El Territori dels Follets

Mentre anava amb cotxe cap al lloc on havia quedat amb l'Esteve Garriga, escoltava com els del temps a  Catalunya Radio anunciaven pluges per la resta del dia, de fet només calia mirar el cel, era tancat i planer, com si d'un sol núvol es tractes, un dia d'aquells que tot convida a quedar-te a casa i molt menys sortir a fer fotos...dons no!
Em reuneixo amb l'Esteve, agafem un sol cotxe i amb deu minuts ja estàvem a lloc, triat a l'atzar, Jo allà amb càmera no hi havia estat mai, clar, com es tant aprop de casa...jeeee!
Vàrem caminar una estona i res, ens havíem guiat per el soroll de l'aigua i aquesta era lluny i molt avall, no havíem escollit be!
El cas es que desprès de parlar-ho decidim canviar d'aires... però en una de les bores del camí, s'intueix un corriol, no gaire marcat, li proposo a l'Esteve d'investigar-lo i ens anem enfilant...s'acaba el descampat i ens fiquem dins el bosc, fosc, espès...
Ja portàvem una bona estona caminant, quan varen aparèixer davant nostre uns faigs impressionants, mil·lenaris suposo, alguns feien més d'un metre de diàmetre...aquest descobriment ens va fer pujar una mica l'adrenalina, però el millor estava per arribar, dons de pluja res de res, però de mica en mica ens vàrem veure envoltats de boira, la cara ens va anar canviant i cada cop estàvem més eufòrics, havíem trobat el Territori dels Follets i ben aprop de casa...
Vàrem poder fer un bon grapat de fotos, com la d'aquesta entrada, on vaig poder captar aquell ambient tant especial que la natura ens va voler regalar, per poder-ho fer, vaig utilitzar el polaritzador, trípode, una exposició de 10 segons amb un toc final de flash, recobert amb un gel de color ambar per destacar i donar color a les fulles del terra.

Comentaris

  1. Tota una aventura Sr Pere!

    Mai saps el que et pots trobar i de la mateixa manera que quan vas per primer cop pots trobar una bona localització (que normalment no una bona foto la primera vegada) també pot sortir malament i haver de marxar amb les mans buides.

    És el que té aquesta afició / passió que hi ha molta gent que des de fora es pensa que això és apretar un botó i no s'adonen de la inversió de temps (i de diners per descomptat)que necessita per trobar el lloc i esperar "el moment".

    Molt maca la foto, destaco sobretot l'atmosfera que ens mostres. El tema dels gels del flash em perdo suposo que posant un gel d'un to o color destaques més aquell color a l'escena, oi?

    Una abraçada!

    PD: T'haig de fer una consulta sobre el polaritzador prim Hoya de doble rosca. A veure si t'escric un correu.

    ResponElimina
  2. Bones

    Magnifica descripció del que ens va passar.
    Moltes vegades fas una sortida en elq eu creus que serà un dia avorrit, en un lloc que no coneixes i t' ho prens com a exploració... i voilà! Tens un premi inesperat i per tant més engrescador si cap.
    La fotografia recrea molt bé ' ambient que ens vam trovar.

    ResponElimina
  3. Exacte Dani, el gel el vaig fer servir per donar una mica de llum i color a les fulles del terre, que eren molles i fosques :)

    I certament, mai ens haguéssim pensat trobar aquest lloc quan ja anàvem cap al cotxe.
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  4. I tant Jordi, quan ens va "envair" semblava que érem en un altre mon :)
    Gràcies per la visita!
    salut!

    ResponElimina
  5. Esteve, si quan érem a l'aparcament algú ens ho hagués dit... no l'hauríem cregut... jejeje.. tal com estava el temps i les previsions...
    Ens veiem!

    ResponElimina
  6. Com he dit...em de recorre un bon camí,per trobar, aquests racons,amagats que son de, gran bellesa.
    I el més bonic de tot, es.... poder compartir,descobrir i gaudir, amb algú aquest camí que ens porta, aquests racons.

    Una imatge, de gran bellesa,treballada,amb carinyo i amb molt bon resultat.
    Salutacions als Follets!
    Petons!

