Azkorri

Aquest no era a priori un dels "destins fotogràfics" del meu viatge al Pais Basc, ben al contrari, no en coneixia la seva existència, va estar per casualitat, mentre dinàvem en un asador de la carretera, quan vaig coincidir a uns que en parlaven i al veure la motxilla Lowepro, es varen dirigir a nosaltres i entre la conversa ja em vaig assabentar que ben aprop teníem la platja d'Azkorri i el seu atractiu fotogràfic, un cop allà vaig conèixer a Andoni Lamborena un fotògraf de natura, del que us recomano que visiteu la seva web, segur que no us defraudarà.
Aquesta foto però no es d'aquell dia, evidentment hi vaig haver de tornar... no puc amagar que el lloc em va sorprendre i cada cop que vaig passar-hi a la vora, vaig fer-hi una visita, aquest dia, ja estàvem ben aprop i el cel era planer, gris i fosc sense cap interès, però de totes maneres vaig decidir baixar-hi, des de l'aparcament ja vàrem veure que canviava el to del cel, be! vaig pensar, però no, no es va acabar d'obrir i vaig fer unes quantes fotos amb el sol enteranyinat en una densa massa de núvols.
La sort va estar el nivell de la marea, que de tant en tant cobria les roques, ja tenia un objectiu clar, aconseguir fer sortir "fonts" de dintre el Cantàbric, faltava el cel, al final vaig decidir incloure-hi el sol i per donar-li una mica mes de dramatisme vaig utilitzar un degradat neutre de 0'6, i de retruc aconseguia "detall" a les roques del primer pla, aquí en teniu el resultat final.
Bon cap de setmana!

Comentaris

  1. Bonica foto.
    I una lliçó -per a mi, al menys- amagada entre línies...
    La feina i el plaer de tornar a un lloc un cop i un altre per trobar un dia unes condicions excepcionals, robar aquell moment i fer-se'l propi per sempre més.
    Vet aquí com foto a foto en Pere va fent de mestre (sense voler?)

    salut!

    ResponElimina
  2. Aupa Pere, aunque a la sombra de Barrika y Gaztelugatze, esta es otra de las playas de Vizcaya con magia, esta además luce sus galas con marea alta.
    Buen disparo.

    ResponElimina
  3. Una imatge de gran bellesa.
    No tinc paraules,m'ha agrada't,molt.
    I com sempre,aplicant la tècnica, correctament,almenys al meu parè.
    Un petó,Pere.

    ResponElimina
  4. Hola Pere,

    No hi he estat mai a Azkorri però el cert es que avui te l'he vist a tu, a l'Andoni lmborena i al Joserra Irusta. Sembla que us hagiu posat millor.

    Parlant de millor, que tal vas? Espero que ja puguis posar el peu a terra ;)

    Records.

    ResponElimina
  5. jajaja el subconscient em juga males pasades volia dir que us heu posat d'acord i a la vegada pensava a veure si et trobaves millor tu i ho he barreja tot i a més m'ho faig venir bé qua escric "parlant de millor...".

    Sóc un cas, déu ser que es divendres a la tarda!

    ResponElimina
  6. És una foto preciosa, la composició i els tons m'agraden, també el dramatisme que vas aconseguir del cel i particularment m'entusiasme l'efecte de fonts dins el Cantàbric!
    És d'aquelles imatges que ve degust quedar-te encantat contemplant-la.
    Que puguis tenir també un bon cap de setmana dintre de la limitació de la recuperació!
    Un petó

    ResponElimina
  7. Es el que de vegades la gent no entén Albert, es molt difícil estar al lloc adequat, a l'hora adequada i a sobre tenir sort amb marea i cel.. i si es de vacances ja no et dic.
    Has agafat "el fons" ;)
    Salut!

    ResponElimina
  8. Si Javi, ademas no tenia ni idea de como era con marea alta, siempre havia visto "las piedras" y me gusto, aunque alguna ola me empapara mas de lo previsto ;)
    Un saludo.

    ResponElimina
  9. Cel.lebro que t'agradi Esther, en aquest lloc segur que et costaria controlar els sentits ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  10. Si Dani!!! Ens hem posat d'acord!!! jajaja, ha estat coincidència, com vaig coincidir amb l'Andoni allà, apuntat la localització per la propera vegada, val la pena!

    Ahir ja ho vaig fer, ja veig el final del túnel, lluny encara però el veig!
    Gràcies!

    Ens veiem!

    ResponElimina
  11. Ostres Mercè, si ho dius així inclús jo la veig diferent, la veritat es que en gran m'agrada molt i es un lloc que em va captivar, una troballa!!
    Bon cap de setmana per tu també!
    Un petó!

    ResponElimina
  12. Avui no és especialment un bon dia per mi, ja que he perdut un familiar...i estic potser una mica "tocada" emocionalment....però et diré que al veure la foto he pensat...la vida es trista però amb imatges tant meravelloses...
    jo avui hi veig un mar que vessa....
    llàgrimes.
    Gràcies per aquestes moments compartits!

    ResponElimina
  13. Espero que estiguis millor Montse, això desbarata al mes fort, ànims!
    Es un lloc que t'hagués emocionat, hi vaig estar-hi un piló de vegades, de tarda, de nit... :))
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  14. Hola Pere, m'encanta aquesta mena de graó de pedra per on baixa l'aigua.
    Salut

    ResponElimina
  15. Hola Jordi!
    Si tinguéssim llocs com aquest aprop...
    Tindrem que trobar algun "d'especial" per aquí també.. ;)
    Salut!

    ResponElimina
  16. Molt maca la imatge, per variar. Un d'aquells llocs que qualsevol fotògraf vol tenir en RAW...
    Ànims i a seguir endavant!

    ResponElimina
  17. En RAW o en qualsevol altre format ;)
    Te tantes possibilitats....
    Salut Pepet!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab