composición en Fotografia”, un lloc on jo he estat per segona vegada aquest any, esperant fer una foto amb boira i amb el riuet ple d’aigua, amb colors de tardor i amb un aire entre fantàstic i misteriós, però un altre cop he tingut que marxar sense fer la foto buscada, dons tampoc aquest cop havia el caudal d’aigua esperat, la tardor no es manifestava amb tota la seva força i fins i tot just arribar es va dissipar la boira. El cas es que, ja de camí cap al restaurant que hi ha a l’Alt de Barazar, marxa el sol i comença a caure una fina pluja, la cara em va canviar de cop, giro el cotxe i de caps a la fageda, munto el polaritzador, el trípode i vaig poder gaudir d’una llum i uns colors que no eren com havia imaginat, però que si em va deixar suficientment satisfet, visual i fotogràficament amb imatges com la d’av...

La tardor ha arribat al Berguedà!!! I amb quina força, hem tingut la sort de estar allà en dos d'aquells escassos 4 dies en que els colors prenen tot el protagonisme en el paisatge, desenes de fotografies, kilòmetres, caminades, mullenades, queden enrere i deixen pas al record de uns colors de tardor intensos, on el groc, taronja i vermell competien per deixar en un segon terme al verd característic i a fe que ho han aconseguit!! L'imatge d'avui es un tros del Moixeró, just a l'hora en que el sol s'amagava, regant amb els seus darrers rajos daurats les crestes que sobresortien en mig de la boira, jo no portava el cotxe... però quan vaig veure aquest espectacle, us juro que vaig frenar!!! No sé si el Jordi , el nostre company i guia ho va notar, però si que segur que va sentir: Aquí!!!! i es que no era plan deixar passar aquest racó, moment i llum que ara comparteixo, es mereix una menció especial per la seva paciència i per haver encertat en totes les localitzac...