    ResponElimina
  7. Tu ho has dit....Territori de Follets!
    Fixa't amb aquesta explicació :
    "Provienen de la naturaleza con toda su energía. Les gusta jugar y comer, pero también están dispuestos a ayudar a las personas de buen corazón. Estos seres mágicos han sido rescatados de la mitología por los investigadores de fenómenos llamados feéricosy aportan su cuota de esperanza al siglo XXI, incluso quienes necesitan probar todo y quieren "ver para ser" ya no pueden negar la verdad probada por filósofos y científicos de que existen energías invisibles como los aníes, las plantas, el planeta. Los objetos están animados por una energía, un espíritu o un soplo divino de vida, según la creencia. Estas energías no sólo habitan los cuerpos visibles, sino que tienen identidad propia. Una de estas formas de energía intangible son los duendes".
    Em quedo amb la frase "VER PARA SER"...això és el que has aconseguit amb aquesta foto...i també com bé dius...al costat de casa...fent certa la frase del anunci publicitari del Bully..A VECES LO NORMAL PUEDE SER EXTRAORDINARIO.

    ResponElimina
  8. Dons aquest cop pro feines hem fet uns 15 minuts Esther.
    Ja els hi he transmès els teus records ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  9. Montse, dos dites que venen com anell al dit, amb quedo a la del Bulli...
    Aquest cop, lo normal o imprevist, ha estat extraordinari, potser les fotos ho reflexaran, però el que vàrem viure allà no es viu cada dia :)
    Un petó!

    ResponElimina
  10. Enhorabona per les emocions que vàreu viure descobrint aquest preciós indret! La foto transmet la tranquilitat humida que devieu gaudir amb els follets!
    Veig que ja t'estas entrenant per fotografiar els elfs que aviat trobarem....!

    ResponElimina
  11. Se ve que lo pasasteis e cine Pere. Buen resultado! Un abrazo!

    ResponElimina
  12. Pere, senzillament IMPRESSIONANT!
    i espectacular la execució...
    tremolo amb les d'Iceland (grrrrr)
    s@lut

    ResponElimina
  13. Que maca aquesta imatge! L'ambientació és màgica.
    Tot això demostra que en fotografia de paisatge és impossible tenir-ho tot controlat i que la sort també té molt a dir.
    Encara que, és clar, que la sort la té qui la busca...
    Salut!

    ResponElimina
  14. Si Lourdes, ja queda menys... sembla que no arribi mai el dia :))
    Algun follet trobarem allà
    ;)

    ResponElimina
  15. Gràcias Andoni, no era como vuestra tierra...pero tampoco como para despreciar el momento ;)
    Un abrazo Campeón!

    ResponElimina
  16. Em sap molt de greu que no puguis venir Ricard, ja ho saps, igual l'any que ve en muntem un de mes impressionant i pots venir, mai se sap...però ja hi ha "quelcom" en marxa...
    Gràcies, celebro que t'agradi!
    Salut!

    ResponElimina
  17. Si Sr. Dr., i Jo soc un del que defensa que la fotografia de natura "no es troba" i aquesta "ens la vàrem trobar..." ja ho veus, fins i tot la natura em contradiu ;)
    Fins aviat Company!

    ResponElimina
  18. Esa foto es extraordinaria. Con esa arriesgada combinación de colores has creado un ambiente onírico que le va muy bien.
    Un saludo

    ResponElimina
  19. Alfredo, apenas tiene proceso, la "intendencia" la hice "insitu" i el ambiente, por suerte, es el que era, la lastima es que no nos encontremos estos fenomenos mas a menudo por aquí ;)
    Celebro que te guste.
    Un saludo.

    ResponElimina
  20. Si si foto de misteri, que bona, Pere, la llum perfecta. quin ambient genial. Això es l'ho agrait que te la fotografia.
    salutacions
    cesc

    ResponElimina
  21. Si Cesc, sobretot la de natura, que es la que ens agrada, veritat? :)
    Salut!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cova del Bisbe

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

Història d'una Fotografia: L'altra Família Baobab