Crepuscle

Primers de Gener, Pirineu oriental, era la darrera hora de la tarda i estava buscant una localització per fotografiar les Quadrantides, el dia anterior ja havíem estat per els voltants, però al haver sortit tard de casa, quan vàrem arribar ja era fosc i es feia dificil trobar un motiu prou engrescador com a primer pla per poder adornar el paisatge astronòmic buscat, per això aquesta segona visita, molt mes aviat.
Cal dir, primer de tot que aquest segon dia no vaig tenir sort i no vaig fotografiar, ni tant sol veure, cap pluja d'estels, però si vaig poder fer unes quantes fotografies prou interessants.
El sol ja s'havia amagat feina una estona i com a recompensa per l'espera, a -8º i amb un vent que et tallava la cara, el cel ens convida a veure un espectacle de llum i color com poques vegades abans havia vist.
Va començar amb una dansa de núvols grocs, que es varen anar tornat de color taronja, fins a arribar a vermell quan ja gairebé no hi havia cap mena de llum.  
Un exemple en son aquestes dos que il·lustren l'entrada d'avui, les darreres llums del crepuscle a contrallum amb el Pirineu nevat i aquestes mateixes llums reflexades als núvols que tenia just al davant, a la part inferior ja es comença a veure el Cinturó de Venus.

També volia aprofitar per compartir amb tots vosaltres l'entrevista que va sortir publicada el dimecres passat a NATURA HOY i que podeu veure premen l'imatge de sota.

Comentaris

  1. Molt bons paisatges, Pere. I enhorabona per l'entrevista, és molt interessant i coincideixo amb lo de les nuclears.

    ResponElimina
  2. De vegades no podem obtenim, el resultat,que volem,pero els sacrificis,donen les seves recompenses.Felicitats, per l'entrevista,Pere.
    Un petó!!

    ResponElimina
  3. Gràcies Jordi, avui hi ha una entrevista a l'Arkaitz Morales, el vaig conèixer fa uns mesos, donarà que parlar en el futur!!

    ResponElimina
  4. Gràcies Esther, les d'avui son una "petita" mostra per il·lustrar l'entrada, però n'hi han mes... ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  5. Una meravella Pere! Aconseguir pujar dalt de la muntanya ja té mèrit, però fer aquestes fotografies, encara que no siguin les que desitjaves, encara més!
    Salutacions!

    ResponElimina
  6. Ultimament, tinc bastant abandonada la muntanya. M'he acostumat a la comoditat i la proximitat de fer marines. I no pot ser!!!!!!!!
    L'enhorabona per l'entrevista.
    Salut!!

    ResponElimina
  7. En primer lloc felicitats per l'entrevista!
    Tu mateix les defineixes les imatges...un espectacle de llums!

    ResponElimina
  8. Uns tons molt suaus i agradables. Almenys no vas tornar de buit...
    Una abraçada :-)

    ResponElimina
  9. Jordi, hem de posar-hi remei...aviat..aviat!!!
    Gràcies i salutacions.

    ResponElimina
  10. Gràcies Montse i benvinguda de nou!!

    ResponElimina
  11. Dr. vàrem tornar amb un bon grapat de fotos amb llums extremes i a mes ho vàrem passar be :))
    Salut!!

    ResponElimina
  12. Molt bones fotos Pere!!!! Sempre aconsegueixes unes llums increibles i uns colors inimaginables.
    Enhorabona per l'entrevista.
    Salutacions.

    ResponElimina
  13. De vegades no s'aconsegueix el que es busca, però no per això cal defallir ;)

    Gràcies Joan!!

    ResponElimina
  14. Muy buena entrada y preciosas las fotos

    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Molt bé Pere! Al final et faran un capítol a la propera temporada de Fotografies de TV3 jajaja.

    ResponElimina
  16. Això ja seria la bomba!! jejeje

    Salut Dani!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab