L'Illa Solitària

Quan  vaig veure aquesta foto a la pantalla de la meva càmera m'hagués agradat veurem la cara, dons era una imatge que buscava feia temps, no era la primera vegada que anava a aquest lloc tant emblemàtic de la Costa Brava buscant quelcom semblant, una imatge que transmetes una paleta de colors suaus, gairebé sense contrast, com si d'aquarel·les es tractes, calma, molta calma i el moviment de l'aigua desdibuixat per una exposició de bastants segons...acabes d'arrodonir l'imatge.
La joia va estar encara mes gran quan desprès de descarregar-la, vaig poder-la veure en gran a la pantalla del mac i es que quan fas realitat algun dels teus objectius, la mullenada que portes a sobre, els kms del desplaçament i la gran matinada, passen a un segon o tercer terme i només et recordes d'aquella imatge que tenies al cap i ara la tens al teu disc dur, l'illa solitària.

Comentaris

  1. Hosti Pere, no m'estranya que te'n sentissis orgullós. Les tonalitats de colors aconseguides juntament amb la serenor que li dóna la seda, la fa realment una foto espectacular

    ResponElimina
  2. Uns colors i tonalitats espectacular!!!!
    Un racó de la costa impresionant!!!
    Enhorabona Pere.
    Bona setmana.
    Salut

    ResponElimina
  3. Enhorabona, Pere!
    És una foto grandiosa!

    ResponElimina
  4. Certament Joan, el racó es espectacular, dificil de trobar-hi bones llums, però això fa que la valori mes ;)
    Salut!!

    ResponElimina
  5. Doncs sí Pere, de nou, espectacular!
    L'efecte de la seda la fa molt bonica...sembla solitària però ressorgint d'un mar de seda!
    Curiosament la pedra que sobresurt...no diries que és el perfil d'un indi amb el seu pelló de plomes al cap???? ;-)

    ResponElimina
  6. Ja tens raó, jo diria que més que un segon o tercer terme passa directament a l'anecdotari que explique com a batalleta. Una bona imatge!

    ResponElimina
  7. Si, es així... quan t'aixeques abans de que surti el sol per anar a veure si avui fas aquella imatge que tens al cap, (que segur algú o altre ja ha fet) els que t'envolten no t'entenen... hehehe (tinc un company que em diu: si ens ho fessin fer per força !!!!)

    Salut i fotos i felicitats pel somni complert

    ResponElimina
  8. Ets única per veure "cares" Montse, no m'hi havia fixat :))
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Hi han moltes batalletes darrera les fotos Quim, sobretot les de costa, arran de mar ;)
    Salut!

    ResponElimina
  10. Tens raó Jordi, nosaltres també ho hem comentat mes d'una vegada, però quan estàs temps sense fer-ho...tens un mono!!! jajaj
    Salut!!!

    ResponElimina
  11. Caram Pere, cada fotografia que puges és un classe magistral!
    Molt bona, aquest lloc sempre que hi he anat m' ha sigut dificil de poder aïllar alguns elements, de trovar llum agradable... i tu vas i ho assoleixes!

    ResponElimina
  12. Molt xula, els tons suaus i dolcets. La demostració que un element centrat pot oferir una bona imatge...
    Salut, amic! ! !

    ResponElimina
  13. Fantastica Pere! M'agrada veure com aconsegueixes les fites que et marques que a més a més no són qualsevol cosa sin imatges pensades i elaborades.

    Qué et va fer pensar que aquell dia podria ser potencialment bó per fer aquesta sortida de sol? Alguna condició climática en especial o bé la insistència i la paciència d'anar i anar i anar...?

    En quant a filtres. Qué has utilitzat?

    ResponElimina
  14. Hola Esteve, aquesta no es fruit d'una sola visita, ho tinc aprop.. ;)
    Salut!!

    ResponElimina
  15. Les regles estan per trencar-les Dr. i aquest lloc ofereix diferents possibilitats, es qüestió de provar ;)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  16. Esther, em sona a nom de gata ;)
    Un petó.

    ResponElimina
  17. Gràcies Daniel!
    A aquest lloc vaig arribar a la conclusió que es te que anar amb temporal de llevant, dons amb l'aigua quieta NO sempre es una illa ;)
    Aquell dia, no sabia que em trobaria, si el que volia.
    Només te un ND de 1,2 i un GND de 0,3 Lee.
    Salut!

    ResponElimina
  18. "...i és per això que fotografío de matinada, quant la gent és adormida encara..."...enorme Pere, de gran vull ser com tú!!
    salut company!!

    ResponElimina
  19. Xavi!!! No vulguis ser gran... jejeje... que això no te remei!!!

    Salut i bon viatge!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab