El racó dels meus somnis

No es la porta de Tannhäuser encara, tot arribarà, però es una llum especial i una situació especial, de les que no es donen cada dia. Es el "nostre" Pedraforca, una de les icones de la nostra terra, aquest matí m'ho ha recordat una amiga, ja que quan sortim dels Túnels de Bracons, direcció Barcelona es presenta davant nostre, majestuós i ara amb els cims nevats, res a veure amb el dia de la foto. Aquest dia estava ben ple de núvols, amb el sol just al darrera i va provocar aquesta mena de raig gegant que es deixava caure per el mig dels seus dos pics, va estar el regal d'acomiadament d'aquesta muntanya, dons el dia havia estat molt profitós fotogràficament i el colofó va ser bestial, algun dia us ensenyaré alguna de quan el sol es va amagar del tot ;) Com deia al començament, no es la porta de Tannhäuser, però aquests raigs solars tampoc porten vitamina "C", segons els experts aporten la "D"...jejeje... Bona setmana!

Aquest no era a priori un dels "destins fotogràfics" del meu viatge al Pais Basc, ben al contrari, no en coneixia la seva existència, va estar per casualitat, mentre dinàvem en un asador de la carretera, quan vaig coincidir a uns que en parlaven i al veure la motxilla Lowepro, es varen dirigir a nosaltres i entre la conversa ja em vaig assabentar que ben aprop teníem la platja d'Azkorri i el seu atractiu fotogràfic, un cop allà vaig conèixer a Andoni Lamborena un fotògraf de natura, del que us recomano que visiteu la seva web, segur que no us defraudarà. Aquesta foto però no es d'aquell dia, evidentment hi vaig haver de tornar... no puc amagar que el lloc em va sorprendre i cada cop que vaig passar-hi a la vora, vaig fer-hi una visita, aquest dia, ja estàvem ben aprop i el cel era planer, gris i fosc sense cap interès, però de totes maneres vaig decidir baixar-hi, des de l'aparcament ja vàrem veure que canviava el to del cel, be! vaig pensar, però no, no es va a...

Ja ha arribat, per fi, la primavera!! Volia compartir amb vosaltres aquesta foto que vaig fer l'any passat, era un dia amb molts núvols i el sol sortia i s'amagava darrera d'ells, el que provocava que hi haguessin zones de llum i ombres. Anava darrera un espiadimonis, quan m'estiro al terra per poder-li fer la foto en el mateix pla i coincideix amb un raig de llum il·luminant la flor en mig de les branques plenes de teranyines, com una metàfora de com la primavera lluminosa s'obre pas enmig d'un hivern mes fosc. Espero que així sigui i deixem enrere aquest hivern, ple de desgràcies i revoltes. Bona setmana a tothom.

o el que es el mateix, Japó. Amb aquesta sortida de sol a la Costa Brava, vull donar el meu suport i manifestar la meva admiració al poble japonès, per les seves desgracies i la seva manera tant impressionant de saber-ho portar. Japó, estem amb vosaltres. Japón, estamos con vosotros. Japan, we are with You. 日本，我们 与你同在 。 日本 、 私たちは あなた にしている。

L'entrada d'avui es per compartir que aquesta foto ha estat triada com a Foto de la semana - 9 a Focus on Planet , es tracta d'una Boophis viridis, una granota nocturna endèmica de Madagascar, va ser presa durant una de les primeres sortides nocturnes, a la riba d'un riu en el bosc humit (selva) de Andasibe-Mantadia, durant el nostre viatge de setembre de 2010. Va ser una sort trobar-nos amb dos exemplars d'aquesta espècie, molt coloristes i agraïts de fotografiar, solen trobar-se en les fulles humides de plantes baixes, lo que facilita una mica la cerca amb llanternes o frontals, ja que brillen en rebre la llum. Com anècdota explicar que aquesta nit el nostre xofer ens va deixar tirats al mig de la selva i vam haver de caminar uns quants quilòmetres per arribar al nostre allotjament a una hora raonable per poder sortir a punta de alba el dia següent. Està feta amb una Canon 5D MarkII amb el 100mm f2.8 L IS de Canon, els paràmetres, ISO 200, 1 / 80 a f10 amb l...

