Tot esperant les Quadrantides
Aquest dilluns passat a la nit s'esperava una pluja de meteors que es repeteix cada any durant aquestes dates, s'anomenen Les Quadrantides, nom que ve de la seva posició a la constel·lació Quadrans Muralis.
Amb tota l'il·lusió del mon, vàrem carregar amb l'equip i junt amb la meva filla ens vàrem encaminar cap al Pirineu, en un lloc on feia dies havia localitzat una gran creu de fusta, durant el trajecte, les previsions no eren gens bones, dons estàvem en mig d'una densa boira, però que carai vaig pensar... una nit com aquesta s'ha d'aprofitar i sense donar-hi mes voltes ens vàrem dirigir al destí.
A mida que ens anàvem enlairant, la boira s'anava dissipant i cada cop podíem observar mes estels, la nostra moral anava pujant enters per moments, fins que ja amb el Jimny aparcat i els ulls acostumats a la foscor, vàrem poder gaudir d'un espectacle únic, immens i que ens va fer empetitir dons teníem damunt el nostre cap una Via Làctia impressionat per aquestes dates, lluminosa i definida com poques vegades havia vist a l'hivern i que m'estava dient: fotografiam!!!!
Poques vegades incloc gent a les meves fotografies, però aquest cop i per documentar el text que precedeix, vaig fer-me un auto-retrat, amb l'ajuda de la càmera i trípode de la meva filla per simular que fotografiava i evidentment amb la seva col·laboració, donant-me un petit cop de llum de frontal per fer-me sortir de l'absoluta foscor que regnava.
Varen estar uns moments tant intensos, que m'han motivat a compartir la vivència, dons la pau, la llum celístia, la presencia imponent de la Via Làctia, la creu, l'estrena nocturna del nou 16-35mm, etc..etc... transformaren una sessió nocturna d'avistament en una experiència gairebé mística. Us la recomano!! (Aneu-hi amb roba adequada, la temperatura no va pujar de -6º!!)
No! No m'he oblidat de les Quadrantides, aquestes queden per una nova historia....avui anava dels instants precedents.
Amb tota l'il·lusió del mon, vàrem carregar amb l'equip i junt amb la meva filla ens vàrem encaminar cap al Pirineu, en un lloc on feia dies havia localitzat una gran creu de fusta, durant el trajecte, les previsions no eren gens bones, dons estàvem en mig d'una densa boira, però que carai vaig pensar... una nit com aquesta s'ha d'aprofitar i sense donar-hi mes voltes ens vàrem dirigir al destí.
A mida que ens anàvem enlairant, la boira s'anava dissipant i cada cop podíem observar mes estels, la nostra moral anava pujant enters per moments, fins que ja amb el Jimny aparcat i els ulls acostumats a la foscor, vàrem poder gaudir d'un espectacle únic, immens i que ens va fer empetitir dons teníem damunt el nostre cap una Via Làctia impressionat per aquestes dates, lluminosa i definida com poques vegades havia vist a l'hivern i que m'estava dient: fotografiam!!!!
Poques vegades incloc gent a les meves fotografies, però aquest cop i per documentar el text que precedeix, vaig fer-me un auto-retrat, amb l'ajuda de la càmera i trípode de la meva filla per simular que fotografiava i evidentment amb la seva col·laboració, donant-me un petit cop de llum de frontal per fer-me sortir de l'absoluta foscor que regnava.
Varen estar uns moments tant intensos, que m'han motivat a compartir la vivència, dons la pau, la llum celístia, la presencia imponent de la Via Làctia, la creu, l'estrena nocturna del nou 16-35mm, etc..etc... transformaren una sessió nocturna d'avistament en una experiència gairebé mística. Us la recomano!! (Aneu-hi amb roba adequada, la temperatura no va pujar de -6º!!)
No! No m'he oblidat de les Quadrantides, aquestes queden per una nova historia....avui anava dels instants precedents.
Me alegra mucho que alguien encontrara recompensa.
ResponEliminaQuina sort Pere jo vaig estar 2 hores donant voltes amb el cotxe, buscant indrets i res de res el cel ben tapat.
ResponEliminaDisfrutarem de les teves.
Salut
Bona foto Pere i ja pots estar content de que la teva filla t'acompanyi en aquestes aventures. Molts records a tots dos i bon any.
