Trencaclosques egipci

Arrel del conflicte egipci, m'he adonat que una bona part dels països on he estat darrerament han entrat en conflicte desprès de la meva visita...com son Egipte, Madagascar i Tunísia, tindrà alguna relació???
Espero que no!!! :))
L'entrada d'aquesta setmana la dedico a les Piràmides, tan famoses com interessants, encara que si he de dir la veritat, em varen decepcionar bastant, be, molt... M'esperava quelcom mes...mes... amb mística, un lloc amb tanta historia i per on ha passat tanta i tanta gent...i que tant mala impressió em va deixar, un lloc brut, ple de contaminació, ple de gent, per suposat.... ple d'estafadors  professionals, amb una calor insuportable... però que en cap cas, m'hagués perdut, era uns dels llocs imprescindibles en el viatge.

Qui ha estat a Egipte i no ha anat a veure les piràmides??? Ningú! Aquesta es la resposta!!
A nivell fotogràfic se'm presentava un bon repte, seria capàs de fer alguna foto diferent??? Podria sortir de la banalitat on cau tothom, fotografiant les piràmides o be l'esfinx???
Dons jutgeu vosaltres mateixos, darrera la piràmide de Kefren, vaig veure un piló de grans roques, i se'm va acudir fer una composició simulant un trencaclosques, o sigui un gran puzle, que amb dos diagonals, acabes amb en una de les piràmides mes petites.
Cal dir que El Cairo es una ciutat que sembla que tingui una eterna boirina, no se si es producte de la contaminació o un efecte secundari del Nil, el cas es que vaig tenir la sort de veure aquest lloc sense boirina, amb el cel blau i fins i tot amb algun núvol.
Espero que us agradi!

Comentaris

  1. SantiMB11 de febrer del 2011, a les 17:06

    Doncs realment és una foto molt diferent. Molt ben vista i calculada la disposició de les pedres i molt ben aconseguida la profonditat de camp necessària per a totes elles.

    ResponElimina
  2. Montse11 de febrer del 2011, a les 21:01

    Home Pere...aquest cop si no et fa res, no comentaré la imatge... jo hi anava al febrer a Egipte...i evidentment ens han tornat els diners del viatge...et faria res estar-te un temps quietet...?que vaig a Turquia per setmana Santa!!!
    ;-)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Pere Soler11 de febrer del 2011, a les 21:22

    Gràcies Santi, com he comentat, aquest era el propòsit ;)
    Salut!!

    ResponElimina
  4. Pere Soler11 de febrer del 2011, a les 21:22

    Dons Jo "tampoc" et diré que també vaig estar a Turquia el 2010! :P
    Un petó!

    ResponElimina
  5. Esther Bahi f o t o g r a f i a11 de febrer del 2011, a les 22:23

    Una foto,molt diferent al que, ens tens acostumats, però amb la qualitat de sempre, ben mirada i calculada.
    M'agrada... ;)
    Un petó.

    ResponElimina
  6. Pere Soler11 de febrer del 2011, a les 23:34

    Es que a Egipte no pots fer marines...ni boires a la muntanya...ni...ni... jajaja... clar que es diferent!!!
    Gràcies per passar Esther!
    Un petó!

    ResponElimina
  7. Mercè17 de febrer del 2011, a les 23:05

    Estic d'acord en que es tracta d'una composició interessant, les grans roques protagonistes, les formes geomètriques i el camí que formen cap a la piràmide, m'agrada!
    Un petó Pere!

    ResponElimina
  8. Pere Soler19 de febrer del 2011, a les 19:03

    Es que estar allà i veure les mateixes fotos que en les enciclopèdies em feia pal, vaig dedicar-me a buscar noves vies per mostrar aquest històric lloc.
    Un petó Mercè!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

Imatge
Aquest cap de setmana he pogut dur a terme una de les fites que tenia pendents des de fa temps i que era fotografiar la Cova del Bisbe (La Garrotxa) per dintre i sense llum, només amb una llarga exposició, la següent foto es un dels resultats desprès de 5 segons, feta amb trípode i amb cable disparador, vaig provar amb mes exposició fins a 17 segons i varen sortir uns colors de les parets que no m'hagués pensat mai... A banda de la dificultat de la foto en si, cal afegir la de portar el material fins allà dalt, trípode inclòs ( uns 8.5 Kgs), dons el camí no es del tot fàcil i en alguns llocs fins i tot cal grimpar una mica.   De camí no varen voler desaprofitar l'ocasió de la bona llum que hi havia al pont de Llierca per fer unes quantes fotos, primant la composició i enquadrament. La que segueix n'és una mosta:
Més informació

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Imatge
El passat 9 de gener vaig poder participar en una de les jornades organitzades per Xatrac - La Casa del Mar a la Casa de la Cultura de Lloret de Mar " IMATGES QUE INSPIREN " on a partir de les imatges premiades al concurs Montphoto - 2018, els alumnes varen fer una votació i un treball sobre les mateixes. Una de les imatges que vaig incloure a la presentació Vaig tenir la sort de que una de les meves imatges presents a la exposició fos una de les més votades pels alumnes de 10 i 11 anys i em varen convidar a fer una petita presentació del meu treball i també donar resposta a les preguntes dels alumnes que havien fet un treball previ sobre les imatges escollides. Amb el Paco Membrives fent la presentació Amb la companyia de Santi Escartín , director de Xatrac i part del seu equip, ( Marta Muñoz i Meritxell Casellas) i Paco Membrives , director de Montphoto , vàrem fer la presentació desprès d'haver inaugurat l'acte les autoritats municipals de Lloret
Més informació

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab

Imatge
Fa alguns anys vaig poder complir un dels meus somnis principals, que era veure els baobabs de Madagascar a la avinguda dels baobabs aprop de Morondava, d'aquell viatge en va sortir una de les meves imatges "icòniques" del lloc, La Família Baobab que publico a continuació i que ens mostra una de les típiques postes de sol en aquest famós indret amb una composició bastant acurada, tal com m'agraden. Doncs bé, fa poc he estat per Botswana i un dels lloc que tenia al itinerari era la Illa de Kubu, un espai format per grans roques granítiques al mig dels Makadikadi Pans, també podria dir al mig del no res, doncs aquesta és la sensació que tens al dirigir-te a aquest lloc, sorra i pols per tot arreu, unes roderes que tens que seguir si o si perquè no hi ha alternativa... i finalment veus uns petits baobabs al horitzó però que es van fent grans a mida que t'hi vas acostant. No són com els de Madagascar, son bastant més petits però no deixen indiferent a ningú i men
Més informació