Massai
Aquest retrat si que te "historia", des que vàrem arribar a Kenya que volia immortalitzar un guerrer massai, però no era el que buscava, el segon dia vaig poder-ne fotografiar un, desprès vàrem estar a un poblat a Amboseli, a la falda del Kilimanjaro, però no va estar fins Massai Mara on vaig poder esplaiar-me a gust amb retrats a natius.
En el primer tented camp on vàrem dormir allà, vaig tenir la sort d'enxampar a un guerrer que va tenir l'amabilitat de posar davant la meva càmera i fer instantànies com aquesta, el que no es veu es que perquè sortís mes o menys "natural", vaig tenir que demanar-li que es treies el Rollex que portava i que deixes al terra, una mica apartada un radiocasset al mes pur estil del Bronx i es que ja res no es el que era :))
Molt poc temps desprès vaig poder saber de primera mà el que era un forta, no, fortissima tempesta a Massai Mara, ho recordaré sempre!
En el primer tented camp on vàrem dormir allà, vaig tenir la sort d'enxampar a un guerrer que va tenir l'amabilitat de posar davant la meva càmera i fer instantànies com aquesta, el que no es veu es que perquè sortís mes o menys "natural", vaig tenir que demanar-li que es treies el Rollex que portava i que deixes al terra, una mica apartada un radiocasset al mes pur estil del Bronx i es que ja res no es el que era :))
Molt poc temps desprès vaig poder saber de primera mà el que era un forta, no, fortissima tempesta a Massai Mara, ho recordaré sempre!
Doncs no, res és igual, tot es canvia i perverteix. un guerrer amb un rollex que en principi no els hauria de servir per res però que cada vegada estan més a remolc del que passa als paisos urbanites n'és la prova.
ResponEliminaNo és ni bó ni dolent simplement es fruit d'un canvi que s'està donant pel contacte amb d'altres cultures. De fet, originalment tampoc us hauríeu de moure en 4x4 per aquelles terres i seria impensable que no n'hi hagués cap!
PD: No us veig a "pota" sota la tempesta que dius.
Però si, les icones del que "hauria de ser originalment" i el que és ara són diferents.
Sembla, pel que expliques, que lo únic "natural" va ésser la tempesta :-)
ResponEliminaLa reflexió de'n Daniel és molt encertada...i hi estic molt d'acord...
Potser la propera vegada el trobaràs amb el Rollex, el radiocasset i una Canon fent ell les fotos als "turistes" :-)
Malgrat tot, segur que vas gaudir la tempestiva tempesta!!
És cert que ja res és el que era, però aquest cel i els núvols, juntament amb el "guerrer modernitzat" b´`e valen parar-se una estoneta a mirar la foto.
ResponEliminaAixí mateix, amb els teus comentaris, també fan venir ganes d'anar, almenys un cop a la vida, a Kenya
Ups... Estava l'Anabel connectada amb el seu compte de Gmail. Fes com si Anabel=Arnau
ResponEliminaI tant tot canvia,pero si fos per be i sense degradar i pensant amb la gent hi viu,allà i no amb la butxaca d'uns poc.Seria fantàstic.
ResponEliminaCom diu l'Arnau, els teus relats i les teves vivencies fan que t'entrin ganes, d'anar a veure aquest Massai amb Rolex.
I,parti alguna tempesta, de les d'allà.
Jo crec que l'autenticitat és relativa, doncs tot evoluciona i canvia. És qüestió de perspectiva. El que si que és autèntic són les sensacions que un experimenta i segur que allí vas gaudir intensament. M'agrada la foto. Una abraçada
ResponEliminaBe Daniel, cal aclarir que el "Rollex" devia ser dels de 30€ que algun turista li havia regalat...
ResponEliminaPer altra banda, a Amboseli, també vàrem veure com feien foc amb bastons i amb rellotge ·Casio"...estan al dia en tecnologia...
No, no anàvem a pota, va estar quan ja estàvem al campament i la tempesta la vàrem veure i fotografiar a cobert ;)
Salut!!!
No el hi donem idees Montse!!!
ResponEliminaLa tempesta la vaig gaudir, per descomptat ;)
Una abraçada!
Que es per un viatge com tu, Arnau, dic Anabel....jejeje.... segur que dintre de poc el tindràs com un dels països visitats, però et recomanaria Tanzània, es mes "autentic ;)
ResponEliminaSalut!
Esther, la propera entrada la dedicaré a la tempesta, la primera de moltes que vàrem "gaudir" no patir a Massai Mara :)
ResponEliminaUn petó!
Benvingut Javier, no pots tenir mes raó en les teves paraules, vàrem viure experiències irrepetibles i gaudir de valent, t'ho asseguro!
ResponEliminaUna abraçada!
Bon color, Pere, però en aquesta ocasió se'm fa una mica extranya la foto. Crec que és l'efecte de l'angular sobre el propietari del rolex.
ResponEliminaPer cert, no se si has vist que a la llança, en petit, posa "Made in Taiwan" ;-)
Si Dr. la llança es marca ACME :)))
ResponEliminaNo tenia un objectiu millor a mà, està feta amb el 17-40mm ;)
Salut!!!
Quin dilema l'autenticitat que descobrim viatjant, sense anar tan lluny moltes vegades he desitjat poder captar la impressió que devien tenir els estrangers que varen venir a la nostra Costa Brava fa 40 o 50 anys, en tot cas crec que si no ens quedem en la postal típica dels llocs i anem més enllà fem la nostra pròpia descoberta dels llocs i persones, la descoberta possible del nostre temps.
ResponEliminaA banda de filosofies la imatge impacta pel contrast de colors i les línies que marquen el riu i la muntanya amb aquest cel espectacular, m'agrada!
Que acabis de passar un bon diumenge Pere, un petó!
Mercè, en aquest mateix bloc, unes quantes entrades mes enrere o si vas per les etiquetes i busques "Kenya" hi veuràs la part "real", potser massa real... per nosaltres.
ResponEliminaSaps que m'agrada aprofundir a on vaig, abans, mentre i desprès i la foto d'avui, es com un estranger que vingui a "La Feria de Abril" des del punt de vista comparatiu.
Gràcies!!
Un petó!
Quin cel!!.
ResponEliminaTot i la roba tant llampant que porta, aquest cel tant brutal s'enporta practicament tota l'atenció.
Salut!!
Aquests cels hi eren cada dia Jordi, la gent d'allà no els hi fa cap cas, jo el primer dia que en vaig veure un vaig fer para el 4x4 i vaig baixar a fer fotos, em varen fotre una bona bronca...jajajaj..
ResponEliminaSalut!
Quina llástima que ja no queden ni llocs ni gent per "contaminar".
ResponEliminaPer aixó encara estem nosaltres per captar moments i llocs unics que d' aqui poc si no fem res desapareixeran.
Esteve, tots nosaltres estem contribuint a que animals, llocs i tradicions no desapareguin, dons per ells es una bona font d'ingressos, es tinguin que vestir com aquest o el que faci falta, de totes maneres, també en tinc algunes de massais mes reals ;)
ResponEliminaSalut!