El racó dels meus somnis

Islàndia es un país de salts d'aigua, no, millor dit, de cascades, dons la dimensió de la majoria es mes que un simple salt... i, entre totes elles, que ni han moltes i de totes formes i mides, la que em va impactar mes va estar Godafoss, que traduït vol dir "La Cascada dels Deus". Aquella tarda la llum no era cap virgueria, però a mida que s'anava fent mes fosc aquell lloc adquiria una màgia especial, una llum que em va permetre fer molt llargues exposicions i captar el "sentiment" que em produïa veure aquell espectacle de la natura, de fet, durant molts de dies, quan algú m'ha preguntat per la que creia la millor foto del viatge...deia sens dubte, una de Godafoss... (que ara mateix no puc publicar perquè està "esperant noticies" ;)...), però us deixo aquesta, on hi ha el Jordi G . amb el trípode plantat, per captar tota la magnitud des del cim. Molt a prop d'aquest lloc hi ha el trencant per anar cap a la zona de Askja, una zona que mol...

La zona de Krafla al nord d'Islàndia, es el mes proper a un volcà en erupció que he vist mai, tot està ple de fumeroles, de basses de fang bullint, d'esquerdes, d'estanyols plens d'aigua sulfurosa, de...de.... de tantes coses que et fan pensar que aquella zona està "viva" i que es molt jove... Aquesta foto es d'un centre d'energia geotèrmica a prop de Myvatn, que al veure com quedava el cel, poc desprès d'amagar-se el sol...SI, d'amagar-se el sol...jeje...(no em demaneu quina hora era....) vàrem decidir parar i fer un parell de fotos, ara i ja desprès d'un bon temps...m'alegro que així ho féssim i tenir aquest moment documentat, dons l'espectacle s'ho valia i em permet tornar a reviure'l... I aquí es poden veure els grans contrastos que hi ha per  la zona, en una mateixa foto, tenim parts de terra amb sofre sec, un estanyol de aigua sulfurosa, una zona de lava i al fons muntanyes de colors... es pot demanar mes???

Un lloc emblemàtic d'Islàndia es aquest llac, on el glaciar Vatnajökull es fon per arribar al mar, mica en mica, trosset a trosset, es va esmicolant, agafant formes capritxoses i lentament es va diluint en l'oceà com si d'un sucre dins al cafè es tractes. Hi vàrem arribar cap al tard, i mes tard que se'ns hi va fer..., dons no veiem el moment de marxar a dormir, hi havien molts de núvols, gens espectaculars, molt densos, però amb aquella llum difosa, tampoc hi havien ombres i ens va permetre fer alguna foto "curiosa", amb un ambient especial. Vaig poder anar passejant per la vora del llac fins a un dels extrems, descobrint racons i formes capritxoses que la natura ens va voler mostrar...van estar uns moments molt intensos ;) En canvi, el matí va estar assolellat, amb núvols trencats, que donaven mil variants per composar, però ell lloc havia perdut el misticisme i la màgia de la nit, estava content de poder-ho contemplar, però no trobava la  motivac...

Landmannalaugar, des de petit havia volgut anar a aquest lloc, veure les seves muntanyes de colors, trepitjar-les, empatxar-me de natura...tant, que fins i tot vaig arribar a pensar que no existien, que eren fruit d'un conte escrit per una ment diabòlica, recargolada que volia jugar amb els nostres desitjos, posar-nos el caramel a la boca, per quan arribarem allà trobar-nos qualsevol cosa menys les muntanyes de colors.... Però no! Existeixen!!! El dia que hi anàvem era gris, trist, fins i tot va caure alguna gota, però quan vàrem arribar a la part mes alta del camí i ens disposàvem a baixar...un paisatge de somni es va mostrar davant nostre, era l'anticip, fins i tot es va obrir el cel uns instants perquè poguéssim fer les fotos amb algun raig de sol, aquesta primera foto n'és una d'elles, no cal dir que vaig quedat mut uns instants, em vaig allunyar dels companys i dels cotxes, vaig muntar el 70-200mm i em vaig dedicar a gaudir mes que fotografiar.... Ara, ja tot me...

Un dels lloc on anava amb les localitzacions mes "prefixades" era a Vik, dons tinc un contacte que viu allà i la influencia de les seves fotos em condicionava bastant, però sorpresa!!! Vaig descobrir un del primers lloc on veritablement em vaig emocionar, la costa de Vik, salvatge, potent, fotogènica... Tant es així, que no penjaré cap foto dels típics "Trolls" ni de l'església, ni de ...etc...etc.., que no deixen de ser maques, però que segurament  tindrà tot aquell que ha anat a Islàndia amb ambicions mes o menys fotogràfiques. La particularitat de les dos fotos d'avui es que estant fetes a unes hores on la gent "normal" sol dormir i es que quatre companys de viatge, aquell dia ens vàrem pensar i molt si anar a dormir o no, al final, prop de les 4:45 hi vàrem anar, clar, però per llevar-nos a les 6:45!!! Jo començava ja a "trovar-me" a Islàndia!!! Reflex fet de camí de tornada cap a Vik, desprès d'haver fet la posta i sortida en...

De fet, primer ens trobem a Seljalandsfoss que Skogafoss si es fa la volta en sentit contrari a les agulles del rellotge, però em venia de gust publicar l'entrada al reves, dons crec que te mes força Skogafoss , per la petitor que sens quants sota el salt i mes si tens la paciència i ganes de pujar a un mirador que hi ha a cap a la part alta de la cascada...encara et dones mes compte de la grandesa d'aquest indret, a mi certament em va captivar... Per la foto, vaig esperar que algú vestit amb un color "discret" es poses davant la meva posició i amb l'enquadrament prefixat, dons la fina pluja i l'aigua de la cascada que portava el vent, feien impossible estar amb l'objectiu sense protecció, vaig aconseguir la típica foto d'aquest lloc, intentant reflectir la magnitud e immensitat de la caiguda d'aigua. Una mica abans i sempre dins l'anomenat "Golden Circle", arribem a una cascada impressionant, Seljalandsfoss , tota coberta de verd...