ResponEliminaCaram, quina sort haver tingut un cel així. Per la banda del cap de Creus va estar molt malament, tota la nit ben tapat de núvols que no van deixar veure res de res. I al dia següent, per l’eclipsi, el mateix.
ResponEliminaSalut!
Hola; me ha gustado mucho tu blog. Tus fotos nocturnas son estupendas. Te sigo. Un saludo de este Leones en Puerto Rico.
ResponEliminaAgustín,aunque el cielo al final fue un espectaculo, las Cuadrantidas no se dejaron ver mucho ;)
ResponEliminaJo ja hi tenia posada "la marca" a aquest lloc, hi havia passat un parell de vegades i vaig comprovar amb la brúixola l'orientació, i si, el cel estava ben tapat per sota de 1.200m. ;)
ResponEliminaSalut!!
Si Manel, em penso que li ha entrat "el gusanillo" :)
ResponEliminaEns veiem la setmana que ve!
Bon Any!!
Alytes, quan vàrem sortir de casa no veiem a mes de 10-12 metres per la boira, però normalment desapareix amb l'alçada i així va estar.
ResponEliminaSalut!
Bienvenido Jorge!!!
ResponEliminaCelebro que te guste!!
Un saludo.
La teva constància, el teu sacrifici,la teva "bogeria" i l'observació,et recompensen
ResponEliminaamb fotografies tant fantàstiques com aquesta.
I amb l'ajut de la Laia!!!
Un petó, per tots dos.
Tu ho has dit Esther, aquesta bogeria que tenim per afició de vegades te premi ;)
ResponEliminaUn petó!
Molt bona Pere! Trobar una Via Làctia com aquesta a Catalunya té mèrit. Fotografiarla encara més.
ResponEliminaImpacient per veure les quadràntides que vas enganxar. Jo finalment vaig tenir mala sort amb el temps. Espero que la pròxima el cel m'acompanyi.
Pereeee!!!! que bona!!! molt mérit treure aquesta Vía Láctea...ja m´ensenyaràs el lloc, jejejeje salut!!!!!
ResponEliminaJordi, no se que em passa que quan surto per la muntanya, vaig amb la brúixola la mirant enquadres dins el cap per fer nocturnes, allà on érem havia una bona part de cel sense gairebé contaminació i es a Catalunya i relativament aprop.
ResponEliminaEs un honor que coincidiu Tu i el Manel en els comentaris a aquesta foto, així puc dir que sense vosaltres dos, no existiria, sous els "fonaments" de tot això!
Gràcies!
Ei Xavi, que Tu en tens de molt bones Tiu!!! T'ensenyo el lloc, vine preparat per passar fred, jeje estàvem a -7º quan la vaig fer i va baixar mes...
ResponEliminaSalut!
Molt bon any a tu i a la Laia!!
ResponEliminaUna vegada més et superes!
Fred? Fred? però vols dir que tu en tens mai de fred???? jejeje
Una abraçada a tots dos i felicitats de nou!!!
Hola Pere !
ResponEliminaJa havia estat observant la fotografia i faltava només el comentari, m'agrada molt i me n'adono de la dificultat en aconseguir una imatge així d'equilibrada amb aquesta espectacularitat de nit estelada, com t'he comentat altres vegades, tan sols imaginar-me estar allà gaudint-ne ja m'inspira !
Avui també he pogut veure les col.lecions, ahir alguna cosa fallava o a la web o a Internet, clicaves a sobre i no passava res.
Felicitats per la foto, per les col.leccions i les novetats que vas afegint al blog.
un petó
Un cel impressionant, encara que el millor, sens dubte, és el model masculí que hi surt...
ResponEliminaUna abraçada ;)
Benvinguda de nou Montse, ja s'et trobava a faltar ;)
ResponEliminaEstic sortint d'un proces víric, això confirma que si, tinc fred i agafo virus ;)
Bon Any Montse!!
Hola Mercè, com hem comentat algunes vegades hi han dies que el cel es mostra espectacularment clar, es un be de Deu i aquest dia ho era.
ResponEliminaCel.lebro que hagis pogut veure les galeries ;)
Un petó!!
Sabia que li agradaria el model masculí Dr., no va ser casualitat que dormis amb ell ;)
ResponEliminaUna abraçada!!