El racó dels meus somnis

Fa uns mesos vaig descobrir un cim a l'Alta Garrotxa on en una nit sense núvols es pot observar el cel amb una claredat aclaparadora. Una de les avantatges es que hi puc accedir-hi amb el 4x4 fins el cim mateix, el que hem permet guarir-mi quan fa molt fred o simplement quan faig una llarga exposició, tipus circumpolar. He volgut acomiadar l'any al meu bloc amb aquesta imatge nocturna, com a exemple d'instants únics que he viscut aquest 2010 i com a desig i propòsit per el 2011 de seguir-ne buscant i compartint, esperant que cada cop siguin mes sorprenents i mes impactants, dons aquesta obsessió que tinc per afició i que anomenem fotografia, sovint m'ha portat a veure, viure i captar instants inimaginables , que, quan no estas ficat dins aquest mon, no et pots ni imaginar, a fer-me particip de meravelles de la natura que semblava que estaven allà esperant que arribes jo amb la càmera, tal com deia l'Ansel Adams: «Hay ocasiones en que llego a un lugar en el momen...

Ja s'acosta fi d'any, es moment de fer un resum de com ha anat el 2010, fotogràficament parlant, tinc que dir que el balanç es totalment positiu. Ha estat un any mes d'aprenentatge, d'innumerables sortides a hores intempestives, desaconsellables per la majoria de gent, de viatges, de busca constant de les "bones llums" fotogràfiques, el premi Blocs Catalunya 2010, en definitiva un any per recordar. Com per recordar tota la vida va estar el viatge a Madagascar, un viatge somniat des de petit, per això avui us pujo una foto d'un lèmur, no un lèmur qualsevol, sinó del Sifaka diadema (Propithecus diadema), tot i que tinc que aclarir que aquest retrat està fet a un exemplar que estava en semi-captivitat, en una mena de illa dels Lemurs al Vakona Forest Lodge dintre del Park d'Ansasibe-Mantadia. Un lloc on els vèrem tenir a tocar, no tant sols els d'aquesta especie, sinó també els Varecia variegata variegata, que només havia vist molt de lluny al Zo...

Ja fa dies que estic sense ADSL i en previsió de que hi pugui estar uns quants dies mes (dons el plaç estimat s'acaba el 28-12...... carai!! quina coincidència...), us volia desitjar a tots els seguidors: BON NADAL i UN MOLT FELIÇ ANY 2011!!!! La foto es fruit de la darrera nevada, la del març d'aquest any, em va sobtar els tons càlids que hi havien en mig de tanta fredor i vaig pensar que podia ser ideal com a felicitació de nadal. Espero que us agradi!!!

Entre Blanes i Cadaqués, com diu la cançó... podem gaudir d'una espectacular Costa Brava, plena de cales i caletes on poder-s'hi perdre, viure-hi moments màgics en forma de sortides i postes de sol o simplement gaudir d'un bon bany. En aquesta època, allunyada de les fortes calors, aquestes cales tenen un encant especial, dons hi pots acompanyar l'extrema bellesa amb una pau i solitud molt engrescadores. Ja fa unes setmanes que aprofito el dies curts per poder fotografiar aquestes localitzacions amb llums i colors que en altres estacions ho tindria que fer en hores intempestives, la foto d'avui es correspon a una d'aquestes localitzacions que em te el cor robat, dons s'hi poden fer tant sortides com postes de sol i que mai et defrauden. Vaig aprofitar les restes d'una tempesta que havia descarregat uns kilòmetres mes al nord per omplir de color la posta de sol i la velocitat adaptada al onatge per omplir la part inferior amb el dibuix que formava el ...

que vaig carregar la darrera foto del meu poble a la xarxa, la veritat es que no tenia pas pensat de penjar-la avui, tenia una marina preparada, d'un racó de Lloret que es molt famós, i del que algunes fotos varen resultar premiades al darrer concurs de Montphoto i com molt be va dir el seu president, el Paco, aquests dies seria una processió de fotògrafs per aquells indrets, només cal donar una ullada a flickr i sabreu de que parlo, concretament diumenge al matí, ja fet públic el veredicte, es varen trobar en el lloc uns 20, en dos grups mes o menys organitzats, tinguen en compte que quan hi vaig sol, de vegades em faig nosa jo mateix, podeu imaginar-vos com va transcorre la sessió :) He triat dons, una semi-nocturna del meu poble, feta des del meu racó preferit i amb la complicitat de la forta contaminació lumínica d'Olot, que es troba al darrera. Quan vaig anar a fer-la portava al cap de donar un fort dramatisme a la panoràmica i li donava voltes a utilitzar algun filtre d...

Avui toca macro, aquest any no he estat tant productiu amb els insectes, potser en part, perquè m’he bolcat mes al paisatge i a la fotografia nocturna, però els petits mons estan dintre meu, m’han acompanyat des de els inicis i ha estat la major motivació fotogràfica que he tingut fins ara. Serveixi aquesta introducció per presentar-vos aquest saltamartí penjat sota una flor que em vaig trobar a primeres hores del matí, suposo que va estar la postura amb la que va passar tota la nit, veient el mon al reves, de cap per vall, vigilant que cap bestiola mes gran se'l cruspís. Em va donar la sensació que invadia el seu espai, com si un ser mes poderós que nosaltres en observes de nit, mentre descansem... Sigui com sigui, el vaig trobar divertit i amb una pose original, tant com per dedicar-li una estoneta, buscant la millor llum i el millor angle per poder-lo presentar en societat, això es: davant vostre! I avui, aprofito per compartir que, el macro de les Girafes de Madagascar ...