Remolí

Feia dies que tenia ganes de fer una circumpolar on per la llum i color no es pogués distingir massa si era de dia o de nit, simplement que el que ho determinés fos les traces deixades per les estrelles, be, aquest divendres passat, vaig veure com el cel es netejava de núvols i deixava entreveure que a una mica d'alçada hi hauria una atmosfera transparent, els ingredients necessaris per dur a terme el meu projecte.


En segons vaig determinar el lloc en qüestió i m'hi vaig dirigir ràpidament, l'enquadrament tenia que ser quelcom mes original que les "tradicionals" fotos de circumpolars sempre amb la Polar en un del terços superior, vaig decidir centrar-la, com si d'un remolí es tractes i gràcies a una llarga i única, exposició de 1.800 segons, donar vida i color al entorn que m'envoltava.
Fins i tot es varen afegir a "la festa" uns petit núvols alts, que emergien per sobres el Pirineu i van donar el toc càlid que trencava la fredor de la foto.

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 17mm. 1800 segons + 1800 segons de reducció de soroll a f/4 ISO 100 i trípode.

Comentaris

  1. Mercè15 de novembre del 2010, a les 19:30

    Fantàstica !
    Veig que ja vas començar el cap de setmana de forma genial, fotogràficament parlant.
    Un petó

    ResponElimina
  2. Montse15 de novembre del 2010, a les 20:19

    És que ja no sé que comentar-te...fantàstica? excel.lent? ....no sé només dir-te que m'he enganxat a l'entrega setmanal i que ahir ja la vaig trobar a faltar!!!!
    Una meravella, Pere, com sempre, i cada vegada sorprenent!
    Bona setmana!

    ResponElimina
  3. RoGraJo16 de novembre del 2010, a les 0:54

    La trobo extraordinària. Sobren les paraules.

    ResponElimina
  4. Pere Soler16 de novembre del 2010, a les 19:15

    Si Mercè, aquella nit va estar un bon precedent de tot el que aniria passant, fotogràficament, poques fotos, molt poques, però eren les que volia ;-)
    Un petó.

    Montse, m'ha agradat això de l'entrega setmanal jajaja, ahir estava a Astúries. Gràcies per el teu suport!
    Un petó.

    Gràcies per passar RoGraJo, tens un bloc ple de bona musica, al menys a mi m'agrada! :)

    ResponElimina
  5. Xavi Piera16 de novembre del 2010, a les 19:37

    eperar una horeta, val la pena...
    abriga´t que per les nits ja fa rasca!!

    salut company!! la Polar de collons!!!

    ResponElimina
  6. Esther Bahi f o t o g r a f i a16 de novembre del 2010, a les 21:52

    Pere, si es que "dónde pones el ojo,pones la cámara" i fas una presiosa imatge.
    Amb ja tens,dues fans,enganxades a l'entrega setmanal.
    Salut, que fa fred i fotos,petons.

    ResponElimina
  7. Jordi Amela16 de novembre del 2010, a les 22:03

    Molt bona Pere, aixó de la Polar ho tinc pendent.
    Realment vas aconseguir el que volies, sembla de dia.

    Salut

    ResponElimina
  8. Pere Soler16 de novembre del 2010, a les 22:26

    Hola Xavi!!
    Si que fa fred, i als cims encara mes jajaja, però també es el millor moment per fer fotos com la d'avui.

    Ja comptava amb tu Esther, espero donar-vos motius per seguir enganxades! ;-)
    Un petó.

    Si Jordi, aquest va estar un dels objectius d'aquella nit i el resultat va estar l'esperat, l'altre es mereix una nova entrada.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Unknown18 de novembre del 2010, a les 14:45

    Cóm contrasta el moviment del cel amb la tranquilitat del paisatge! els nuvols van entrar fins el punt just. Molt bona Pere

    ResponElimina
  10. Pere Soler20 de novembre del 2010, a les 11:46

    Hola Paco, quan de temps!!!
    Gràcies per passar!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

Imatge
Aquest cap de setmana he pogut dur a terme una de les fites que tenia pendents des de fa temps i que era fotografiar la Cova del Bisbe (La Garrotxa) per dintre i sense llum, només amb una llarga exposició, la següent foto es un dels resultats desprès de 5 segons, feta amb trípode i amb cable disparador, vaig provar amb mes exposició fins a 17 segons i varen sortir uns colors de les parets que no m'hagués pensat mai... A banda de la dificultat de la foto en si, cal afegir la de portar el material fins allà dalt, trípode inclòs ( uns 8.5 Kgs), dons el camí no es del tot fàcil i en alguns llocs fins i tot cal grimpar una mica.   De camí no varen voler desaprofitar l'ocasió de la bona llum que hi havia al pont de Llierca per fer unes quantes fotos, primant la composició i enquadrament. La que segueix n'és una mosta:
Més informació

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Imatge
El passat 9 de gener vaig poder participar en una de les jornades organitzades per Xatrac - La Casa del Mar a la Casa de la Cultura de Lloret de Mar " IMATGES QUE INSPIREN " on a partir de les imatges premiades al concurs Montphoto - 2018, els alumnes varen fer una votació i un treball sobre les mateixes. Una de les imatges que vaig incloure a la presentació Vaig tenir la sort de que una de les meves imatges presents a la exposició fos una de les més votades pels alumnes de 10 i 11 anys i em varen convidar a fer una petita presentació del meu treball i també donar resposta a les preguntes dels alumnes que havien fet un treball previ sobre les imatges escollides. Amb el Paco Membrives fent la presentació Amb la companyia de Santi Escartín , director de Xatrac i part del seu equip, ( Marta Muñoz i Meritxell Casellas) i Paco Membrives , director de Montphoto , vàrem fer la presentació desprès d'haver inaugurat l'acte les autoritats municipals de Lloret
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men
Més informació