No es una idea molt original, dons en les darreres setmanes, he vist posts semblants en altres blocs, però cap de paisatge, per això he volgut aportar el meu granet de sorra amb aquests "Deu Manaments per fotografia de Paisatge" i com a exemple una imatge de la nostra costa, si es aquí i no el Carib!! La "meva" versió dels manaments es la següent: 1. Estimaràs a Ansel Adams sobre totes les coses i no tindràs altres idols per davant seu 2. No faràs retocs amb Photoshop ni res que modifiqui els cels la terra o el mar. 3. No et prendràs el nom de Galen Rowell a la lleugera 4. No Descansaràs fins que haguis vist brillar raigs C sobre la porta de Tannhäuser 5. Honraràs els teus filtres i el teu trípode. 6. No mataràs les ombres i les parts cremades fen HDR’s 7. No cometràs sub o sobreexposicions 8. No robaràs les idees i localitzacions dels companys. 9. No donaràs falsos exif’s ni corretgiras el balanç de blancs mal escollit. 10. N...

Son les 6:15 a.m., estem a Kenya, concretament al Karen Blixen Lodge , un dels millors "tented camp" que hi ha dins la reserva natural de Massai Mara, hem tingut una nit "mogudeta" amb una tempesta tropical bestial,  però toca safari, es el primer matí dels 6 que estarem a la reserva. Esmorzarem desprès d'una curta sortida per els voltants, intentant fotografiar algun felí menjant la presa que acaba de capturar... Però el que no pensavem era veure aquest cel, tremendament encapotat i que només deixava passar alguns raigs de sol formant els anomenats "dits de Deu", que havien quedat com a testimoni de la tempesta que vàrem sentir, però no vàrem veure, durant la nit ;) i a sota, un remat de gaseles de Thomson retallaven l'horitzó. De fet, aquell dia, això va estar el millor, junt amb una posta de sol rogenca, fotogràficament parlant, dons animals.... ben pocs... Bona setmana a tothom!

Belchite, un lloc ple d'història, de llegendes i de.. ruïnes!! Per els fotògrafs te un encant especial, no sabria com dir-ho, te interès de dia, te una bona situació tant per sortida com per posta de sol. Tenia previstes un parell de fotos del lloc amb mes personalitat, que per mi es l'església de San Martin de Tours, un lloc que amb determinades llums donava la sensació d'estar al mig d'una pel·licula de terror, la seva silueta, la col·locació dels diferents elements feia que esperessis que d'un moment a l'altre sortís d'alguna de les obertures una bruixa volant damunt la seva escombra màgica. Vaig esperar cap als voltants de la posta de sol per captar aquesta imatge, volia un contrallum que dones força a la silueta, però que no fos molt contrastat, que el primer pla tingués una mica de vida i que els negres no arribessin a ser negre total, no comptava amb la sort de que alguns raigs de sol es filtressin e il·luminessin unes herbes seques que tenia al dav...

Aquesta es una qüestió que planeja a tots els que ens dediquem a la fotografia, mes o menys intensament, mes o menys obsesivament, la foto d'avui, va estar motiu d'aquest debat intern que vaig tenir fa poc. Una coneguda publicació catalana, feia un reportatge sobre la comarca del Collsacabra i va veure aquesta foto que tenia publicada en una altra web, em va enviar un correu demanant permís per publicar-la i on em deia també que em citarien el nom, però que no podien pagar res. La meva resposta va estar que per fer-me propaganda gratuïta ja tenia el meu bloc i la meva pàgina a flick.Varen passar uns dies i ja quan ni em recordava del tema, rebo un segon correu on deia que "havien decidit" publicar la meva foto i que la necessitaven amb mes resol·lució... Com podeu comprendre, jo estava al·lucinant!!! Potser no m'havia explicat be??? M'havien pres per "el pitu del sereno? o quelcom semblant...i a sobres la volien amb mes píxels!!!! Finalment, tinc que...