De cap per vall

Avui toca macro, aquest any no he estat tant productiu amb els insectes, potser en part, perquè m’he bolcat mes al paisatge i a la fotografia nocturna, però els petits mons estan dintre meu, m’han acompanyat des de els inicis i ha estat la major motivació fotogràfica que he tingut fins ara.



Serveixi aquesta introducció per presentar-vos aquest saltamartí penjat sota una flor que em vaig trobar a primeres hores del matí, suposo que va estar la postura amb la que va passar tota la nit, veient el mon al reves, de cap per vall, vigilant que cap bestiola mes gran se'l cruspís. Em va donar la sensació que invadia el seu espai, com si un ser mes poderós que nosaltres en observes de nit, mentre descansem...

Sigui com sigui, el vaig trobar divertit i amb una pose original, tant com per dedicar-li una estoneta, buscant la millor llum i el millor angle per poder-lo presentar en societat, això es: davant vostre!

I avui, aprofito per compartir que, el macro de les Girafes de Madagascar va resultar finalista en el concurs mensual "Mundos Diminutos" de National Geographic.




Canon 5D Mark II, Canon EF 100mm macro f/2.8L IS USM a 1/50 segons a f/8 ISO 200 i un toc subtil amb l’Speedlite 580 EXII.

Comentaris

  1. Jordi Amela3 de desembre del 2010, a les 17:05

    Un Enfoc i desenfoc perfecte del Saltamartí.
    L'enhorabona per l'imatge de la Girafa de Madagascar.
    Salut

    ResponElimina
  2. Pere Soler4 de desembre del 2010, a les 9:29

    Gràcies Jordi, ens veiem!

    ResponElimina
  3. Montse4 de desembre del 2010, a les 9:47

    Com sempre una macro fantàstica.
    Referent a mundos diminutos, Felicitats per quedar finalista!!!!

    ResponElimina
  4. Esther Bahi f o t o g r a f i a5 de desembre del 2010, a les 2:08

    Felicitacions,Pere!!!

    ResponElimina
  5. Anònim5 de desembre del 2010, a les 20:46

    Felicidades Pere !! la fotografia lo vale, incluso para ser ganadora.

    Un abrazo campeón...

    ResponElimina
  6. Miquel5 de desembre del 2010, a les 21:12

    Felicitats, son unes fotos molt bones!

    ResponElimina
  7. Pere Soler6 de desembre del 2010, a les 21:04

    Gràcies Montse, però el que intento es que la gent no digui: com sempre... ;)
    Un petó.

    Gràcies Esther, per passar-te i per la companyia d'avui ;)
    Un petó.

    ResponElimina
  8. Pere Soler6 de desembre del 2010, a les 21:04

    Gracias Raimon, tu lo ves con ojos de amigo ;)
    Un abrazo!

    ResponElimina
  9. Pere Soler6 de desembre del 2010, a les 21:04

    Gracies per passar Miquel.
    Salutacions.

    ResponElimina
  10. Anònim10 de desembre del 2010, a les 21:37

    Pere, una felicitació i una abraçada per la teva classificació al NG. Mira que ets bó¡¡

    Manel Subirats

    ResponElimina
  11. Pere Soler12 de desembre del 2010, a les 16:15

    Gràcies Manel, a veure si ens veiem algun dia d'aquests, felicitats a tu també per el concurs que vares guanyar.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Anònim12 de desembre del 2010, a les 22:13

    Ja en tinc ganes de veure´t i riure una estona.

    ResponElimina
  13. Mercè13 de desembre del 2010, a les 18:51

    Abans que res, FELICITATSSSS !!! em fa il.lusió que la foto resultes finalista de National Geographic.
    Ho havia pensat que darrerament els macros havien quedat una mica abandonats...., m'agrada veure aquest tan interessant com ens tens acostumats !
    Fins demà Pere

    ResponElimina
  14. Pere Soler15 de desembre del 2010, a les 19:44

    Jo també Manel, jo també!!!!
    (estic sense ADSL...)

    ResponElimina
  15. Pere Soler15 de desembre del 2010, a les 19:45

    Gràcies Mercè, a mi també em va fer il·lusió, tot i que m'hagués fet mes si l'haguessin publicat a la revista de tirada internacional ;)
    Un petó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fotografia de Aurores II

Imatge
En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men...
Més informació

Interpretar la Via Làctia

Imatge
Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti...
Més informació