Foc i Gel
Veient el títol es podria pensar que estic parlant d'Islàndia, però no, aquest cop es tracta del nostre Pirineu, concretament instants abans de la segona sortida de sol de 2011, el lloc, un petit estany on em pensava veure-hi el reflex dels primers rajos de sol banyant els cims propers, però la sorpresa, va estar, que el vàrem trobar glaçat, si glaçat!!
Dies enrere ja hi havia estat prenent vistes i localitzacions, llavors em va semblar que amb la poca neu que hi havia i les temperatures no exageradament baixes, el gel s'hauria fos, però aquest punt no el vaig encertar, tret d'aquest detall, si que vàrem poder assistir a la "segona part" del meu objectiu, i es que els núvols es varen tenyir de vermell, amb un contrast brutal amb les blanques muntanyes.
Cel·lebro que tota aquesta fauna encara estigui present a les nostres muntanyes i que en aquests indrets la mà de l'home no hi estigui present, el que fa pensar que els tindrem verges per uns quants anys mes.
Així ho espero!
L'he vista des del treball i m'ha semblat fluixeta. Però ara des de casa ja és una altra cosa. Les textures del gel estan de luxe i aqueixos nuvols encesos més encara. Compo sencilla, però eficient.
ResponEliminaSalutacions :)
Amb la netedat de l'aire a dalt la muntanya, el blanc i els tons vermells tenyint els quatre núvols..., quin luxe de instant captat fantàsticament !
ResponEliminaEspero que com dius aquests indrets continuïn verges per molts anys més, aquesta bellesa no té preu.
un petó
Això espero,jo també.
ResponEliminaEls boscos plens d'animalons i la presencia humana, que es mantingui lluny, sense destorbar la seva pau.
A mi també m'agrada la senzillesa de la teva composició,junt amb els colors dels núvols i blanc del gel,transmet tranquil·litat, quietud.
Hola Pere, dius: Dies enrere ja hi havia estat prenent vistes i localitzacions.
ResponEliminaAquesta és una asignatura que tinc pendent estar en un indret aparentment sense interès i previsualitzar una posible foto en un altre moment del dia.
Continuaré aprenent de les teves imatges i dels teus consells.
Fins dissabte
Dr. Balaguer, espero que aviat no hi hagi l'aigua gelada per fer el reflex, veurem com queda ;)
ResponEliminaJo també ho espero Mercè, per la dificultat per arribar-hi potser tenim una esperança, l'altre i mes important es que ara no hi han diners per construir i menys allà dalt ;)
ResponEliminaUn petó!
Es el que vaig sentir quan la feia Esther, una pau i una tranquil·litat a la vegada que una emoció per els colors que anaven sortin ;)
ResponEliminaUn petó.
Jordi, la fotografia de natura, apart d'una dosi molt gran de sort amb el temps, tens que tenir clar el que vols fer, dons a llocs com aquest i per la sortida de sol, o hi vas directe o t'ho perds tot decidint que fotografies, es que hi ha tant poc temps "aprofitable"
ResponEliminaFins dissabte Jordi!
Crec que si fos una peça de música seria un adagio , amb el blanc de la neu , amb una mica d'allegro que li donarien els núvols!
ResponEliminaA la fi una bona simfonia , Pere!
Un comentari ben original, has buscat un bon símil amb la música ;)
ResponEliminaEns veiem Montse!
M'agrada molt aquesta foto! Hi ha tant de paix. Disculpa la meva Catala, apprendi sola i se que tinc moltes erores.
ResponEliminaSalutacions!
Hola! Annabel??
ResponEliminaEl teu català es deixa entendre molt be i cel.lebro que t'agradi.
Li has agafat tot el missatge, la pau allà dalt era total. :)
Salut!!